Josep Puigvert i Coll

Tothom es pot agafar les coses com vulgui. Aquest escrit el faig pensant en el perfil d’alguns dels opinadors o de gent que fa comentaris, especialment si són pro-convergents o anti-tripartits (que no és necessariament el mateix). Qualsevol resposta a qualsevol tema on hi surti alguna referència al govern tripartit actual, acaba amb aquest concepte: és imprescindible que pleguin. I no seré jo el que no els dóni la raó.

I ara surto jo i em despenjo dient que no cal apretar als pobres txitxarel.los d’Esquerra que recolzen la tasca dels governs tripartits? Sembla una mica esquizofrènic, no?.

No, home, no. Continúo creient que la tasca del govern socialista que actualment controla la Generalitat de Catalunya (amb alguna aportació simbòlica de friquisme ecologista i pseudo-marcades de paquet independentistes de les dues crosses que els recolzen) és nefasta pel futur del país. Només demano que no perdem la perspectiva.
M’explico: Un govern que tingui plena sobirania no determina, no dirigeix, la situació econòmica, social, etc… d’un estat, perquè hi ha moltes coses que, per sort, no pot controlar. Això encara s’agreuja més en el cas d’un govern regional, que és el que representa la Generalitat. Vull dir que ells no poden aportar solucions. Ara bé, el govern d’un estat amb plena sobirania sí que pot crear les condicions, en infraestructures, en regulació financera, etc… per a fer que aquest estat tingui les condicions necessàries per a recuperar-se, o per a prosperar més. Un govern regional, només pot aspirar a fer-ho en allò en què té les competències, per la qual cosa, a Catalunya, la Generalitat només pot assumir la responsabilitat principal bàsicament en la qüestió sanitària i en educació. En definitiva, cal no perdre de vista el fet que la Generalitat de Catalunya és una representació més de l’estat espanyol, com ho són les diputacions, els ajuntaments, els jutjats…. i no podem creure que, solucionant la gestió d’un organisme que ni tan sols té totes les competències transferides, això suposi un alleujament, una millora substancial de la situació del nostre país.

Continúo: Si bé queda clar que la Generalitat no té totes les competències, i no se li poden atribuir totes les responsabilitats, si que és cert que una mala gestió de les poques competències existents, afegint-hi una situació propera al caos de la gestió per part del govern central de l’estat, sí que pot resultar determinant per a agreujar una situació de crisi i, a més, per traspassar i fer perdurar aquesta situació en el temps.

En definitiva: la Generalitat actual, com a govern regional que és, només hauria d’aspirar a no agreujar la situació, i en canvi el que fa és que la crisi s’accentuï i s’allargui en el temps (exemples: 55.000 funcionaris més amb les mateixes competències i sense tenir assegurada la contraprestació pressupostària; 5.000 milions en emissió de deute públic per a poder afrontar els pagaments, deute que s’haurà de tornar en el futur i que, per tant, farà que s’hagin de retallar els pressupostos futurs; renúncia a les infraestructures necessàries per a la diversificació econòmica, com són un túnel de bracons insuficient, un quart cinturó incomplet, una MAT que no s’acaba mai, un TGV que no va cap a Europa, un port de Barcelona sense sortida ferroviària ni viària a Europa, etc….). Mentre l’estat espanyol també es cobreix de glòria regalant milers de milions a unes empreses que no han deixat d’obtenir beneficis (bancs i caixes), sense exigir-los a canvi, com a mínim, que no retallin el crèdit a les empreses petites i mitjanes, que són les que donen feina a la majoria de la gent.

Ens fa mal al fetge que mani el tripartit, però la reacció contra el tripartit només ens calmarà la set de venjança, si al final s’aconsegueix acabar amb ell. No solucionarà la situació del nostre poble. Ens fa mal el cor que la nostra nació se’n vagi en orris, però si matem el virus del tripartit, no haurem resòl la seva dramàtica situació. Guanyar la Generalitat només té sentit si es fa pensant en assolir la sobirania, no n’hi ha prou amb gestionar millor les engrunes que ens deixen. Només podem superar aquest tràngol si aconseguim que el nostre fetge no ens domini, que no s’imposin les nostres reaccions viscerals i, això sí, que el nostre cor ens guiï. La nostra nació està per sobre dels irresponsables que han ajudat a portar-la fins a aquest atzucac. Deixem-los i anem a la recerca de la llibertat del nostre poble, de la nostra llibertat, de la nostra plenitut personal.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!