El PSOE i la «lawfare» (guerra judicial) contra Catalunya

Amb la ràtzia de la Guàrdia Civil del dia 23 el govern del PSOE és el protagonista la «lawfare» (guerra judicial) que el Regne d’Espanya ha declarat contra la majoria del poble català. El Ministeri de l’Interior va mobilitzar els 500 agents amb helicòpters i drons, els reporters televisius encastats en l’operació i la campanya mediàtica. Aquesta actuació del govern de Pedro Sánchez planteja un gran dilema a Unidas Podemos i la seva proposta de govern de coalició: donaran suport a un govern de Pedro Sánchez que continuï organitzant ràtzies policials com la de la setmana passada? O posaran com a condició «sine qua non» acabar amb la “guerra judicial” i la repressió gratuïta?

L’entrada «lawfare» o «guerra judicial» a Vikipèdia en espanyol explica que el coronel nord-americà Charles J.Dunlap la va definir com «l’ús de la llei com arma de guerra»; i els escriptors Qiao Liang i Wang Xiangsui que pot ser utilitzada com una “guerra mediática”, per manipular els mitjans de comunicació com òrgans de propaganda contra una causa visualitzada com enemiga, amb la finalitat de debilitar la moral de l’enemic. Els poders fàctics del Regne d’Espanya (rei, alts comandaments militars, nivells superiors de la justícia, presidents d’empreses de l’IBEX, les cúpules dels partits polítics dinàstics, empresaris i directors dels grans mitjans de comunicació, etc.) van incrementar la «guerra judicial» a partir del discurs de Felipe VI del 3 d’octubre de 2017. Nou dies després de les paraules del rei, a la recepció de la Fiesta Nacional, tothom sabia que el dilluns 16 del mateix més la jutgessa Carmen Lamela empresonaria Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com va revelar un tuit del periodista Arsenio Escolar.

Unidas Podemos ha estat víctima directe de la guerra bruta de les clavegueres de l’Estat, amb la col·laboració necessària de la premsa del règim que els ha acusat repetidament de rebre diners de Venezuela i l’Iran. Acaben de sortir noves proves de la creació d’un fals informe contra Pablo Iglesias pel sinistre comissari Villarejo. També membres del moviment del 15-M també han patit la persecució judicial, com 19 dels manifestants que van envoltar el Parlament de Catalunya l’any 2011 contra les retallades. Havien estat absolts a l’Audiència Nacional, però el jutge Marchena del Tribunal Suprem els va condemnar adduint raons subjectives. Les seves defenses van recórrer al Tribunal Constitucional. Aquesta setmana el diari ABC, i altres mitjans de la Brunete mediàtica, han atacat al magistrat Conde Pumpido d’aquest Tribunal perquè defensa la innocència dels encausats en nom al dret fonamental a la protesta política. Aquest atac mediàtic es relaciona amb la sentència dels presos polítics catalans perquè desactiva les bases subjectives sobre la violència de les acusacions de rebel·lió i sedició que el jutge Marchena va aplicar en aquella ocasió i que vol tornar a utilitzar contra els presos polítics catalans.

La sentència del Tribunal Suprem culminarà aquesta fase de la «lawfare» que ha comportat l’empresonament i l’exili del Govern de la Generalitat i la Presidenta del Parlament. La ràtzia del passat dia 23 de setembre revela el pla de l’Estat espanyol, executat per Pedro Sánchez, per criminalitzar la resposta popular que es desencadenarà contra la injustícia de les condemnes dels presos polítics. Es tracta d’identificar les protestes democràtiques amb el terrorisme, repetint el que van fer amb la Tamara i l’Adrià Carrasco, amb els joves d’Altsasu, amb el cantant Valtònic, i amb tants d’altres. En tots aquests empresonaments es va aplicar les modificacions del Codi Penal per lluitar contra el yihadisme que van pactar PP i PSOE l’any 2015. Com en les anteriors eleccions en les que manava el PP les detencions d’aquesta setmana són el primer acte electoral del partit al govern per guanyar vots a Espanya. També busca impedir que els catalans que s’informen per les televisions espanyoles se sumin a la indignació per la injustícia contra els presos polítics.

De l’episodi d’aquesta setmana Unidas Podemos i En Comú Podem hauria de treure una conclusió molt transcendent: la causa fonamental per la qual Pedro Sánchez no ha volgut el govern de coalició és la seva complicitat amb la «guerra jurídica» desencadenada contra la majoria social independentista de Catalunya. El règim monàrquic i el PSOE en concret no acceptaran mai l’entrada d’Unidas Podemos al Govern espanyol per la seva falta d’integració en «la raó d’Estat» que legitima la guerra bruta del règim del 78. La negativa de Pedro Sánchez a pactar amb Unidas Podemos i Catalunya en Comú demostra la resistència frontal del règim monàrquic de reformar les estructures oligàrquiques que han fet que Espanya pateixi la crisi econòmica més greu de la Unió Europea després de Grècia. També demostra la seva negativa tancada a un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Després de les eleccions del 10-N Pedro Sánchez continuarà negant-se a fer un Govern de coalició. Podemos hauria de concloure que el règim monàrquic ha entrat en una crisi tan profunda que no queda altra alternativa que elaborar un full de ruta per implantar la República Federal espanyola. Serà l’única manera que siguin creïbles tan les seves denúncies del «règim del 78» i de l’oligarquia espanyola com les seves propostes de futur. Si el moviment del 15-M hagués establert una estratègia de la ruptura republicana des de 2011, avui tindrien una implantació i una força a Espanya que no tenen. En canvi l’independentisme ha seguit una estratègia rupturista des de 2012; avui té la majoria social a Catalunya i és una de les causes de la crisi del règim, al costat de la crisi econòmica i social. Si a Espanya hi hagués un nivell anàleg de mobilització es podria fer un nou «Pacte de San Sebastián».

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *