La davallada del PSOE i el retorn del Prestige

     La davallada electoral del PSOE a les enquestes potser no es deu tant a les campanyes del PP als mitjans de comunicació i al carrer contra els matrimonis gais, contra la LOE i contra l’Estatut català, com el retorn a l’escepticisme dels electors mobilitzats contra el PP per la seva gestió dels desastres, tant del Prestige com dels atemptats de l’11 de març del 2004 a Madrid.

      Perquè de fet el PP no incrementa les intencions de vot. Per contrarestar la pressió dels populars algú ha decidit ressuscitar la catastròfica gestió del Prestige per part del PP. I aquest record porta a la memòria el gran moviment de voluntaris que van anar a treure “chapapote” i les protestes que van acompanyar-los. Aquestes van ser l’avantsala dels grans moviments de protesta contra el govern del PP pel transvasament de l’Ebre i per la guerra de l’Irac.

        Aquestes mobilitzacions van ser la veritable oposició al Govern d’Aznar. Perquè José Luis Zapatero no feia altra cosa que iniciar la seva particular via del “talante” oferint contínuament “Pactes d’Estat” al Partit Popular com el “Pacte Antiterrorista”.
Després, ara fa dos anys, va venir les eleccions catalanes, el “Pacte del Tinell” amb l’accés dels socialistes a la Presidència de la Generalitat, que suposaven la derrota dels aliats dels populars. Més tard els atemptats de l’11 de març, efectuats per Al Qaeda i la gestió que en va fer Acebes i companyia i la victòria dels socialistes gràcies a la participació d’un electorat fins aleshores abstencionista que es van galvanitzar contra el partit popular, a causa de les seves tergiversacions sobre la guerra de l’Irac i de l’autoria dels atemptats.

         Mentre el nou Govern del PSOE va anar complint amb els compromisos del moviment popular de fons contra la guerra de l’Irac amb la retirada de les tropes o contra el transvasament de l’Ebre, anul·lant-lo, el suport al José Luís Zapatero va créixer a les enquestes. Però quan aquest programa s’ha esgotat s’han fet evidents els lligams del PSOE amb l’oligarquia de la segona Restauració. En temes que afecten molt directament a la gent, i especialment als joves, com l’accés a l’habitatge el PSOE no ha fet res i els preus dels pisos, tant de lloguer com de compra, continuen disparats. Els interessos dels promotors immobiliaris, estretament units als de les entitats financeres, s’han imposat a la defensa dels treballadors joves. Tampoc s’ha vist que el PSOE hagi actuat amb contundència contra el frau fiscal, quan el seu programa afirmava que només hi havia 180.000 persones que declaraven guanyar més de 80.000 € i xifraven el frau fiscal en 60.000 milions d’euros. Quan els mateixos inspectors acusen de no perseguir els fraus als paradisos fiscals el ministeri presenta com un gran èxit haver fet aflorar. Tampoc s’ha vist cap actuació governamental pel que fa a la precarietat laboral, esperant ratificar un acord entre sindicats i patronal.

         És aquesta connivència del PSOE amb els grans poders econòmics i mediàtics el que ha retornat a l’escepticisme a un gran nombre de ciutadans que havien recuperat l’esperança política. Si el govern actués sense complexos davant els grans interessos econòmics les barroeres campanyes de la dreta no li farien perdre ni un sol suport. Al final les brutals campanyes del nacional-catolicisme semblen la coartada del PSOE per mantenir l’statu-quo constitucional muntat en els anys de govern de Felipe González, continuat en les dues legislatures del PP . Potser es tracta de repetir la vella estratègia del policia bo i el policia dolent.

Afegeix un comentari

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *