Hem passat uns dies ben distrets, amb tot això de la política catalana. I tot va començar (val la pena recordar-ho) per una negligència [Negligir : deixar de tenir cura d’algú o d’alguna cosa] durant el desenvolupament d’unes obres d’infraestructures públiques, per tant, sota la responsabilitat d’un organisme públic que (oh, sorpresa!) en aquest cas és la Generalitat de Catalunya. Analitzem això…
No ens desviem del tema. De l’altre tema que va sorgir arran d’això, ja en parlarem. Però no desviem la mirada del que va succeir. Hagués sortit el tema del 3% si no hagués passat res? Ben segur que tots estarem d’acord en què no. Aleshores, per quina causa surt aquest tema? Doncs sembla clar que és per fer desviar la mirada. En definitiva, per no haver de reconèixer una errada de gestió que segurament és compartida en menor o major mesura per l’administració anterior i l’actual, es fa centrar l’atenció pública (de fet, la dels mitjans de comunicació) en un dels grans defectes d’aquest fantàstic i excels sistema democràtic que gaudim: el finançament dels partits polítics.
Té collons, la cosa. Aquí teniu una foto de les Medes, per desviar l’atenció cap a una cosa agradable:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!