Josep Pinyol

Declaració Unilateral d'Independència

21 d'abril de 2006
Sense categoria
0 comentaris

El conseller Carretero i la Funció Pública Catalana

     L’atzar ha volgut que el correu em fes arribar el Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana el mateix dia que era cessat el Conseller de la Generalitat que l’ha impulsat, el Sr. Joan Carretero. El volum té 521 pàgines que, evidentment, no he pogut llegir. Però m’ha sorprès la capacitat de síntesis sobre la situació de la funció pública mostrada en la presentació de dues pàgines a càrrec del mateix Conseller. Comença assenyalant les “disfuncions” importants de la “funció” pública. (Aquesta frase em porta a la memòria un titular del meu primer article sobre el pressupost municipa, fet quan tenia 19 anys, a El Pensamiento, revista local de Cornellà, en ple franquisme: “a més funcionaris, menys funcionament”. Pocs mesos després la revista va haver de plegar). N’assenyala tres de disfuncions: 1) els processos de selecció es fonamenten només en els coneixements, sense tenir presents les actituds dels candidats. 2) El grau d’acompliment dels treballadors no té cap vinculació amb la seva retribució, ni en la seva promoció. 3) La promoció només pot ser vertical, la qual cosa pressiona per crear estructures jeràrquiques molt altes. Un repàs en diagonal de l’índex i dels participants en la recopilació de dades i en el debat mostra que darrera d’aquest Llibre Blanc hi ha un treball seriós sobre la primera font d’ocupació de Catalunya. Sense una anàlisi documentada i exhaustiva no es pot portar a terme cap política eficaç, més enllà de la imatge. Ara quan aquest treball previ estava fet, demostrant la veritable dimensió d’un “partit de govern”, quan era l’hora de posar en pràctica les seves conclusions, el conseller és cessat per la seva posició política, la seva diàfana oposició a l’Estatut del Ribot o de la Moncloa.

     El “no” de Joan Carretero al nou Estatut era rotund i estava fonamentat tant pel que fa als aspectes generals, com la negativa a reconèixer Catalunya com a nació, com pel que fa als aspectes concrets, com el cas de la funció pública. Segons la propaganda oficial un dels grans avenços del nou Estatut era la clara delimitació de competències. Doncs bé, encara s’estava discutint l’Estatut al Congrés del Diputats quan el ministre d’Administracions Públiques, Jordi Sevilla, presentava el projecte de Llei de la Funció Pública espanyola que continua la pràctica tradicional de la burocràcia espanyola d’envair les competències de la Generalitat. La nova llei entra en els més petits detalls de la funció pública, com les retribucions i les categories, de manera que no deixa cap mena de marge per a una possible llei catalana. Per tant la inèrcia centralista continua com sempre i el nou Estatut no suposarà cap punt d’inflexió, sinó la continuació de la mateixa rutina de sempre. Per a tots els que lluitem per un Estat català, sobretot si, a més estem convençuts que els poders públics han d’ésser un contrapès important de la iniciativa privada, tenir un model clar de funció pública és primordial.

     També és molt significatiu que l’altre conseller proposat per Esquerra cessat, Carles Solà també era una persona d’una gran trajectòria professional feta al marge de la carrera política, amb independència de criteri i, alhora, un decidit partidari del “no” a l’Estatut. Els seus dos substituts, en canvi, al marge de les seves capacitats professionals i personals, han fet la seva carrera política a l’interior de l’aparell del partit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!