El Vaticà és encara el darrer vestigi de l’antic poder de Roma com a capital del gran imperi que va ser. I el Papa ocupa un lloc de poder que encara compleix amb els esquemes dels antics emperadors, amb un rol gairebé messiànic. La diferència es troba en el fet que els emperadors basaven el seu poder en la força dels seus exèrcits (allò que s’anomenà la Pax romana), mentre que el Papa basa el seu poder en la feblesa dels homes. No li cal un exèrcit, perquè els creients actuaran en funció de les seves directrius. De fet, un dels noms amb els que s’anomena els creients és "fidels".
Ara, a la "opinió pública" li ha entrat l’acolloniment propi d’haver vist tanta gent mobilitzada per plorar i pregar per un dirigent, i per això tots en parlen i en parlen bé. Però no són molts, sino que estan tots mobilitzats, ja que són els seus "fidels". Per sort, la humanitat superarà aquesta fase i la religió passarà a l’àmbit purament privat. S’acabaran les directrius sobre la vida de les persones. Creients, sí. Xais, no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!