El projecte de Full de Ruta que el S.N. ha presentat a les Assemblea Territorials planteja que cal fer per desfermar un nou embat amb l’Estat espanyol per la independència, partint de l’estat actual de mobilitzacions, de la situació política i de la internacionalització del conflicte. Amb un horitzó temporal: les properes eleccions al Parlament que, si no s’anticipen, estan previstes per a 2028.
Una nova confrontació a una escala més elevada d’aquí a tres anys i mig pot semblar il·lusòria. Ningú dels que van participar en l’aprovació del primer Full de Ruta, el març de 2012, no podia preveure la celebració del referèndum de l’U d’octubre i la DUI de 2017. Aleshores l’independentisme només tenia 14 diputats i governava Convergència i Unió gràcies als pactes amb el Partit Popular. Tanmateix l’ANC va aglutinar tota la desafecció i les mobilitzacions acumulades en els anys anteriors i va generar les manifestacions i campanyes que van projectar el conflicte català al món i van arrossegar els partits catalans.
Hi ha un canvi transcendental en relació al Full de ruta de 2017. El de 2025 parteix de la seguretat que, davant del nou combat per implantar la independència, Espanya no es comportarà com un país democràtic com el Canadà o el Regne Unit. Sap que reaccionarà de manera violenta. Per això el nou embat es prepara amb la perspectiva de la defensa noviolenta de la República Catalana.
Per assolir l’alt grau de tensió social i política per superar la repressió espanyola s’ha de generar, per un costat, una escalada de mobilitzacions que les elevi des del baix nivell actual al moviment de masses més ampli possible. Aquesta ha d’anar acompanyada de noves formes de lluita noviolenta.
Per un altre costat, cal incrementar la projecció internacional que el conflicte català va assolir a la dècada passada.
Finalment cal recuperar la majoria electoral disposada a fer efectiva la independència trencant amb la legalitat espanyola. L’hegemonia a les urnes proporciona la legitimitat democràtica davant les nacions democràtiques per aixecar la suspensió de la República Catalana i deslegitima l’ús de la força per part d’Espanya.
La preparació des d’ara d’un nou embat a les properes eleccions ens distancia dels partits independentistes que es limiten a administrar un «mentrestant» autonòmic i han postergat la independència «sine die». És tasca de l’Assemblea demostrar a la ciutadania que aquest abandó és una irresponsabilitat històrica perquè Catalunya s’apropa al punt de no retorn vers la seva desaparició com a nació avançada. Aquesta només es pot preservar amb la lluita per la independència i per la implantació d’un Estat independent. Quatre exemples següents fan palesa la urgència d’aquest combat i ens disposen als sacrificis necessaris per a guanyar-lo:
• Per revertir la dramàtica situació del català es necessita una llei integral de defensa de la llengua anàloga a la que va aprovar Andorra el passat abril. L’autonomia no la pot implantar perquè seria declarada anticonstitucional.
• El finançament autonòmic singular que van pactar PSC-PSOE i ERC no impedirà el robatori anual de més de 22.000 milions d’euros i els seus gravíssims efectes. Perquè qualsevol millora substancial desferma la més extrema catalanofòbia.
• Catalunya necessita gestionar les fronteres com ho fan les nacions amb Estat propi per limitar els 125.000 nous habitants que hi arriben cada any i integrar-los en condicions dignes. Només podrà ser un país d’acollida si és una nació independent.
• L’autonomia no pot fer front al canvi climàtic i la degradació del medi natural perquè les principals decisions (infraestructures, entre elles les ferroviàries, transició energètica, l’aeroport, la costa, etc.) són en mans de l’Estat espanyol i la seva oligarquia.
El Full de Ruta parteix, també, de la realitat que la majoria independentista disposada a implantar la República Catalana exigeix una renovació dels dirigents que no es produirà sense una profunda regeneració del sistema de partits. Aquests són organitzacions piramidals, tancades i opaques, controlades per un líder i una nomenclatura que han creat un abisme de desconfiança entre ells i els ciutadans.
Davant aquesta realitat l’Assemblea ha d’impulsar la regeneració democràtica, assenyalant-ne les causes estructurals de la degradació actual dels partits. Ha de conscienciar la ciutadania de la necessitat de canvis profunds en les lleis electorals, de partits i en el funcionament intern d’aquests.
És probable que les nomenclatures dels partits es neguin a la regeneració i que aquesta resistència obligui a l’aparició de noves formacions polítiques. Per exemple omplir el buit deixat per ERC en el centre esquerra independentista és una necessitat patent. Però no és una tasca de l’Assemblea, que ha de continuar aglutinant persones de tots els partits independentistes no-xenòfobs.
El Full de Ruta-2025 aporta una estratègia que ha d’acabar sent compartida per la resta d’entitats i partits. Una estratègia que ha de trencar el bucle que va assenyalar Jordi Martí Monllau: “Fa anys que el catalanisme gira al voltant d’una idea fixa: la independència. Hi gira, però no hi avança». El document deixa enrere la idea que es pot subcontractar als «polítics» el fer efectiva la independència. Al contrari posa la responsabilitat històrica del combat per la República Catalana en cadascuna de les persones que formen part del moviment civil per la independència. A partir de la seva aprovació per tots els militants de l’Assemblea el deure de tots serà posar-lo en pràctica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!