REUNIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL SECRETARIAT LOCAL DEL BAIX LLOBREGAT
El Secretariat Comarcal del Baix Llobregat va convocar una reunió extraordinària el 22 de juny per estudiar la proposta del S.N de convocatòria d’un Referèndum sobre la independència. S’hi van fer dues presentacions: la primera a càrrec de Montse Rosell que va exposar el quadre de Debilitats, Amenaces, Fortaleses, i Oportunitats presentat per la sectorial d’Empresaris que proposa celebrar el Referèndum d’Independència abans de la Proclamació d’Independència. Una segona a càrrec meu amb un quadre D.A.F.O, per sostenir la necessitat de mantenir el mandat democràtic de Proclamació d’Independència i fer a continuació el Referèndum per ratificar, o no, i, en cas de victòria del si, procedir a les eleccions constituents. A continuació els membres del Secretariat es van reunir en quatre grups, cadascun dels quals va fer el seu propi D.A.F.O. sobre el referèndum d’independència. Finalment es van posar en comú els resultats dels quatre grups.
D.A.F.O. DEL REFERÈNDUM DINS O FORA DEL FULL DE RUTA I MANDAT DEMOCRÀTIC
Aquestes són les Debilitats, Fortaleses, Amenaces i Oportunitats que vaig defensar en format més breu en el Secretariat Comarcal, sempre a títol personal:
DEBILITATS
Convocar el referèndum abans de la Proclamació de la Independència qüestiona el mandat democràtic que va guanyar el 27/S i accepta el relat polític espanyol que nega la victòria independentista, sumant com a contraris a la independència els vots d’UDC, de CSQP, o el PACMA.
Avantposar el referèndum a la Proclamació de la Independència pot aparèixer com manca de coratge davant les amenaces de l’Estat Espanyol. La Brunete mediàtica no s’ha esverat amb la proposta de referèndum perquè és percebuda com a feblesa. Apareix com una excusa anàloga a la dels malalts que necessiten cirurgia, però busquen subterfugis per ajornar passar pel quiròfan.
No acomplir la resolució del 9-N permet a l’Estat espanyol no haver d’executar les seves amenaces. Li permet continuar tractant el conflicte català com un problema polític superficial i no com un conflicte profund derivat de la negativa a reconèixer el dret inalienable a l’autodeterminació.
Exigir la convocatòria d’un referèndum abans de la Proclamació de la Independència augmenta les divisions internes que el poden fer fracassar.
AMENACES:
Com assenyala el Full de Ruta 2016-2017 estem en una etapa de conflicte institucional i polític generalitzat amb l’Estat Espanyol. Per tant la seva resposta legal (i il·legal) és la principal amenaça tant contra la Proclamació d’Independència, com contra una convocatòria prèvia d’un Referèndum.
Infringir la sentència del Tribunal Constitucional sobre la resolució del 9-N implica multes, inhabilitacions, processaments per desobediència i finalment la presó per al President de la Generalitat, la Presidenta del Parlament i per a la resta de diputats que la votin.
En canvi la convocatòria d’un referèndum traspassa la infracció als funcionaris perquè, si es fa al marge de la resolució del 9/N, no implica desobediència dels diputats perquè no hi ha sentència prèvia. Però la llei seria impugnada pel Govern espanyol i suspesa pel Tribunal Constitucional. Els funcionaris que l’executessin infringirien la legalitat espanyola i en patirien les conseqüències penals. El Parlament els hauria posat en un dilema molt agut. Arran de la resolució del 9-N els sindicats dels Mossos d’Esquadra van advertir que no admetrien haver de triar en un conflicte de legalitats.
La convocatòria del Referèndum d’Independència es convertiria en una repetició de la Consulta del 9-N de 2014 si els funcionaris que han de convocar les taules electorals, imprimir les paperetes, etc, no s’arrisquen a desobeir la legalitat espanyola. Caldria tornar als voluntaris. Els resultats podrien ser pitjors perquè l’Estat espanyol va modificar la Llei del Tribunal Constitucional i d’altres disposicions per evitar una segona consulta.
És altament improbable que el sector polític aplegat entorn d’«En Comú Podem» doni suport a una convocatòria pel Parlament d’un referèndum que no sigui pactat amb l’Estat espanyol. Sectors socials que van participar a la consulta del 9-N, com els representats per Ada Colau, ara no s’implicarien.
FORTALESES:
Proclamar la independència i convocar el referèndum de ratificació té la legitimitat del Mandat Democràtic del 27/S. Un mandat que es va obtenir contra una brutal campanya de l’Estat Espanyol amb falses acusacions de les clavegueres de l’Estat, amb escorcolls policials i judicials, amb amenaces dels sis grans bancs espanyols i pressions de grans empreses, amb l’exclusió dels independentistes a les televisions espanyoles (70% d’audiència a casa nostra).
Té la fortalesa de defensar el dret inalienable de Catalunya a l’autodeterminació malgrat les amenaces de multes, inhabilitacions i processament per desobediència que comporta presó. Situa els nostres dirigents al nivell de grans dirigents com Gandhi, Luther King o Mandela. Aquest coratge va enardir els seus seguidors, va aconseguir aliats entre els demòcrates de tot el món i va afeblir els Estats repressors.
Per proclamar la independència i convocar el referèndum no es necessiten estructures d’Estat ni reconeixement internacional. Obliga l’Estat espanyol a acomplir les seves amenaces i posa en evidència la seva violència institucional. L’empresonament de càrrecs electes infringirà el Pacte Internacional de Drets Humans i Civils i el Pacte Europeu de Drets Humans. El President de la Generalitat a la presó evocarà el Consell de Guerra contra el President Companys. Per aquesta raó és l’escenari que més temor causa a l’Estat espanyol.
Amb l’acompliment del mandat democràtic del 27/S el conflicte entre Catalunya i el Regne d’Espanya farà un salt qualitatiu en la seva gravetat. Deixarà de ser una confrontació política interna espanyola per esdevenir una vulneració dels Drets Humans protegits per la legalitat internacional i europea.
El pas d’un conflicte polític a un conflicte de drets humans amb presos polítics no permetrà l’ambigüitat dels defensors d’un dret a decidir supeditat a l’acord amb l’Estat Espanyol. El sector polític aplegat al voltant d’«En Comú Podem» s’haurà de decantar o bé amb l’Estat repressor o bé amb el poble indefens.
La proclamació de la Independència i la convocatòria del referèndum afavorirà la intervenció de la comunitat internacional. La Unió Europea no pot admetre càrrecs electes empresonats en el seu àmbit.
L’estratègia unilateral es legitimarà com a últim recurs d’un poble indefens davant un Estat Espanyol que ha mantingut inamovible la seva negativa. Un Estat que ha ignorat durant sis anys les mobilitzacions més grans d’Europa i dues victòries electorals en un procés que començar contra una sentència que havia modificat un Estatut aprovat en referèndum.
La dependència internacional de l’Estat espanyol és la seva baula feble com es va fer evident el maig de 2010 quan el President espanyol José Luís Rodriguez Zapatero va canviar la seva política econòmica. I es va tornar a evidenciar el juliol de 2012 quan el President Mariano Rajoy a reestructurar el sistema financer espanyol.
Les potències europees només actuaran quan hi hagi fets dramàtics que commoguin l’opinió pública europea; quan el President de la Generalitat, la Presidenta del Parlament i altres càrrecs electes mostrin la seva determinació d’arribar fins a les últimes conseqüències, la presó, en defensa del mandat democràtic que va guanyar les eleccions del 27 de setembre.
OPORTUNITATS
La moció de confiança de setembre obra l’oportunitat de retornar l’entusiasme i d’accelerar un procés empantanegat pels mesos de debat d’investidura i per la no aprovació dels pressupostos.
L’ANC ha d’instar el President de la Generalitat a fixar la data de Proclamació d’Independència i convocatòria del referèndum de ratificació en la moció de confiança del mes de setembre. Es repetiria l’esquema de la consulta del 9-N de 2015 que es va anunciar amb mesos d’anticipació.
A més de fixar la data, l’ANC ha d’instar el President de la Generalitat a anunciar la seva disposició a executar el mandat democràtic del 27/S fins a les darreres conseqüències, és a dir assumint els efectes penals dels seus actes, evocant el precedent del President Companys.
L’ANC ha de treballar per assegurar que la Candidatura d’Unitat Popular comparteix aquesta estratègia i dóna suport al President de la Generalitat per portar-la a terme. Cal reactivar la «Taula de forces polítiques isocials per l’estat propi» prevista al Full de Ruta 2016-2017. El contrast entre els resultats electorals del 27/S i els del 20/D i el 26/J assenyalen la importància determinant de l’ANC i les altres associacions i justifiquen la seva intervenció en aquesta Taula.
També és l’oportunitat de convocar l’Assemblea de Càrrecs Electes. Milers de representants democràtics han de comprometre’s de manera solemne a portar el mandat democràtic independentista fins a les darreres conseqüències.
En el moment que un dels nostres càrrecs electes siguin detingut, l’ANC hau de comprometre’s a ocupar de manera permanent la plaça Catalunya fins el seu alliberament. Ha d’invocar l’antecedent de la Plaça Maidan de Kiev o de les places dels països àrabs en la seva primavera, fent-ho de manera pacífica.
Davant l’anunci d’aquest escenari l’Estat espanyol, amb unes Corts fragmentades, hauria de triar: o bé acomplir les seves amenaces de multes, inhabilitacions, processaments i empresonaments; o bé reconèixer el dret a l’autodeterminació de Catalunya i negociar un referèndum vinculant.
Aquest escenari forçaria la Unió Europea a deixar de considerar el conflicte català un afer intern espanyol i pressionaria l’Estat espanyol per evitar l’existència de presos polítics sense ombra de violència al seu territori. Les pressions europees induirien l’Estat espanyol a pactar amb el Parlament català la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència amb supervisió internacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!