Josep Pinyol

La proposta de Full de Ruta-2025 del Secretariat Nacional de l’Assemblea conté una estratègia que culmina en un nou embat per implantar la República Catalana. Els mitjans de comunicació s’han centrat només en els seus posicionaments polítics. Per donar la visió complerta en resumeixo els punts principals:
1) La confiança que la independència és possible en un temps raonable, tot i ser conscients de les grans dificultats a vèncer. La més important és la brutal oposició d’Espanya, un Estat que ha vertebrat la seva unitat emocional al voltant de la catalanofòbia. El segon obstacle és el derrotisme dels partits independentistes, i d’una part de la gent, que han suspès «sine die» la lluita per fer efectiva la República Catalana. Aquest ajornament és una gran irresponsabilitat històrica davant els perills que amenacen el nostre futur com a nació.
2) La independència és urgent a causa d’aquests perills. La Generalitat no té la capacitat legislativa, ni els recursos econòmics per afrontar els grans reptes del segle XXI que van des de la desnacionalització al canvi climàtic, passant pels efectes socials i econòmics de l’espoli fiscal, l’augment de la població o la degradació del medi natural, entre d’altres. Davant d’aquests perills existencials limitar-se a administrar el «mentrestant» i postergar la independència és suïcida.
3) El Full de Ruta proposa preparar, des d’ara, un nou embat amb l’Estat espanyol a les properes eleccions al Parlament. A diferència de 2017, ara sabem que Espanya no és democràtica com el Canadà o el Regne Unit. Ara sabem que usarà la força per retenir Catalunya encara que expressi la seva voluntat d’independència a les urnes. Des d’ara contra la violència de l’Estat cal oposar la lluita noviolenta amb noves formes de lluita i mobilitzacions de masses. La desobediència civil, la força moral de desobeir les lleis contràries als drets fonamentals, i la unilateralitat són el camí que han seguit un gran nombre nacions per vèncer poderosos imperis i Estats.
4) Només una Catalunya forta, amb fermes estructures de país, guanyarà la independència. El moviment civil per la independència ha de liderar la nova confrontació amb l’Estat, sense esperar la iniciativa dels partits independentistes. Per assolir la Catalunya forta indispensable per vèncer cal crear les estructures de país capaces de desplegar noves formes de lluita. L’objectiu del moviment civil per la independència és recuperar la capacitat de paralitzar el país que l’independentisme va mostrar el 3 d’octubre de 2017; però no un dia, sinó setmanes.
5) Els efectes de l’ocupació espanyola tornaran a mobilitzar el nostre poble. Per superar la desmobilització actual, el Full de Ruta programa la multiplicació d’accions puntuals i grans campanyes de protesta contra els efectes socials de l’espoli fiscal i contra la desnacionalització. En un moment d’escepticisme sobre les possibilitats d’assolir la independència les lluites per problemes concrets retornaran la confiança del nostre poble en la seva força imparable. Cal evidenciar que les injustícies i amenaces denunciades són el resultat de l’ocupació espanyola i que només la República Catalana pot solucionar-los.
6) Les protestes contra els efectes socials de l’espoli. Les campanyes de llarg recorregut han d’evidenciar, per exemple, que l’espoli fiscal és la causa dels desorbitats preus de l’habitatge: per culpa del robatori espanyol Catalunya té la inversió pública en habitatge social més baixa de tota Unió Europa. Igualment les accions de denúncia han de posar de manifest que el caos de Renfe prové de la manca d’inversions de l’Estat. Sobretot les mobilitzacions han de recalcar que l’Estat espanyol no pot funcionar sense l’extracció colonial anual de més de vint mil milions d’euros de Catalunya. Cap sistema de finançament autonòmic pot eliminar-la. Els diputats catalans a Madrid no poden votar els pressupostos que impliquen aquest espoli. L’única sortida és la independència.
7) La defensa del català i el combat contra la desnacionalització. La minorització del català és el resultat de la supremacia que la Constitució espanyola atorga al castellà. Estableix que tothom té el deure de conèixer-lo, mentre que el català només és un dret, és a dir voluntari. Catalunya ha passat de sis a vuit milions d’habitants sense que els nouvinguts tinguin la obligació legal d’aprendre’l. La prevalença legal del castellà es reprodueix a les lleis televisives, a les empreses, etc., etc. Les campanyes en defensa del català evidenciaran que formar part d’Espanya aboca a la seva extinció. Només un Estat independent pot fer una llei integral per garantir el futur de la nostra llengua, com ha fet Andorra el 2024.
8) Una profunda regeneració democràtica. La postergació de la lluita per la independència i les lluites caïnites entre els partits catalans han malbaratat la majoria independentista. S’ha obert un abisme emocional entre la major part dels ciutadans i els seus representants. El Full de Ruta propugna una regeneració democràtica que ataqui les causes estructurals de la baixa qualitat democràtica: el model polític espanyol que imposa la votació de llistes tancades i concentra el poder a les cúpules dels partits. En aquest sistema els càrrecs electes no han de retre comptes als seus electors, sinó als caps de llista. Només la regeneració democràtica pot recuperar la majoria independentista, renovar els lideratges i posar al davant del país dirigents determinats a portar a terme l’embat per la República Catalana fins a les darreres conseqüències.
9) Regeneració implica una oposició frontal als pactes amb el PSOE i a la normalització política. Malgrat les quatre derrotes electorals els partits catalans van pactar amb els partits espanyols als Ajuntaments, a les diputacions, al Congreso i a la Generalitat. Ho van fer sense cap estratègia política, sense la dimensió ètica de servei públic, amb l’única finalitat de col·locar els càrrecs i assessors que podien perdre la feina. Aquesta deriva, si no s’estronca, els inhabilita per al nou embat per la independència. Per això l’oposició independentista real al govern Illa i a les altres institucions es farà, sobretot, des del carrer. La regeneració democràtica implica, al costat de la resposta popular, la creació d’alternatives independentistes transversals. Un exemple són la creació dels cercles de debat, comunicació i documentació política que es proposen al Full de Ruta.
10) La internacionalització del conflicte de Catalunya amb Espanya és un element essencial per assolir la independència mitjançant la desobediència civil i la unilateralitat. Cap país esdevé independent si no és reconegut pels altres. En aquest sentit el suport dels partits independentistes majoritaris a Pedro Sánchez i un d’aquests a Salvador Illa ha facilitat la difusió del discurs espanyolista que sosté que el conflicte està en vies de solució en els mitjans de comunicació i l’opinió pública estrangera. Contrarestar aquest missatge i aconseguir els suports internacionals indispensables és essencial per a l’èxit del nou embat amb l’Estat.
11) El nou embat per implantar la República Catalana s’iniciarà a les properes eleccions al Parlament. Per això cal una majoria independentista disposada a fer-ho. Si s’assoleix s’investirà un govern amb el mandat de preparar la transició cap a la República Catalana. Quan la ciutadania i les institucions estiguin preparades s’activarà la Declaració d’Independència, es mobilitzarà el país per a la seva defensa pacífica i democràtica i es demanarà el reconeixement internacional. La societat catalana serà conscient que l’Estat espanyol s’oposarà a la independència amb la mateixa o major violència i repressió judicial que l’any 2017. Sap que tornarà a suspendre el Govern de la Generalitat i el Parlament en aplicació de l’article 155.
12) La defensa de la República i la resolució internacional del conflicte amb Espanya. Però a diferència del 2017, s’hauran planificat les mesures polítiques, socials i de lluita noviolenta necessàries per la defensa de la República Catalana. El Govern de la Generalitat es convertirà en el Govern Provisional de la República i esdevindrà l’interlocutor amb les instàncies internacionals i els estats, incloent-hi Espanya. Es desfermaran accions en tots els àmbits (vagues, talls de comunicacions, ocupacions d’edificis oficials, etc.) en defensa de la independència amb la intensitat i la magnitud necessàries per a generar la intervenció de la comunitat internacional. Aquesta haurà de forçar l’Estat espanyol a seure en una taula de negociacions amb el govern provisional de la República Catalana, que haurà de tenir una mediació diplomàtica. És la manera com han culminat els altres processos d’independència basats en la via noviolenta. Finalment Catalunya esdevindrà un Estat independent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!