Preparem el camí per fer respectar el català



      Tele
5, la cadena de televisió amb l’índex d’audiència més alt als
Països Catalans, s’ha adherit al
“Manifesto por la
lengua común”
que defensa la
supressió de la immersió lingüística. És coherent amb la seva
exclusió total de la nostra llengua en la seva programació. Si una
cadena de televisió opta per aquesta política és perquè sap que
no té cap cost econòmic. Si els catalans ens organitzéssim i
féssim arribar la nostra protesta a la cadena i a les empreses que
s’hi anuncien s’ho pensarien dues vegades abans de fer un pas com
aquest. Una televisió generalista no pot qüestionar la legislació
del país en el qual emet, com és el cas de Catalunya. La resposta
d’un país organitzat seria deixar de comprar els productes de les
empreses que s’anuncien en aquest mitjà.

 



      Les
associacions en defensa de la llengua, com Omnium Cultural, Acció
Cultural del País Valencià. Obra Social Balear, la CAL, la
Plataforma per la Llengua, etc. haurien de començar a estructurar la
resposta als atacs que rep el català. Suportem un marc comunicatiu
totalment desfavorable, el taló d’Aquiles del qual es que es finança
amb publicitat. No podem finançar els nostres enemics comprant els
productes que els permeten fer negoci.

      En
primer lloc cal fer la llista d’anunciants i fer-les-hi arribar una
carta demanant que retirin la seva publicitat de la cadena per la
seva posició contra la nostra llengua i contra les lleis del
Parlament de Catalunya.

      En
segon lloc cal fer pública per tots els mitjans disponibles, sempre
amb les entitats promotores ben identificades, aquesta relació
d’anunciants als que s’ha demanat que retirin la publicitat i la
resposta que han donat a la demanda.

      En
tercer lloc fer saber a l’opinió pública els anunciants que no han
cap mena de cas a les demandes en defensa de la nostra llengua i
demanar als ciutadans que actuïn en conseqüència.

      El
cas de Tele 5 i el “Manifiesto por la Lengua Común” hauria de
servir per posar en marxa un pla general. Caldria establir unes
normes que permetessin homologar les cadenes periodístiques
respectuoses amb la nostra llengua. D’aquesta manera les empreses amb
pressupostos de publicitat sabrien si contracten publicitat en
mitjans respectuosos amb el català.

      Després
el màxim nombre de ciutadans haurien de saber les empreses que no
respecten els nostres drets. Les associacions de defensa de la
llengua haurien de situar taules informatives i repartir fulletons a
les entrades dels centres comercials perquè la gent substituís els
productes d’aquestes empreses pels d’altres.

      Quan
el govern Aznar va imposar el nou model de matrícules, hauríem
d’haver fet una campanya per no comprar vehicles fins que no es
modifiqués el decret corresponent, amb taules informatives davant
dels concessionaris. Si haguéssim aconseguit fer-ne baixar la venda
de manera significativa, segur que el decret s’hauria modificat. Per
aconseguir-ho es necessiten centenars de grups informatius diversos
dies a la setmana, arreu del país. Es va optar per l’acció
simbòlica de l’adhesiu CAT, que en no afectar cap interès econòmic,
no va obtenir resultats.


     Es
tracta d’un canvi d’estratègia, d’una feina llarga, que exigeix
constància, més que exabruptes. Fins ara hem primat l’actitud de
congraciament en la defensa dels nostres drets lingüístics. No hem
aconseguit fer-nos respectar per uns i només la indiferència dels
altres. Sense abandonar la bona voluntat, hem de defensar amb fermesa
els nostres drets lingüístics. Aquest és el camí que van començar
els flamencs fa dècades i ara és impossible fer un govern estable a
Brussel·les sense respectar els drets lingüístics flamencs.

 

Afegeix un comentari