El 15 d’octubre de 1977 es va publicar la llei que va alliberar els darrers presos antifranquistes, que alhora va amnistiar tots els crims del franquisme. La Llei d’Amnistia es va convertir en la Llei de Punt Final. Per escarni de la història va coincidir amb l’aniversari de l’afusellament del President Companys. En aquesta llei la legalitat franquista perdona als demòcrates i aprofita per perdonar els seus executors.
En reprodueixo l’article 2:
” En todo caso están comprendidos en la amnistía:
a)Los delitos de rebelión y sedición, así como los delitos y faltas cometidos con ocasión o motivo de ellos, tipificados en el Código de Justicia Militar (R. 1945, 1010; R. 1946, 1232 y N. Dicc. 5668).
b)La objeción de conciencia a la prestación del servicio militar, por motivos éticos o religiosos.
c)Los delitos de denegación de auxilio a la Justicia por la negativa a revelar hechos de naturaleza política, conocidos en el ejercicio profesional.
d)Los actos de expresión de opinión, realizados a través de la prensa, imprenta o cualquier otro medio de comunicación.
e)Los delitos y faltas que pidieran haber cometido las autoridades, funcionarios y agentes del orden público, con motivo u ocasión de la investigación y persecución de los actos incluidos en esta Ley.
f)Los delitos cometidos por los funcionarios y agentes del orden público contra el ejercicio de los derechos de las personas.”
D’aquesta manera una de les primeres lleis de “las Cortes” sorgides de les eleccions de juny de 1977 posava l’objecció de consciència al mateix nivell que la tortura i equiparava els que havien defensat l’exercici de la llibertat d’expressió amb els que l’havien reprimit.
Aquest estat de confusió moral ha estat la constant de l’anomenat “Consens de la Transició” i de la monarquia parlamentària i encara avui continua. La pitjor conseqüència de la Transició ha estat l’absència d’ètica a la vida política, la submissió de tota mena de principis a la “correlació de forces” i a la oportunitat. Totes les noves generacions han crescut en aquest estat d’anomia moral i tota la societat ha acceptat que això és inevitable, quan és la negació mateixa de la democràcia.
Josep Piqué l’altre dia, parlant de la proposta d’Estatut, retreia a Rodríguez Zapatero que defensava la legitimitat democràtica dels perdedors de la Guerra. Segons Piqué, i tots els seus amics de la oligarquia espanyola, la única legitimitat és la que mostra la Llei d’Amnistia: franquistes perdonant els demòcrates i la perpetuació de la impunitat dels crims contra la Humanitat comesos pel franquisme.
I mentrestant el processament i l’afusellament del President Companys, i de centenars de milers de republicans, entre els quals l’avi de José Luis Zapatero, continuen estigmatitzats com sediciosos i rebels. Quan espera el President del Gobierno per acomplir el requeriment del seu avi afusellat, que va demanar al seu testament: “Que cuando sea oportuno se vindique también mi nombre y se proclame que no fui traidor a mi Patria”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Feta la llei –per a benefici de franquistes–, feta la trampa –per a escarni de catalans–.
e and Rolex Oyster Perpetual Datejust Ladies 79174BK imitations with so many brands Rolex Oyster Perpetual Day-Date Gold Diamond Mens 118348CDP available you will be spoiled for choice. You can also arrange designer replica leather handbags to have perfumes gift-wrapped leather handbags on sale for that special occasion saving you even more designer bags time and for that Valention handbag 28085 in Purple Matte leather-4700 extra surprise you could arrange to have the perfume shipped direct replica watches to your chosen recipient. replica watch It has never been so easy to buy cheap perfume. I’m cheap Cartier Pasha Quartz CART-155-324 watch replica sure everyone has at watches replica one point or another, but surprisingly enough, it was Prada almost certainly a single replica handbags absent feature that made the end result less than