Llei d’Amnistia, resposta política a la sentència

La sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics farà esclatar un tsunami d’indignació democràtica als carrers. Les condemnes a llargues penes de presó de persones exemplars per exercir drets democràtics dispararan els ressorts més íntims de les consciències de la majoria dels ciutadans de Catalunya

El Parlament de Catalunya pot multiplicar l’eficàcia d’aquest terratrèmol popular amb l’aprovació d’una llei d’amnistia que reculli la convicció, compartida per més del 80% dels ciutadans catalans, de que els fets pels que s’haurà condemnats els processats no són delictes. Aquesta visió té l’aval dels jutges alemanys, belgues i escocesos que van denegar l’eurordre tramitada per la justícia espanyola. Aquesta llei d’amnistia hauria de ser presentada amb tota solemnitat davant de les Corts espanyoles, repetint els passos de la primavera de 2014, quan Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van defensar a les Corts espanyoles la llei per celebrar un referèndum sobre la independència. La negativa del Congrés a prendre en consideració una proposició que tenia el suport de més de dos terços dels representants del poble català va aguditzar el conflicte que havia esclatat amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Recordem que el menyspreu dels diputats espanyols va desencadenar la consulta del 9-N del mateix any, les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015, el referèndum de l’u d’octubre de 2017. També va ser l’origen de la guerra judicial (lawfare) del Tribunal Suprem contra els presos i exiliats polítics. Avui Jordi Turull és a la presó de Lledoners i Marta Rovira exiliada a Suïssa.

També un 80% de la població catalana vol una resolució democràtica al conflicte constitucional entre Catalunya i el Regne d’Espanya iniciat amb la sentència del Tribunal Constitucional. I sap que serà impossible una reconciliació mentre els líders polítics i socials estiguin a la presó i a l’exili; mentre la guerra judicial continuï amb el Major Trapero i la resta de casos oberts a l’Audiencia Nacional i al jutjat 13 de Barcelona. Les Corts espanyoles tenen la potestat de retornar la llibertat als presos polítics, exiliats i encausats amb una llei d’amnistia que declari que els fets de la tardor de 2017 no van ser delictius. És el que van fer el 15 d’octubre de 1977 quan van declarar que els actes de resistència contra el règim franquista no havien estat crims.

L’amnistia pels fets de la tardor de 2017 ha de tenir el suport de tots els demòcrates que combaten la regressió de les llibertats polítiques i nacionals de la darrera dècada, estiguin a favor o en contra de la independència. A la seva votació ha de reunir, com a mínim, els mateixos suports que va tenir la proposta de referèndum de 2014. L’ha de presentar el nostre Parlament com a representant del poble català. Aprovada la llei una riuada d’adhesions dels Ajuntaments catalans, començant pel de Barcelona, hauria de mostrar a les Corts espanyoles el suport de la immensa majoria dels nostres conciutadans a la llibertat dels presos i exiliats. La presentació de la llei d’amnistia al Congrés de Diputats ha de ser anterior a la convocatòria de noves eleccions catalanes. Així els dirigents del Regne d’Espanya sabran una nova negativa a la proposició convertirà la llibertat dels presos i l’absència de voluntat de reconciliació en el centre de la campanya electoral. També s’adonaran que, com a l’any 2014, un nou refús aguditzarà el conflicte.

El règim monàrquic no acceptarà l’amnistia. Tot i així és un imperatiu moral presentar-la i no esperar passivament a una oferta de diàleg per part del Govern espanyol. Enviar tres representants del Parlament al Congrés de Diputats a defensar la llei d’amnistia posarà en evidència l’estratègia del PSOE i el PSC que esperen que ens dividim en topar una i altra vegada davant el búnquer del Regne d’Espanya. Una llei per la llibertat dels presos amb un suport superior a dos terços dels nostres diputats desbaratarà el mantra de Pedro Sánchez segons el qual el conflicte és un problema de convivència entre catalans.

Mantenir l’estratègia repressiva contra Catalunya del Tribunal Suprem, a la que Pedro Sánchez, el PSOE i el PSC donen suport actiu, està condemnada al fracàs encara que impliqui patir anys de dolor per als catalans. La sentència del Tribunal Constitucional de 2010 va implicar una reacció del poble català que l’oligarquia espanyola no esperava: la multiplicació de l’independentisme. La sentència del Tribunal Suprem desencadenarà una segona empenta que tampoc imaginen i que serà encara més potent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *