Si el Sr. Pizarro, president d’Endesa, hagués aconseguit la retirada de l’OPA de Gas Natural a canvi de col·locar al Sr. Gabarró, el seu president, en el Consell d’Administració de la companyia elèctrica, l’escàndol hauria estat monumental. El prestigi de la companyia del gas i dels promotors de l’OPA hauria caigut per terra.
Una situació similar ha passat amb l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya que va ser redactat per tal d’establir un punt d’inflexió després de més de vint-i-cinc anys de deslleialtat constitucional per part de tots els governs espanyols. Doncs bé el govern de Rodríguez Zapatero l’ha desnaturalitzat, convertint-lo en una reedició del “pacte del Magestic”, comptant amb el suport de la delegació catalana del PSOE i de Convergència i Unió, sense que ningú s’escandalitzi.
A partir d’ara els petits avenços que conté seran magnificats per aconseguir que el poble català aprovi la mascarada en referèndum. Cal tenir les idees molt clares: una cosa es aprofitar una determinada conjuntura per recuperar una part del deute històric que l’Estat Espanyol té vers Catalunya, com pot passar en un pacte de legislatura. I una cosa molt diferent és signar el finiquito del deute, que és el que comporta aprovar un Estatut en referèndum. Quan s’està discutint la “propietat” d’una empresa, com en el cas d’una negociació estatutària, no es pot justificar cap acord basant-se en les “millores salarials”, com si es tractés de la negociació d’un conveni.
El desprestigi i la desmoralització més gran caurà sobre el poble català si no es comprova que una part significativa dels seus membres ha pres consciència de la desnaturalització de l’Estatut i actua en conseqüència votant “no” en el referèndum. La inflexió que aquest havia de suposar en la deslleialtat continuada del règim postfranquista envers els drets nacionals de Catalunya, s’ha de convertir, gràcies a centenars de milers de vots negatius, en una inflexió en el consentiment dels nostres ciutadans envers al règim postfranquista. A Euskadi la deslegitimació de la Constitució de 1978 és molt més clara i està molt més arrelada que a casa nostra; per això l’Estat Espanyol fa més esforços per a atreure’s una part de la població; per això ni el PSOE ni el PP qüestionen el Concert Econòmic.
Ja ha començat la campanya de la sociovergència i dels seus mitjans de comunicació per convèncer els nostres conciutadans dels grans avantatges del nou Estatut. Utilitzaran totes les armes habituals: selecció de notícies, de tertulians, d’opinadors a més de les típiques campanyes de publicitat institucional. El referèndum de la OTAN i el de la Constitució Europea són unes de les mostres de fins a quin punt es pot intentar manipular l’opinió pública. Hem de preparar-nos per organitzar una resposta que contraresti raonadament a totes aquestes maniobres. Els nous mitjans de comunicació en xarxa com Internet o el mòbils poden ser una gran eina per contrarestar el domini dels diaris i de la televisió.
La gran incongruència entre les promeses fetes per Rodríguez Zapatero i les esmenes presentades pel PSOE; la desproporció entre l’ambició que defensava Artur Mas abans del 30 de Setembre i el que va pactar a la Moncloa, l’abisme entre els dos anys de redacció de l’Estatut i la campanya d’odi a Catalunya, amb boicots econòmics inclosos que l’han acompanya, i la desnaturalització de l’Estatut han de ser la base de la campanya pel “no” a l’Estatut. Aquesta desproporció és la que ha creat l’estat d’ànim de la gent que es va manifestar el 18 de febrer. És aquest esperit de dignitat, de revolta contra la mentida, contra l’engany, contra els atacs a la nostra identitat el que s’ha de manifestar a les urnes el 18 de juny, si es convoca aquest dia el referèndum.
Si aquell dia els resultats mostren un “no” massiu, superior al que hi va haver al referèndum de la Constitució europea, Catalunya començara a preocupar a Madrid. Aquesta preocupació s’incrementarà exponencialment si les forces polítiques catalanes, fracassat l’Estatut, són capaces de formular un nou projecte de futur d’unir-se a les de les altres nacions de l’Estat i formar un “Pacte pel Dret a Decidir i per la República”. La conversió de la “Transició” en un “règim transitori” hauria de ser la resposta al refús del Pla Ibarretxe i a la desnaturalització de l’Estatut aprovat el 30 de setembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord excepte que ja no vull més estatuts. Vull el dret a decidir, a no ser depredat per un estat aliè. Vull deixar de gastar el temps en aquestes coses. vull que els catalans visquin com és mereixen. Vull gaudir de tots els drets d’un ciutadà normal, no colonitzat.
Votant NO això no ho assoleix. Més estatutets, no gràcies!
Per moltes raons vull la Sobirania, votaré NUL
* Per manifestar-nos,
* 2 -Per trobar-nos,
* 3 – Per denunciar als partits polítics claudicants.
* 4- per deixar penyora que no hi haurà un altre nou estatut, el pròxim pas serà un referèndum d’autodeterminació.
* 5- No va contra cap opció a favor de Catalunya.
* 6- Trenca el mecanisme limitador de l ‘autonomisme.
* 7- És provocador, festiu i lliure.
* 8- No enfronta als catalans.
* 9- Defuig de la pinça dels espanyolistes.
* 10- És coherent i ens obre les portes cap a la Llibertat.