CIUTADANS DESORIENTATS

Tenim un grup parlamentari al Parlament català pel qual sembla que la solució a la crisi econòmica que pateix Catalunya quedaria solucionada automàticament si ens assimilem sense complexos, amb alegria i il.lusió, a aquesta potència occidental anomenada espanya. S’anomenen Ciutadans i són joves, guapos, preparats, assenyats i, sobretot, anti-nacionalistes: no creuen en les banderes ni en la història ni en els símbols. El que passa és que no hi creuen si són banderes, història i símbols catalans: plantegen la pertinença a espanya com la cosa més normal del món, ser espanyol és el que sempre han volgut els catalans, fins que no van arribar els nacionalistes catalans al poder i van començar a inventar-se una història per a Catalunya.

La Diada nacional de Catalunya commemora un fet històric. I ells, com que són supermegaobjectius, ens plantegen una revisió històrica d’aquest fet. I per això, s’han gastat les garrofes (suposo que no les seves…) en una pàgina web que vol replantejar el fet històric que es commemora el dia 11 de setembre. El problema és que estan tan centrats en desmuntar els arguments que, perversament, ha muntat durant tots aquests anys el nacionalisme català que acaben demostrant que, en realitat, són ells els que han muntat una manipulació barroera. Amb errors que, segurament, no els faran rectificar res del que plantegen, però sí que demostren que els importa una merda què va passar, sino que han volgut conduïr els qui s’ho han mirat cap al seu terreny, o sigui, el nacionalisme espanyol. Veiem a continuació el plantejament del fet històric que ells fan:

El 11 de Septiembre rememora el fin de un conflicto dinástico que asoló Europa a principios nada menos que del siglo XVIII: es decir, hace trescientos años. Tras más de un año de asedio, el 11 de Septiembre de 1714 el ejército borbónico comandado por el duque de Brunswick tomó al asalto Barcelona, defendida por las milicias de los gremios, algunos militares austracistas y unos pocos “voluntarios” del resto de España y algunos extranjeros atrapados por el bloqueo.

La cosa queda molt maca, molt professional, tope sèria…. si no fos perquè el duc de Brunswick era un alt comandant militar de l’exèrcit austriacista.
Que no fos que es volguéssin referir al duc de Berwick  (avantpassat i primer beneficiari dels terrenys dels quals ara disfruta l’actual Sra. Fitz-James, la duquessa d’Alba, nova i il.lusionada núvia), oficial militar al servei de la causa borbònica.

Consultats membres de Ciutadans respecte aquest error, el seu representat ens ha contestat:

“Güeno, Brunsgüic o Bergüic, da iguá… lo que importa é la idea: que eppaña semo toos!”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *