Acte de commemoració a Cornellà del tercer aniversari de la Proclamació de la República Catalana

Fa tres anys al Parlament de Catalunya van ressonar aquestes solemnes paraules: «nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya, CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social».
Tres hores més tard el Senat espanyol aprovava l’article 155 a Catalunya i el President Mariano Rajoy suspenia l’autonomia i dissolia el nostre Parlament. A continuació el vicepresident de la Generalitat i la meitat del govern eren empresonats. El President de la Generalitat i l’altra meitat del govern eren a l’exili.
Des d’aquella contundent reacció espanyola ens han insistit que l’Estat espanyol era un mur infranquejable contra el qual sempre ens estavellarem per molts cops de cap que hi donem!
Des d’aquella jornada els mitjans de comunicació espanyols i els seus seguidors aquí ens han escarnit recordant-nos que la República només havia durat tres hores!.
Tanmateix tres hores de República Catalana poden canviar la història!!!
Vàrem canviar la història, perquè els nostres representants van sacrificar la seva llibertat per complir el mandat democràtic que havia guanyat les eleccions i el referèndum.
Vam canviar la història perquè el mateix dia 2 de novembre una multitud de persones estàvem aquí per protestar. I com nosaltres a centenars de ciutats i pobles de tota Catalunya. Deu dies després centenars de milers de persones vàrem omplir el carrer Marina, des de més amunt de la Sagrada Família fins al mar, exigint la llibertat dels presos polítics.
Vam canviar la història perquè durant aquests anys s’han succeït arreu del país, les caminades, les manifestacions, els actes de protesta, les visites a les presons, les cartes als presos, la desobediència civil més massiva de la Unió Europea.
Vam canviar la història un any enrere amb les protestes contra la sentència de 100 anys de presó als nostres representants.
El mateix dia el Tsunami Democràtic va ocupar l’aeroport de Barcelona.
Aquella mateixa setmana quatre columnes amb més de mig milió de persones des d’arreu de Catalunya van caminar fins a Barcelona per paralitzar el país.
La mateixa setmana una nova generació de joves es va incorporar a la lluita per la independència i contra la injustícia. A les nits Barcelona cremava, les televisions ho retransmetien en directe i tornàvem a ocupar les portades dels mitjans de comunicació de tot el món.
Sobretot les tres hores de República Catalana i els tres anys de resistència ens han canviat a tots nosaltres. Els catalans ja no som els pactistes que sempre claudicàvem a canvi d’unes engrunes!
Les tres hores i els tres anys ens han canviat encara que la pandèmia ens hagi impedit sortir al carrer des del mes de març.
Ens han canviat encara que les desavinences polítiques ens hagin paralitzat momentàniament com ja va passar durant dos anys entre 2010 i 2012, entre la manifestació contra la sentència de l’Estatut de 2010 i la manifestació de l’Onze de Setembre de 2012.
Les tres hores de República i els tres anys de resistència ens han convertit en un poble heroic que no pararà fins a tornar a fer història!!
No pararem perquè el dolor i el sacrifici d’aquests tres anys ens han marcat el camí de la victòria.
No pararem fins a repetir un cicle de mobilitzacions i estratègia política com el que va arrancar amb el milió de manifestants de l’Onze de Setembre de 2012 i va culminar amb l’octubre de 2017.
Nosaltres, la gent corrent, des del 2012 hem encarnat la indignació i l’entusiasme i vàrem a arrossegar a forces polítiques que aleshores pactaven amb el Partit Popular o que poc abans havien format govern a la Generalitat amb el PSOE.
Nosaltres no pararem fins a assolir una llei d’amnistia per a tots els presos polítics, els exiliats, els encausats i els represaliats per la justícia borbònica.
No pararem de reclamar els 5.000 milions de dèficit de finançament de la sanitat catalana; la causa de les retallades de personal i mitjans que són imprescindibles per combatre el COVID-19
No pararem fins que tots els impostos que es paguen els catalans es quedin a casa nostra perquè és l’única manera de combatre la brutal crisi econòmica de la pandèmia, amb l’atur disparat i la multiplicació dels desnonaments.
Tornarem a oferir la mà estesa al Regne d’Espanya, sobretot pensant en els nostres conciutadans que encara s’hi senten identificats, per resoldre el conflicte de manera democràtica. Tornarem, si cal, a enviar els nostres representants al Congrés de Diputats com el 2014 hi vàrem enviar Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera. Ara el primer és a la presó i la segona a l’exili.
Hi tornaríem a anar a exigir una Reforma Constitucional per assolir la independència si la majoria de votants ho vol així.
No volem imposar la nostra voluntat de República als nostres conciutadans de manera antidemocràtica.
Tampoc volem que el Regne d’Espanya ens imposi la seva voluntat per la força. Què és el que han fet el Tribunal Constitucional, el Congrés de Diputats, el Govern espanyol, el Tribunal Suprem, els altres Tribunals espanyols.
No pararem i tornarem a fer història com fa tres anys.
Perquè hem après que cal preparar el nou embat per la República Catalana.
Perquè el Regne d’Espanya i la Unió Europea no ens prendran seriosament si no veuen el poble català determinat a repetir un embat molt més fort i molt més ben preparat que el de fa tres anys.
Perquè superarem el 50% dels vots, ja que la República és el millor futur per a tots els ciutadans de Catalunya, pensin com pensin.
Tres hores de República ens han ensenyat que amb la legitimitat moral de més de la meitat dels vots el Parlament de Catalunya haurà de fer efectiva la República ja proclamada.
Però en el nou embat el Govern no se n’anirà a casa esperant les citacions de la Justícia espanyola.
En el nou embat el Govern s’atrinxerarà al Palau de la Generalitat i els diputats al Parlament. En el nou embat centenars de milers de persones els defensarem dia i nit acampades als voltants.
En el nou embat, si el Regne d’Espanya vol detenir els nostres representants, haurà d’usar la força contra tot un poble. Com l’u d’octubre de 2017.
En el nou embat tot el món democràtic veurà que el Regne d’Espanya només pot retenir Catalunya amb la brutalitat.
En el nou embat pacífic el Tsunami democràtic ara de tornar a paralitzar l’aeroport, les autopistes, les delegacions d’Hisenda, les seus judicials, els quarters de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
En el nou embat haurem de defensar pacíficament les institucions i paralitzar el país fins que intervinguin les potències europees i s’estableixi una mediació internacional. Fins a aconseguir un «Acord de Pau» com el que va posar fi al conflicte d’Irlanda del Nord fa vint anys.
Avui, en el tercer aniversari de la proclamació de la República Catalana ens conjurem a implementar-la de manera efectiva tot i la pandèmia que representa una amenaça de mort.
Avui, aquest tercer aniversari ens renova les forces per continuar la lluita.
Avui ressonen actualitzades les paraules de la cançó de Raimon en plena dictadura franquista:

«Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure.

Una vella esperança trobava la veu
en el cos de milers de joves que cantaven i que lluiten.

No l’oblidarem mai aquell 27 d’octubre».

Afegeix un comentari