Josep Puigvert i Coll

Paraules al vent des de l'Empordà

28 de febrer de 2005
Sense categoria
0 comentaris

MARAGALLADES.. O NO.

No crec que ningú es cregui que la escenificació del dijous passat al Parlament de Catalunya sigui un fet natural, improvisat. És increïble, però, que l’acusació infundada (o mancada de proves, que és el mateix) que va fer el President Maragall, surti de les veus de l’esquerra. És acollonant que els que es diuen portaveus i principals defensors de la democràcia i l’estat de dret, aquells que fundaven  la meravellosa (?) Assemblea de Catalunya, precursora del magnífic(?) sistema democràtic existent, tant a Espanya com a Catalunya, aquests…. siguin els que engeguen el ventilador per escampar tota la merda, i després pretenen fer com si no hagués passat res. Però no… de fet ells no volen que no passi res.

Maragall i els seus saben que ha passat una cosa important: s’ha trencat el plat bonic. I això tindrà una conseqüència perfectament estudiada per socialistes i (alguns) convergents: el nou Estatut no es farà. El PSOE no es pot permetre acceptar un nou estatut que, com a mínim, hauria de significar un sistema de finançament just. I com que no ho pot acceptar, els hi diu als seus sequaços que disparin sota la línia de flotació d’aquest govern tripartit que no interessa ja a ningú de mantenir, sobretot als socialistes, que es poden permetre intentar l’assalt al govern català en solitari quan vulguin. Ens esperen temps difícils, als que estimem Catalunya per ella mateixa, no com una província subordinada a un govern que la odia sistemàticament (i això no és victimisme gratuït, en tenim proves fonamentades i mantingudes en el temps). Hem de deixar de ser una província plena de jueus que demanen que els perdonin la vida i fundar el nostre propi Eretz Israel. Però si no ens ho creiem, no ho farem, i ens dissoldrem dins un estat mediocre i anacrònic (ni tan sols ens podrem dissoldre dins un estat Europeu)  i fondrem la nostra cultura, tarannà, visió del Món en quatre dies.

El pitjor que pot passar, sens dubte, són vint-i-cinc anys més de mediocritat i por. Els socialistes ens donaran això. Els convergents, amb majoria absoluta, també. Evitem-ho mentre poguem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!