Josep Pinyol

Declaració Unilateral d'Independència

24 de novembre de 2005
Sense categoria
2 comentaris

100 anys de l’assalt al Cu-cut i la Llei de Jurisdiccions

Avui fa cent anys un acudit tant innocent com el que reproduïm va provocar l’assalt de més de cent oficials de totes les casernes de Barcelona a la redacció del Cu-Cut i de La Veu de Catalunya. És sorprenent que un fet tant simple provoqués l’enorme escalada de fets que es van concatenar. La reacció de la societat catalana és prou coneguda amb la formació de la Solidaritat Catalana. En canvi a Espanya el vandalisme dels oficials espanyols va provocar un moviment d’adhesió als assaltants que induí al Govern Maura i al ministre de la Governació, De la Cierva, a aprovar la Llei de Jurisdiccions. Segons aquesta els delictes d’injúries a la pàtria serien jutjats per Tribunals Militars i va obrir el pas al paper creixent dels militars en la vida política que culminaria amb les dues dictadures militars del segle XX.

Josep M.Solé i Sabaté i Joan Vilarroya han reproduït en el llibre “L’exèrcit i Catalunya (1898-1936)” alguns dels escrits que els diaris militars com “El Ejército Español” o “La Correspondencia Militar” van escriure contra el naixent catalanisme polític. En Jiménez Losantos és un escolanet al seu costat. Un petit exemple del que escrivia “La Correspondencia Militar”: “pensando así, es deber de tot español, sea quien fuere, militar o paisano, luchar cara a cara contra este conglomerado de fuerzas políticas hasta destruirlo, aniquilarlo, pulverizarlo”.

La llei de Jurisdiccions pervertirà la missió mateixa de l’exèrcit espanyol convertint-lo en defensor no dels ciutadans de l’Estat sinó d’unes essències pàtries que existeixen al marge de la voluntat lliurement expressada a les urnes. L’exèrcit esdevé un “estat” dintre de l’Estat. Aquesta mentalitat s’anirà accentuant amb la Guerra del Marroc i la Setmana Tràgica (1909) que és una revolta contra el reclutament obligatori, amb l’esclat de “Las Juntas Militares” l’any 1917, amb el desastre d’Annual que portarà a la Dictadura de Primo de Rivera i finalment a la insurrecció d’una part de la oficialitat el juliol de 1936 que va derivar en la guerra civil. A continuació el franquisme, que va ser, sobretot, un règim militar, una mena d’Estat de Guerra de quaranta anys.

Aquesta concepció de l’exèrcit i les seves sales de banderes com a centre del culte totèmic a la bandera espanyola i a Espanya arriba a la Constitució de 1978 en el seu article 8 que diu que la missió de les forces armades és “garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional”. El general Pinochet va copiar aquesta idea i la introduir un text molt semblant a la Constitució xilena que va imposar als seus ciutadans. El programa electoral del president Lagos es proposava eliminar aquest article ressaltant que la obligació de defensar la independència i la constitució del propi país correspon a tots els ciutadans.

Per tal de no portar a un Consell de Guerra els oficials que van destrossar la redacció del Cu-cut! I la Veu de Catalunya l’Antonio Maura va actuar com aprenent de bruixot i va iniciar el camí que portaria a les dues dictadures militars del segle XX, la de Primo de Ribera i la de Franco, totes dues amb destacats mauristes a les seves files com Calvo Sotelo.

Respon a carles Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!