Desobediència civil fins Acord de Pau: 7. El procés constituent: Catalunya davant dels reptes del segle XXI

En el títol VIII de la Llei de Transitorietat jurídica es preveu una primera fase de procés participatiu per al qual el Govern de la Generalitat ha creat el Fòrum Cívic i Social per al debat constituent. Cal aconseguir que s’hi impliquin el màxim possible d’organitzacions i entitats de la societat civil, des de sindicats a col•legis professionals, d’associacions de veïns a Consells escolars, o clubs esportius. Perquè el Fòrum Constituent ha de debatre quines institucions i quines estructures necessita Catalunya per afrontar els grans reptes d’un segle XXI marcat per grans dificultats.

A les dècades passades l’espècie humana ha patit les transformacions més profundes des de la seva història. Així la població mundial que era de 3.000 milions l’any 1960 es va doblar fins els 6.000 milions l’any 2000 i ha augmentat fins els 7.500 en el que portem de mil•lenni. Aquest augment ha estat molt desequilibrat entre països rics i pobres, provocant grans migracions, entre elles les intercontinentals. La globalització ha multiplicat la producció i el consum planetari i ha creat una nova divisió mundial del treball amb deslocalitzacions i el paper determinant de la tecnologia. S’ha disparat l’impacte de l’espècie humana en la Biosfera, amb la contaminació, les deixalles, l’extinció massiva d’espècies i el canvi climàtic. Els mitjans de comunicació audiovisuals i Internet han provocat un canvi cultural tan important o més que l’aparició de la impremta, que afecta de manera vital a les petites nacions.

Catalunya ha representat l’u per mil d’aquestes transformacions. L’any 1960 tenia tres milions d’habitants que es van doblar en 15 anys i després es va estabilitzar de manera que l’any 2000 érem els famosos sis milions. En pocs anys, fins a la Gran Recessió, es van convertir en set milions i mig. La globalització i formar part de la zona euro van desencadenar a la primera dècada del segle un creixement basat en una bombolla de la construcció i el consum gràcies a l’entrada de desenes de milers de milions d’euros en forma de crèdits dels països centrals d’Europa. Punxada la bombolla especulativa el 2008, la situació es va agreujar a causa de la crisi de l’euro de 2012, que va aguditzar la divisió entre els països centrals i els perifèrics de la Unió Europea. La crisi a l’Estat espanyol va ser la més greu del continent després de la de Grècia, amb una taxa d’atur que l’any 2013 va assolir el 26% de la població activa.

La raó és clara: a la fase ascendent s’havien malbaratat els recursos amb un endeutament salvatge, perquè l’oligarquia espanyola, especulativa, havia estat incapaç d’adaptar l’estructura productiva i tecnològica a la competència global. Passada una dècada els poders fàctics espanyols anomenen «recuperació» una situació econòmica, social i política desoladora: salaris baixos i les feines precàries sobretot els joves, un terç de la població en la pobresa, retallades en educació, sanitat, pensions i ajudes a la dependència, habitatge inaccessible que fa quasi impossible formar noves famílies, retrocés en les llibertats bàsiques amb persecució de cantants i artistes, absència de política mediambiental i de lluita contra el canvi climàtic, etc. Des dels seus privilegis les elits espanyoles creuen inevitable que la majoria de la població s’ha de resignar a les mediocres condicions de país perifèric de la Unió Europea.

Els ciutadans de Catalunya no acceptem ser la perifèria autonòmica de la perifèria europea. Aquesta ha de ser la convicció de partida del Fòrum Cívic Constituent. Gràcies a la seva economia productiva, al seu esperit democràtic, als seus valors i al seu amor a la natura pot aspirar a equiparar-se als petits països del centre i el nord d’Europa, els més avançats, justos, lliures i cultes de la Humanitat. Catalunya és una terra muntanyosa sense grans recursos naturals, ni extenses planes agrícoles, ni jaciments minerals. Tot i així ha demostrat al llarg de la història una aptitud econòmica per proporcionar un nivell de vida digne als seus habitants. Aquesta aptitud prové de la seva estructura igualitària aconseguida fa 500 anys amb la revolta remença contra els senyors feudals i de la seva mentalitat productiva que forma part indestriable de la seva identitat. Només des d’aquesta ferma constatació històrica, només evitant la seva provincianització i la residualització de la seva identitat Catalunya podrà afrontar els colossals reptes del segle XXI.

La globalització, formar part de la Unió Monetària i, sobretot, la Gran Recessió de 2008 i 2012 han extremat l’antagonisme entre les estructures econòmiques i socials del Regne d’Espanya i de Catalunya. Durant els segles XIX i XX, des de la pèrdua dels mercats hispanoamericans, Catalunya havia quedat tancada en el mercat espanyol i el seu Estat va actuar de protector aranzelari. Avui la producció catalana torna a estar oberta al món i necessita un Estat impulsor, que formi els seus joves, que incentivi la recerca i la innovació, amb una legislació laboral alhora justa i flexible; un Estat que proporcioni un prestigi de país. Des de l’esclat de la Gran Recessió les empreses catalanes han portat a terme una revolució silenciosa obrint nous mercats a Europa i arreu del món. Ho ha fet, no en les industries tradicionals com el tèxtil, sinó en sectors avançats i amb innovació. Ho han aconseguit en les condicions més adverses, sense ajudes d’un Estat desaparegut, sense facilitats financeres. Han convertit Catalunya en una economia industrial exportadora, les vendes a l’exterior de la qual representen més d’una quarta part del total espanyol.

El procés participatiu és la primera fase del procés constituent i no ha de redactar una Constitució, tasca reservada als representants elegits a les eleccions constituent. La seva tasca és establir els gran temes que han de transformar Catalunya en un país similar als del centre i el nord d’Europa. L’amplitud de les problemàtiques a tractar és extrema. A més dels drets i les llibertats fonamentals, la separació de poders i la resta de principis que caracteritzen les constitucions dels països democràticament avançats hi ha alguns punts que necessiten el consens màxim, entre els quals sobresurten:

1. Preservar la convivència i la unitat civil, el que Josep Benet va sintetitzar en «un sol poble». La futura república no ha d’imposar la nacionalitat catalana a ningú i ha de preveure negociar amb el Regne d’Espanya la doble nacionalitat per a tots els que vulguin continuar sent espanyols.

2. Ampliar la mentalitat cívica que caracteritza les relacions entre els ciutadans i les lleis, institucions i administracions als països de tradició democràtica del centre i el nord 3. d’Europa, lluny del cercle viciós de corrupció i picaresca que té atrapa el Regne d’Espanya i els països de baixa qualitat democràtica.

4. Establir un sistema electoral i de partits que no permeti que el poder al seu interior es concentri en una nomenclatura que ofega el debat intern i la participació de la ciutadania en les institucions i administracions, com passa en el sistema espanyol de partits.

5. Impedir l’existència de poders fàctics que condicionin el Govern i el Parlament catalans i que monopolitzin els mitjans de comunicació, com passa al règim de 1978.

Cal implicar el màxim possible d’organitzacions i entitats que creuen en la dinàmica històrica pròpia de Catalunya per afrontar els reptes del segle XXI. En aquest debat els republicans hem de mostrar que l’oligarquia espanyola és incapaç de situar el nostre país en un lloc digne en la nova divisió mundial del treball per satisfer les necessitats i aspiracions dels ciutadans. Aquesta tasca farà el mateix efecte en l’ampliació de la base social de l’independentisme que fa 25 anys va exercir la denuncia de l’espoli fiscal. Aleshores es va posar el desequilibri fiscal a l’agenda política catalana amb la seva campanya pel Concert Econòmic que va culminar amb el Concert pel Concert al Parc de la Ciutadella que va aplegar 100.000 persones amb la participació de Lluís Llach. En el segle de la globalització i el canvi climàtic no es tracta només del dèficit en finançament i inversions públiques; ara necessitem un nou Estat que asseguri a tots els ciutadans de Catalunya una societat avançada, amb el grau més elevat de justícia social, amb un alt nivell educatiu i cultural, amb un Estat del Benestar sense retallades, amb polítiques ecològiques que lluitin contra el canvi climàtic i la degradació mediambiental. El Fòrum constituent ha de definir els grans consensos sobre les estructures polítiques, territorials, socials, econòmiques, educatives, culturals, sanitàries, mediambientals i tantes altres que han de permetre que Catalunya, la mil•lèsima part de la Humanitat, hi trobi el seu lloc, reforçant la cohesió social que forma part de la seva identitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *