Josep Puigvert i Coll

Paraules al vent des de l'Empordà

17 de febrer de 2010
Sense categoria
0 comentaris

LA IMPOTÈNCIA

Sembla evident que hi ha una enorme dificultat per a que una majoria de catalans facin el pas definitiu i apostin decididament per la independència. És molt difícil fer entendre que això no és més que un dels múltiples mecanismes inherents a una societat plenament democràtica. La democràcia permet aquesta possibilitat, i podem posar l’excusa que volguem, però no podem dir que no ho recolzem perquè “no hi hauria una majoria suficient” i, al mateix temps, renunciar a aconseguir-la, o almenys a lluitar per a assolir-la. Si ho recolzem, si ho creiem, ho hem de defensar fins a les últimes conseqüències. I, sobretot, sense aquesta por tan absurda que molts tenen a perdre. És més: no tenim res a perdre (perquè pitjor és difícil que arribem a estar-ho) però tenim molt a guanyar (com a mínim, tot el que es perd en els engranatges de la maquinària de l’estat espanyol).

Catalunya no té un govern propi. Actualment, som una comunitat autònoma que gestiona una sèrie de serveis d’acord amb la voluntat del govern central. El govern de la Generalitat de Catalunya no és res més que una delegació del govern central que es dedica a gestionar aquestes competències que se’ns han delegat. Creure que la Generalitat és el govern de  Catalunya és absurd. Si no té competències de govern, com pot ser el nostre òrgan de govern?. Si no pot pendre decissions en matèries tan vitals com l’economia, la immigració, el mercat laboral, les pensions, etc… com es pot afirmar que la Generalitat és el nostre govern?. El nostre govern és a Madrid. Allà es decideix tot el que es farà o no es farà en el nostre territori. I allà no tenim més veu que 48 diputats d’un total de 350 (un 13,71%). Si tenim en compte que sempre, a la gran majoria d’aquests diputats els hi importa una merda què es decideix a Madrid sobre Catalunya, perquè se’ls escapa el líquid pre-seminal només de poder-se passejar entre els lleons, entre militars casposos i diputats engominats, doncs ja podeu fer-vos una idea de la nostra situació real, de quina és la realitat pràctica del nostre país.

Podem, també, afirmar que tot i això, és millor que a la Generalitat hi hagi un govern que no ens deixi en ridícul, com aquest que tenim ara. Bé. És una opinió ben respectable, però que no té efectes pràctics en el cas que es produeixi. El que es pot canviar és la percepció d’una seriositat a l’hora d’organitzar-se, o fins i tot a l’hora de gastar-se els pressupostos disponibles. Però siguem francs: serà façana. Serà una il.lusió. Els que entrin continuaran sense poder decidir sobre cap dels aspectes importants del govern d’un país.

De tota manera, siguem positius: la gran sort del fet de que la Generalitat de Catalunya no tingui cap mena de poder real és que els inútils que la governen ara no hauran tingut la possibilitat de portar-la a la fallida tècnica i a perdre qualsevol credibilitat (tot i que si els deixen uns anyets més, potseeeer…..).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!