Josep Pinyol

Declaració Unilateral d'Independència

26 de gener de 2006
Sense categoria
9 comentaris

L’oligarquia catalana i l’Estatut

     No s’ha destacat prou la important notícia que explica el blog La Santa Espina ( http://lasantaespina.blogspot.com/ ). Ens permet entendre el radical canvi d’actitud de Convergència i Unió respecte l’Estatut i la rapidesa del pacte al que van arribar Artur Mas i Rodríguez Zapatero el dissabte 21 de gener. Com explica el citat blog quatre dies abans de la trobada a La Moncloa Leopold Rodés, president de l’Instituto de la Empresa Familiar, va invitar a sopar al President de Convergència i Unió. A la taula hi havia també Javier Godó, José Manuel Lara-Bosch, Fernando Casado, Lluís Carulla, Paco Roig, Antoni Brufau, entre d’altres, persones que són una mostra de l’antidemocràtica concentració de poder econòmic i mediàtic del nostre país. L’amfitrió controla Media Planning que és el principal majorista mitjans publicitaris (spots televisius, falques radiofòniques, anuncis als diaris, etc) amb un gir anual que supera el bilió de les antigues pessetes. Entre Godó i Lara-Bosch dominen La Vanguardia, La Razón i l’Avui, a més de cadenes de televisió i ràdio. El grup Agrolimen (Gallina Blanca, caramels i pastissos, compreses, Pans and Company, etc.) representa un dels més potents conglomerats d’empreses catalanes i la seva família era considerada catalanista, mentre que tots els altres fa generacions que estan desnacionalitzats. El president dels supermercats Mercadona havia estat accionista i president del club de futbol València. Només cal constatar la quantitat d’anuncis de Repsol, el principal accionista de la qual és La Caixa que va posar Brufau al capdavant, a tots els mitjans per adonar-se que l’empresa petrolífera és un client al que no es pot tractar malament.

      Tal com explica La Santa Espina Artur Mas va arribar al sopar proclamant que CiU no donaria suport a l’Estatut en els termes en que els plantejava el PSOE. Després de rebre les recomanacions-instruccions del conjunt de convidats va girar la seva posició com un mitjó i va començar a preparar-se per passar per l’adreçador de La Moncloa. L’estabilitat dels negocis tenia prioritat absoluta sobre el que havia votat el 90% del Parlament de Catalunya. La voluntat del poble català, expressada mitjançant el sufragi universal on cada persona representa un vot, quedava anul·lada per les decisions d’uns ciutadans assentats al voltant d’una taula. El debat en els òrgans democràticament escollits d’un partit nacionalista com Convergència i Unió era totalment relegat per la tertúlia de sobretaula d’uns quants poderosos que parlen habitualment en castellà. Dissortadament les grans fortunes catalanes, amb algunes excepcions, mai no han estat patriotes, a diferència d’altres països oprimits com a Polònia, Irlanda o com han estat els jueus rics.

      Ara aquesta colla de ciutadans, que han acaparat un poder que democràticament no els correspon, volen que el poble català avali les seves decisions en el referèndum de l’Estatut. Comença a ser l’hora de que el poble català s’espolsi de sobre aquesta tutela de les grans fortunes del país, estretament lligades amb els seus amics oligarques de Madrid. Comença a ser hora que iniciem la llarga marxa cap el principi d’igualtat de tots els homes i dones de manera que ningú acumuli un poder econòmic i mediàtic tant gran que pugui sotmetre als partits polítics i a les institucions. Mentre existeixi aquesta concentració de poder que permet el control de les institucions públiques pot haver-hi llibertat, però no hi ha democràcia.

P.D. Quan el dia 23 de gener vaig escriure l’anterior blog, tot i que denunciava el paper de les oligarquies espanyoles en el pacte Zapatero-Mas, no havia llegit el blog de La Santa Espina. Només l’experiència històrica i els indicis m’induïen a aquelles conclusions.

  1. I per què suposes que hi ha una diferenciació entre oligarquia espanyola i oligarquia catalana? Els empresaris catalans tenen el xip provincianista de mirar només al mercat espanyol, com si encara fóssim en les èpoques proteccionistes dels segles anteriors. Com que tenim empresaris de vol gallinaci, incapaços d’explorar i explotar qualsevol altre mercat que no sigui l’espanyol, crec que és millor definir-los a tots com a oligarquia espanyola. Si per catalanistes s’entén que els hi agraden les sardanes i els castells i que fan vestir els seus servents amb barretina i faixa, segur que ho són tots de catalanistes. Però això ja ho podien fer en l’època franquista.

  2. En definitiva, una confabulació político-mediática en contuberni amb el capitalisme internacional. Però a veure. En l’article del dia 24 dius que la coalició PSOE (això del PSC és un efuemisme) i ERC afirma no se sap què, i resulta que els sociates recolzen l’Estatut aquest tant dolent. En que quedem? Avancem o no? A quin cantó són els sociates? I els comunistes? S’han fet capitalistes i pacten amb els empresaris?  Els somnis de l’ociositat produeixen riotes.

  3. En definitiva, que a l’Artur Mas se li va posar malament el sopar amb el Godó i el Lara i ens ha eruptat aquest nyap d’estatut, les fortunes heretades del franquisme ja ho tenen això, són indigestes per als catalanoparlants.

    Millor hauria estat anar a sopar amb en Vicent Partal i Vicent Sanchis.

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!