Josep Puigvert i Coll

Paraules al vent des de l'Empordà

1 de febrer de 2011
Sense categoria
2 comentaris

Somniar truites

La veritat es que costa de no pensar que defensar la independència de Catalunya entre els catalans es treball inutil. Potser hi ha una bona quantitat de catalans que la desitgem, però no es significatiu: la gran majoria opta per camins que no la defensen. No diré que no puguin anar en el mateix sentit, com ara ho fa Convergència, però això no treu que no la podrà declarar mai en el Parlament, donat que seria enganyar a la gent que l’ha votat, tenint en compte que no havien inclòs aquesta possibilitat en el seu programari electoral. Per això es una bajanada que els de Solidaritat demanin això a Convergència, si creuen en la democràcia no haurien de fer-ho, ja que CiU no ho va proposar i molta gent que els van votar, ho va fer precisament pel fet que entenien que aquest partit no es independentista.CiU farà el seu camí, pot evolucionar mes i arribar a incloure en el seu programa la declaració d’independencia al Parlament, però dependrà en gran mesura de l’evolucio de la mateixa societat catalana. Per tant, només la societat civil pot fer que el transatlàntic convergent viri cap a la creació d’un estat propi. Per això al govern actual hi ha representades varies, diem-ho així, sensibilitats patriòtiques; en funció de quina sigui l’evolucio de la societat catalana la tripulació serà una o altra. Personalment, que David Madí hagi abandonat el vaixell quan semblava que girava cap allà on ell es podia sentir mes còmode em fa creure que les intencions dels actuals dirigents son mes de maniobra tàctica de distracció de la bossa de votants mes nacionalista (fins i tot independentista) que no pas una maniobra sincera de canvi de rumb. Però no voldria deixar de dir, sense cap mena de recança, que si no s’aconsegueix que Convergència continuï en aquesta direcció, Catalunya mai no serà independent. O sigui: que sense Convergència no hi haurà independència.Convergència ha aplegat una gran quantitat del que els periodistes, guardians de les essències esquerranoses, anomenen vot “central”. En diuen així perquè no es volen creure que hi hagi votants que ells anomenen d’esquerres que hagin votat per un partit que ells consideren de dretes. Les esquerres, a Catalunya, representades pel tripartit, no aconsegueixen crear un discurs que pugui convèncer als votants, almenys a la majoria. I no ho aconsegueixen perquè no el tenen, el discurs, i si en tenen està molt rovellat, caducat. I els votants se n’han acabat de convèncer quan els han vist governar. Per aquesta raó crec que es pot explicar l’exit de Convergència, ja que ha aplegat la majoria del vot sobiranista d’una banda i el vot d’esquerres de l’altra.Votar qualsevol de les formacions tripartites era votar espanyolisme, d’una banda, i posar en perill les cobertures socials aconseguides fins ara per a les generacions futures de l’altra. Si senyors: el tripartit, igual que en zapatero a Espanya, només garantia que els nostres fills i nets no poguessin gaudir de les proteccions socials de les quals nosaltres hem gaudit fins ara. Hem d’apendre que no podem cobrar tots l’atur, sino només els que realment ho necessiten. Que no podrem gaudir d’una bona jubilació si no ens en paguem una part nosaltres amb una part del nostre sou que estalvien. Que no podem fer un us abusiu de la sanitat publica sense que aquesta se’n ressenti. Es molt guai votar la llei de dependència sense preguntar d’on poden sortir els recursos per a que es pugui aplicar. Mola molt això de pagar als que no treballen ni estudien. Però si no tens prou recursos per a pagar-ho tot amb el que ingresses amb els impostos d’un exercici i, per tant, t’endeutes, el que estàs fent es passar la pilota (molt mes grossa encara) a la generació posterior. O fins i tot a varies de les generacions posteriors.L’esquerra no te respostes al això. No les te perquè posarien en qüestió els seus fonaments. No diré que el sistema socialdemòcrata pugui tenir sentit en una economia en creixement, però un cop consolidada no es, com dirien ells, sostenible. I mes si ens trobem amb una societat envellida com la nostra.

  1. No em sembla correcta la interpretació que fas en el sentit que CiU no pot declarar la independència perquè no figura en el seu programa electoral.

    Explícitament és cert que no, però implícitament es pot entendre que és una de les possibilitats. Quan es parla del dret a decidir és clar que la independència és una de les possibilitats.

    Crec que, en general, els partidaris de la independència són massa mecanicistes en els seus plantejaments. La independència és un procés prou complicat, i posar-hi terminis i cavil·lar sobre si el Parlament ha de fer una declaració unilateral o primer cal fer un referèndum és temerari.

    Voldria retreure un exemple que vaig viure de prop i que presenta prou afinitats per mostrar que el que ha de quedar clar és el sentit general del procés més que els detalls. Això és el que van fer els alemanys poc abans de la reunificació. Sabien la direcció del camí, i la qüestió era prou important com per aflorar indissimuladament en reunions de cooperació internacional que en principi no hi tenien res a veure: l’Assemblea de les Regions d’Europa i el grup Quatre Motors per a Europa.

    Tanmateix, mig any abans de la caiguda del mur no tenien ni idea que el mur cauria, i que seria tan agosaradament fàcil el procés de reunificació, que evidentment van improvisar sobre la marxa.

    Helmuth Kohl se la va jugar, amb mesures tan poc assenyades – aparentment – com dir que un marc oriental era l’equivalent d’un marc occidental.

    En menys d’un any (del 10 de novembre de 1989 al 3 d’octubre de 1990) la reunificació va ser un fet, i enlloc no constaven ni terminis ni manuals d’actuació: era clar l’objectiu, i amb això i amb la decisió d’aprofitar qualsevol avinentesa n’hi va haver prou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!