Josep Puigvert i Coll

Paraules al vent des de l'Empordà

27 de novembre de 2008
Sense categoria
3 comentaris

SOBRE GESTORS

Avui he llegit a la contraportada del Punt una ensabonada amb mamada inclosa del Sr. Cuyàs dirigida al President Montilla (aquí la teniu). La seva exposició la podríem dividir en 3 parts diferenciades:

En el primer paràgraf ens vol presentar el Sr. Montilla com una persona bàsicament ferma. Parlem-ne. La fermesa del qui està en una institució amb l’únic objectiu de devaluar-ne el sentit fins que arribi a ser el que ell desitja per a Catalunya: un insignificant govern regional. Parlem-ne, sí: destruir és més senzill que construir. Ser el talp que descalça els fonaments d’una institució amb l’ajuda de tot un mecanisme estatal, de tota la maquinària mediàtica (en aquest cas, tant de dretes com d’esquerres) i de tot un exèrcit de votants zombies és més fàcil que respirar i mirar la tele alhora. Ferm? qualsevol ho seria ferm, amb tot l’estol de cosins de zumosol que estan disposats a defensar-lo. 

Després segueix amb la paràbola del professor, on ens vol descriure el canvi en les relacions amb els altres membres del tripartit. Segons Cuyàs, resumint, els altres dos partits que governen amb el Sr. Montilla són uns imbècils irresponsables que només li volen mal (la pregunta a fer seria: doncs per què collons hi van pactar? i, especialment, per què hi va pactar ell amb aquests?) però que, a causa de la fermesa i seriositat del personatge, s’han de tocar els collons i passar per la rega. També, de passada, deixa anar la corresponent perla contra el Sr. Maragall, en fer-lo responsable de la irresponsabilitat dels dos partits palangana del govern.

Finalment, al darrer paràgraf, arriba l’hora de CiU. Critica que els convergents hagin tret un altre DVD com el que van fer a la darrera campanya electoral, però aquest contra el Sr. Montilla. De bones a primeres, deixa clar que el DVD va ser perjudicial pels interessos electorals de CiU, cosa que ningú no ha demostrat encara amb dades a la mà. Ens obsequia amb la perla progre corresponent: el votant de CiU i el país en general són més propers a la seriositat i laboriositat de l’exalcalde de Cornellà que als capricis d’un fill de casa bien de Sant Gervasi en referència, suposo, a en David Madí. El poble està més a gust amb un dels seus, de la soferta i oprimida classe obrera, que no restant a mercè d’un porc capitalista de merda, d’aquells amb un cigar habà i un barret de copa. Queda clar doncs que en Montilla podria ser el nostre veí, el que trobem al bar (com queda clar a la foto que acompanya aquest post), que és un dels nostres. I acaba dient als de CiU, ERC i ICV que, si volen ser alguna cosa en aquesta vida, agafin com a exemple el Sr. Montilla.

Sort que l’article és curt (venint d’un sociata, no és extrany; amb cinc minuts ja han fet la feina i després, a viure i a realitzar-se…). Si arriba a durar més hagués hagut d’anar a vomitar abans d’acabar-lo. Un cop l’he acabat de llegir, però, la meva inquietud ha esta una altra : el President Pujol, no va trobar ningú més per ajudar-li a redactar les memòries?

  1. has vist les subvencions que ha rebut el diari El Punt? comaparles amb l’Avui o altres.
    jo, ja no visc a Sant Feliu, i malgrat la distància (ara visc a llíria) seguisc els diaris per  internet i últimament mire més el diari de girona. Ací El Punt és setmanal.

    vicent
    Llíria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!