Al plenari del Secretariat Nacional del 14 de gener passat es va acordar traslladar una Proposta de Resolució sobre la Llista Cívica i un Punt de Debat sobre Nou Embat, confrontació i Llista Cívica de l’ordre del dia d’aquell dia a un plenari extraordinari. El 19 de gener el Secretari va fixar el 28 de gener com la data. L’article 23 dels Estatus preveu que en supòsits d’urgència la Presidència podrà convocar una sessió extraordinària amb una antelació de 48 hores. En aquest cas la Presidència pot fixar els punts a tractar. És evident que un plenari acordat el dia 14, amb la dada fixada des del 19 de gener, no existia cap supòsit d’urgència. La Presidència va retorçar els Estatuts per impedir per un costat el punt de debat sobre Nou Embat, confrontació i Llista Cívica i per l’altre l’esmena a la totalitat que un grup de més de vint Secretaris i Secretàries Nacionals varem presentar a la Proposta de Resolució sobre la Llista Cívica. També va nomenar-se ella mateixa com a Presidenta del Plenari i destituir la persona designada prèviament per evitar que pogués admetre el Punt de Debat i l’esmena esmentats.
Aquesta és la intervenció que tenia preparada per iniciar el Punt de Debat sobre Nou Embat, confrontació i Llista Cívica. És un text llarg, però que crec que és imprescindible per a un debat autèntic.
Bon dia a tots els secretaris i secretàries, Josep Pinyol des de Cornellà de Llobregat.
El Full de Ruta enumera els fets de l’Horitzó 2023: pronunciaments judicials europeus; dos anys de la taula de diàleg; eleccions municipals de maig, eleccions espanyoles de final d’any. Cal afegir, amb alta probabilitat, eleccions al Parlament al primer trimestre de 2024.
Podem contemplar aquest horitzó amb una visió àmplia, històrica. O bé amb una visió estreta.
Amb visió àmplia el mandat central del Full de Ruta és: “preparar un nou embat democràtic amb el Regne d’Espanya de major potència al de 2015-2017».
En la visió àmplia l’Assemblea té molt present que va participar en la Taula de Direcció Estratègica juntament amb Òmnium, el Consell per la República, la CUP, Junts i Esquerra. Una Taula creada als pactes d’investidura de Pere Aragonès que, tant amb la CUP com amb Junts, tenien el compromís d’un nou embat per fer efectiva la República. El gener de 2022 ERC va abandonar-la i es va centrar en la Taula de Diàleg amb el Govern espanyol. El 27 de juliol de l’any passat Esquerra es va comprometre a no qüestionar l’ordenament jurídic espanyol en un acord signat amb el Govern espanyol. D’aquesta manera va solemnitzar que abandonava un nou embat per la independència. D’aquesta manera Esquerra va trair els Acords d’Investidura de Pere Aragonès; també als electors que van aconseguir la majoria del 52% de febrer de 2021. La resta de partits independentistes van consentir aquest abandonament i van continuar amb la rutina autonomista.
En la visió àmplia pren tot el sentit el nucli del mandat del Full de Ruta de preparar un nou embat democràtic. Continuar preparant–lo amb les entitats independentistes, sense els partits. Aquest era el sentit de la Conferència Nacional del moviment civil per la independència establerta al Full de Ruta. Amb visió oberta, hauríem d’haver intentat que Òmnium, el Consell de la República, la Intersindical, la Plataforma per la Llengua i altres s’impliquessin més. Amb visió àmplia la Conferència Nacional hauria presentat al moviment civil i a les entitats independentistes «l’estratègia consensuada derivada del treball previ fet amb l’impuls de l’Assemblea», com diu el Full de Ruta. Amb visió històrica de la Conferència Nacional n’hauria sorgit una nova Taula de Direcció Estratègica d’entitats per preparar l’embat i impulsar una Llista Cívica d’ampli espectre.
Per preparar l’embat i la Llista Cívica, el Full de Ruta presenta un Horitzó 2023 que té present les eleccions municipals, els pronunciaments judicials europeus, les eleccions europees. Una Taula de totes les entitats esmentades hauria pogut presentar una Llista Cívica que tindria com antecedent la Solidaritat Catalana de 1907. Aleshores els partits polítics (carlistes, la Lliga i els republicans federals) no es van presentar i van buscar candidats independents per cada una de les circumscripcions. El triomf va ser espectacular: va obtenir 41 dels 44 escons en disputa. El conjunt d’entitats hauria iniciat la campanya amb aquest plantejament unitari i una ventada d’esperança hauria inflat els cors de la majoria social per la independència, avui desconcertada i dividida. Després d’acord amb els esdeveniments hauria anat ajustant la proposta inicial a les reaccions de les forces polítiques independentistes.
Amb una visió històrica del Full de Ruta, les mobilitzacions són la gran arma de l’Assemblea, perquè són la gran marca de foc de l’ANC i les entitats. Les seves grans campanyes de 2012 a 2017 van arrossegar els partits catalans a la unitat a les eleccions plebiscitàries de 2015, al referèndum de l’u d’octubre de 2017 i a la vaga general del dia tres.
La gran arma de les mobilitzacions es va tornar a demostrar a l’Onze de Setembre. El President de la Generalitat va voler fer fracassar la gran manifestació de l’Onze de Setembre per consolidar la renúncia al nou embat que havia signat el 27 de juliol a la Taula de Diàleg. Volia presentar el moviment popular per la independència com un fenomen del passat i en fase residual. Però la gent va reaccionar i set-centes mil persones van omplir els carrers de Barcelona. Novament, com el 2012, aquella massa grandiosa de persones va tenir efectes polítics. Al cap de pocs dies Junts per Catalunya va sortir del seu Govern. No perquè ho volguessin els consellers i la resta de càrrecs polítics, sinó perquè ho van decidir els seus militants en una consulta.
La gran arma de les mobilitzacions es va tornar a demostrar el 6 de desembre passat contra el pacte d’ERC amb el PSOE i Podemos per substituir el delicte de sedició pel de desordres públics agreujats. Desenes de milers de persones van manifestar-se contra l’abandó d’ERC dels centenars de persones anònimes pendents de judicis per haver protestat per la llibertat dels presos polítics
La gran arma de les mobilitzacions es va tornar a demostrar el 19 de gener amb les trenta mil persones que es van manifestar contra Pedro Sánchez per demostrar que el conflicte amb l’Estat continua tan viu com sempre.
Dissortadament, la majoria del Comitè Permanent ha imposat la visió estreta del Full de Ruta.
És visió estreta plantejar la Conferència Nacional en clau interna de l’Assemblea. S’han celebrat un cicle de xerrades amb ponents que no eren socis de l’ANC, però que han actuat com a convidats; no com a membres actius d’un procés de debat col·lectiu amb les altres entitats independentistes.
A causa d’aquesta visió estreta la Conferència Nacional no ha generat unes idees força. Unes idees capaces de galvanitzar el moviment popular independentista; unes idees prou poderoses per preparar el nostre poble pel nou embat contra l’Estat.
És visió estreta no haver implicat les altres entitats en l’organització de la Conferència Nacional. Seran presents en la fase final, però més per cortesia que per implicació en els treballs. Per aquesta raó difícilment sortirà de la Conferència Nacional una Taula de Direcció Estratègica que sigui el grup promotor que defineixi el programa d’una Llista Cívica unitària, els protocols de relació amb les entitats i el reglament de la futura agrupació d’electors.
Dissortadament, també s’ha imposat una visió estreta de la Llista Cívica plantejada al Full de Ruta.
La visió estreta ha reduït la Llista Cívica a una iniciativa exclusiva de l’Assemblea, no del conjunt de les entitats independentistes.
La visió estreta ha reduït la Llista Cívica a la creació d’un hipotètic quart espai electoral.
La visió estreta redueix la Llista Cívica a proporcionar un vot alternatiu al dels partits independentistes que han decebut profundament. A fer-los por de perdre vots perquè no han fet la independència.
Però la visió estreta no ha estat capaç d’explicar com aconseguiran els seus diputats que es faci efectiva la independència. Si no rectifiquem es repetirà la gran decepció de la victòria del 52%.
La visió de l’Assemblea s’ha reduït perquè l’actual direcció ha buscat més el protagonisme que el lideratge. Massa sovint ha optat pel protagonisme mediàtic, pel titular de premsa en comptes de la proposta meditada, per la desqualificació cridanera, però sense alternativa. Liderar implica capacitat de persuasió. Persuasió implica bons argumentaris. Els bons argumentaris impliquen debats previs autèntics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molta queixa, però al ple vau votar no arrencar el grup de treball per donar compliment al que vam votar els socis. Teniu algun encàrrec extern?
Totalment d’acord Sr Josep Pinyol en la seva proposta. Com a soci de base vull comentar que el full de ruta 2022-2023 defineix moltes accions i objectius per aquest període, “impulsar una llista cívica per les properes eleccions al Parlament, sense personalismes ni interessos de partit” n’és un, però sembla que acapara tota l’atenció i el debat de l’organització.
Penso com vostè que, per tal de que esdevingui una proposta creïble, és condició imprescindible implicar en el debat a totes les entitats independentistes per a definir el què, el com, el qui, per quan i per a fer què impulsar una llista cívica. Caldrà tenir alternatives si finalment no s’impulsa.
Penso que seria bo tenir definides d’altres alternatives per no blanquejar l’acció de govern de totes les administraciones autonòmiques incloses les locals, ara que sembla que amb la sentència del TJUE poden haver-hi oportunitats per fer passes decisives cap al nostre alliberament.
Totalment d’acord Sr Josep Pinyol en la seva proposta. Com a soci de base vull comentar que el full de ruta 2022-2023 defineix moltes accions i objectius per aquest període, “impulsar una llista cívica per les properes eleccions al Parlament, sense personalismes ni interessos de partit” n’és un, però sembla que acapara tota l’atenció i el debat de l’organització.
Penso com vostè que, per tal de que esdevingui una proposta creïble, és condició imprescindible implicar en el debat a totes les entitats independentistes per a definir el què, el com, el qui, per quan i per a fer què impulsar una llista cívica. Caldrà tenir alternatives si finalment no s’impulsa.
Penso que seria bo tenir definides d’altres alternatives per no blanquejar l’acció de govern de totes les administraciones autonòmiques incloses les locals, ara que sembla que amb la sentència del TJUE poden haver-hi oportunitats per fer passes decisives cap al nostre alliberament.
Com que només tinc l’opinió del Josep Pinyol, no em sento amb capacitat de posicionar-me amb ningú.
Ara bé, cal que els membres del Secretariat caminin en el compliment del que es va aprovar a la darrera AGO, votada entre els militants de l’Assemblea. I sense perdre el temps.
Us vam votar amb una mandat clar i concret.
No val cap excusa perquè tots plegats en desistiu. Feu esforços, pacteu-ho sense trair el full de ruta i feu la Llista Cívica lo més àmplia i plural possible.
Hem vist on ens porten els partits.
Ara, no fallem nosaltres.