Josep Pinyol

Declaració Unilateral d'Independència

14 d'abril de 2020
0 comentaris

Octubre 1977: Amnistia abans que els Pactes de la Moncloa

Participació dels partits independentistes a uns nous Pactes de La Moncloa??? Eva Granados ha fet aquesta petició cínica. La portaveu parlamentària del PSC vol que la majoria del poble català normalitzi l’existència de presos i exiliats polítics. Demostra no tenir entranyes quan ens vol fer oblidar el vergonyós whatsapp del Tribunal Suprem que amenaça amb un judici per prevaricació als funcionaris de presons si, per evitar el perill de contagi, confinaven a casa seva els nostres representants democràtics injustament empresonats.

Avui 14 d’abril «Dia de la República» és convenient recordar que els «Pactos de la Moncloa» es van signar el 25 d’octubre de 1977. Però abans, el dia 15 del mateix mes, es va publicar al BOE la Llei d’Amnistia que va posar en llibertat els últims presos polítics del franquisme, els condemnats per delictes de sang. L’atzar va voler que fos el dia del 37è aniversari de l’afusellament del President Companys. També va ser la «llei de punt final» que va decretar la impunitat penal i moral dels crims contra la Humanitat del franquisme. No es van crear Comissions de la Veritat i la Reconciliació com a Sud-àfrica i als països llatinoamericans on es van poder jutjar els criminals de les seves dictadures. La impunitat penal i moral del franquisme és la mare de la corrupció del règim monàrquic.

El 2020 el Regne d’Espanya té el trist honor de ser el país del món amb el nombre més alt de morts per habitant a la pandèmia del coronavirus. D’aquí unes setmanes tindrem les estadístiques de la temible situació econòmica que deixa. L’any 2012 ja va ser l’Estat amb la taxa d’atur més alta de la Unió Europea després de Grècia: va arribar a la terrorífica xifra de sis milions de parats. Aquestes dues crisis s’emmarquen entre l’accident de Juan Carlos I en un safari per caçar elefants a Botswana, l’abril de 2012, i la investigació, en plena pandèmia, per la fiscalia suïssa de la transferència de 100 milions de dòlars des de paradisos fiscals a la seva amant Corinna. Dues crisis d’aquesta envergadura en només 8 anys evidencien la incapacitat estructural del règim monàrquic i de l’Estat espanyol per afrontar els reptes de la globalització i del segle XXI.

Les opinions públiques catalana i l’espanyola acabaran lligant l’amarg liderat del Regne d’Espanya en la taxa de morts de 2020 i en la taxa de parats de 2012 amb la crisi del règim monàrquic. I els catalans compararem les nostres morts amb les de Portugal. Aquesta por és la que mou els socialistes, l’oligarquia espanyola i els seus mitjans de comunicació a evocar els mites de la transició. Si realment volguessin començar una nova etapa farien el mateix que van fer l’octubre de 1977: una amnistia per als presos polítics catalans. Tanmateix tot plegat és una operació de màrqueting encapçalada per uns líders de fireta que prenen decisions d’acord amb els consells dels seus assessors d’imatges i no de comitès científics; amb les pressions dels poders fàctics al darrera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!