Josep Puigvert i Coll

Vagi per endavant el meu condol a les famílies i companys dels bombers morts a l’incendi d’Horta de Sant Joan. Ho remarco perquè no voldria que hi hagués males interpretacions.

La feina.

Quan algú decideix encarar (en la mesura en què això és possible) la seva vida, està assumint una responsabilitat i un risc. Una responsabilitat perquè haurà d’entendre que, un cop agafat un camí, li serà molt difícil abandonar-lo i, en conseqüència, n’ha d’estar plenament convençut. I un risc evident, ja que es pot trobar amb la desagradable sorpresa d’adonar-se que aquell camí que ha agafat la seva vida no és com se l’havia imaginat i, el que és pitjor, tornar enrera o canviar de camí implica un risc encara més gran (i pot ser una gran irresponsabilitat, sobretot si hi ha persones que depenen de tú).
La feina que facis, si és possible, l’has de voler fer (ho dic, perquè a vegades això no es tria). I esperar que t’ompli. I si no és així, almenys que et compensi el fet de poder mantenir tots els que depenen de tú.
La feina de bomber, com la majoria de places de treball públic, sol ser de les feines que es tria, donat que és necessària una valoració, una tria, una formació, abans d’arribar a aconseguir-la. Qui fa de bomber, de policia, de militar,…. és perquè ha triat ser-ho. En la majoria dels casos, doncs, no és cap bestiesa afirmar que els bombers ho són fruit d’una reflexió íntima que els ha autoconvençut que aquell era el seu camí.

Valor de la vida.

Per mí, les persones valen totes igual, encara que som tots diferents. Valia igual la vida d’un infant mort a trets a una favela de Rio que la d’un jove mort d’accident de trànsit a Moral de Calatrava. La vida d’un homosexual penjat a la forca pel govern iranià com la d’un policia mort per ETA o una dona lapidada a Nigèria. Valen igual. Però el valor no és el mateix que el preu.

El valor d’una vida humana és igual i constant per a tothom, en qualsevol lloc. El que varia és la percepció d’aquest valor. Si ho volguéssim definir en termes monetaris, el que varia és el preu de la vida humana. Per això aquesta percepció del valor (o preu) de la vida humana va en funció de la nostra percepció íntima, la qual és diferent per a tots els humans. Diria que el valor de la vida humana és objectiu, però el preu, la gradació de valors que en fem, és subjectiu. Per això, en el meu cas, les vides humanes més importants són les dels meus fills, la meva dona, els pares, germans, parents, amics, jo mateix, veïns…. coneguts,….. saludats,….. , etc… fins arribar al MEU darrer grau de valoració de la vida humana que seria quan es mor qualsevol persona de la qual ni en tenia coneixement de la seva existència ni me n’he assabentat de la seva mort (o sigui, valor zero). Però vull remarcar que aquesta gradació, aquests nivells de valoració de les vides humanes existents al planeta Terra, és únicament meva. I que és necessàriament diferent per a tots els humans.

Valoracions no individuals.

Els governs posen preu a les vides. Condicionen les gradacions del valor de les vides humanes que nosaltres tenim individualment. I ténen uns preus que estan disposats a assumir i altres que no. Quan un mort els pot beneficiar, exerciran tot el poder que tenen per procurar que el preu d’aquella vida sigui molt superior al d’una altra. Per això el govern valora a preu d’or un mort per ETA i procura menysprear un mort per accident de trànsit. O valora més un bomber mort (sempre que no comporti responsabilitats polítiques) que un paleta mort en accident laboral. O també valora molt més la mort d’en Michael Jackson que la d’un gitano per sobredosi a Can Tunis. Com que aquestes valoracions es fan amb un clar objectiu manipulador, jo em quedo amb les valoracions individuals. I més concretament, amb la meva valoració. Una valoració que és íntima.

Em sap greu la mort d’aquests bombers. Igual que la mort d’un mestre, d’un escombriaire, d’un militar, d’un pintor que cau de la bastida o d’un pagès que volca amb el tractor. El que em fot és que moltes altres morts són silenciades pel govern de torn i els seus altaveus, en funció del seu interès, del preu que hi posa.

Espero, sincerament, que ningú em malinterpreti.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!