Josep Pinyol

Declaració Unilateral d'Independència

18 de juny de 2006
Sense categoria
1 comentari

Inici, no derrota

           Per primera vegada des de la mort de Franco el moviment sobiranista català ha qüestionat el marc estatutari i un percentatge alt de votants li han donat suport. Aquesta és la gran diferència en relació a l’Estatut de 1979 al que totes les forces polítiques antifranquistes van donar suport. Els partits democràtics catalans el van legitimar malgrat la seva migradesa perquè estaven lligats al tercer punt de l’Assemblea de Catalunya que reclamava l’Estatut de 1932, com a primer pas en l’exercici del dret a l’autodeterminació. Aquest compromís s’ha trencat: els partits majoritaris van legitimar la Constitució de la monarquia postfranquista que nega el dret a l’autodeterminació; el moviment sobiranista ha intentat el reconèixement de Catalunya com a nació i la resposta del règim ha estat la campanya anticatalana més ferotge des de la invasió de les tropes franquistes. Per això el sobiranisme ha demanat al poble català que votés “no” al nou Estatut. El pas no era fàcil sobretot per una generació formada en l’esperit de l’unitat antifranquista.

        Aquesta posició no és conjuntural, sinó que marca un punt d’inflexió. El sobiranisme ha constatat que el problema no és l’Estatut de 1979 sinó la Constitució de 1978 i ha d’actuar en consequència a partir d’ara. El moviment sobiranista és avui minoritari, però això no és una derrota, sinó l’inici de la llarga marxa cap el reconeixement del dret a l’autodeterminació. (continua)

        Davant seu el sobiranisme té, per un costat, l’enemic principal i poderós, l’Estat Espanyol i el règim borbònic restaurat per Franco, que té tots els partits estatals, inclosos els antifranquistes, que li donen suport, perquè la tradició republicana espanyola ha desaparegut. També compta el reconeixement internacional. De l’altre costat els partits catalans que legitimen aquesta situació espanyola i que, ara per ara, són majoritaris. Però tot el procés de negociació de l’Estatut ha revelat la seva enorme feblesa i les profundes contradiccions que arrosseguen i que els allunyen de la ciutadania. L’abstenció de més de la meitat de l’electorat i el 5% de vots en blanc reflecteixen la desconfiança envers la classe política dominant.

        Per assegurar la victòria del “si” han desplegat una publicitat triomfalista sobre les potencialitats de la reforma de l’Estatut i en els propers mesos, sobretot després de les eleccions de la tardor, es farà evident que tot el terrabastall estatutari respon a la filosofia lampedusiana de “canviar-ho tot per tal de que tot continui igual”. Per començar el pressupost del 2007 no serà gaire diferent del d’enguany i, segons els resultats electorals, pot ser-ne una simple pròrroga. La discussió del nou finançament autonòmic entre les 17 comunitats autonòmiques l’any 2008 corrobarà que no hi ha cap nova etapa, sinó la continuitat de l'”statu quo”. La decepció envers el triomfalisme del “si” jugarà a favor del sobiranisme.

        Per que els vots negatius a la reforma de l’Estatut que procedeixen del sobiranisme siguin l’inici de la marxa cap al dret a decidir cal que els seus defensors recobrin el camí iniciat a la manifestació del mes de febrer i deixi enrera els tacticismes i els dubtes dels mesos posteriors. Com vem cantar divendres passat a l’Arc de Triomf amb el Cant de la Senyera necessitem “llum als ulls i força al braç”. És a dir la llum de la intel·ligència per enfocar el nostre futur i convèncer els nostres conciutadans; i la força dels actes per seguir el camí de sacrificis i lluites que ens han de portar, finalment, a la victòria.

  1. Ja en són tantes… que sembla que no ens vingui d’una derrota més. Els que hem perdut som, com sempre, els independentistes. No sé si es desenmascararà tot aquest nyap, no sé si la gent se n’adonarà del gran fiasco, però els meus amics, joves, continuen igual de resignats i molts han votat sí. Així que, no veig gaire passió en la sobirania ni valentia en les noves generacions de catalanistes. El temps dirà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!