I estos de Canal 9 ara què volen?

Els últims dies viscuts al País Valencià des de l’anunci de tancament de RTVV fet pel govern d’Alberto Fabra ens porten a una situació ben curiosa en la que sembla que de cop i volta es recupere una certa valencianitat transversal a tota la societat reclamant que no es tanque la cadena. Una sensació una mica confusa que ve aparellada amb l’evidència que estem vivint l’enfonsament del govern del Partit Popular al País Valencià després d’una eternitat de dolor, foscor i vergonya.

Ara bé jo voldria comentar un altre tercer aspecte que crec que no se’ns pot escapar per a res, una actitud també molt estesa entre la població valenciana que consisteix en focalitzar en els treballadors tot el debat que es pot tindre sobre el tancament. Ara que diuen estos? Per què no es rebotaven abans? Expressions que en alguns casos acaben amb una certa complaença o submissió davant el tancament de la televisió pública valenciana. (continua..)

No els falta raó als que diuen que és una poca vergonya trobar-nos alguns dels caps visibles d’aquestos anys de lleponisme amb la dictadura pepera agafant la bandera de la revolta i posant musica d’Ovidi i versos d’Estellés, ara que els fan fora de la seua faena. Sí senyor és una poca vergonya i moralment reprovable, però si volem ser una país seriós preparat per al canvi polític i social hauríem de saber distingir allò anecdòtic per molt just que siga d’allò imprescindible. Haurem d’aprendre a tindre sentit tàctic i estratègic, a saber acumular forces davant d’un enemic que just ara que es veu acorralat és mes perillós que mai.

Veig una estranya barreja de beateria i individualisme liberal que porta a una gran part de la progressia valenciana a fer judicis de valor sobre l’actitud que han pogut prendre certes persones en cert moment, però trobe a faltar una autocrítica col·lectiva sobre tota una societat que ha girat l’esquena a la seua televisió, a la cadena que estava pagant amb els seus impostos. Els treballadors no s’han rebotat fins que no ha arribat l’anunci de tancament; però on estava la societat valenciana tots aquestos anys? Ací hem fet mil i una manifestacions multitudinàries per poder veure TV3, amb més raó que tots els santets del cel, però no recorde que férem mai cap protesta seriosa quan cada any el comité d’empresa de RTVV feia públic un informe amb totes les censures, manipulacions i corrupcions que hi havien detectat. No recorde que férem cap campanya de solidaritat amb els treballadors expulsats per rojos o simplement per periodistes, de fet vam deixar que la reserva índia en la que es va convertir Punt Dos no la mirara absolutament ningú. L’única consigna que corria de boca en boca dels progres valencians era “desintonitzeu Canal 9” i així va ser com vam amagar el cap com els estruços pensant que en no veure’l, el problema deixava d’existir. I cometíem així dos errades molt grans, abandonàvem els pocs que feien coses interessants a la cadena i al mateix temps faltàvem a un dels punts bàsics de l’art de la guerra que és conèixer el teu enemic.

Dit això vull deixar clar que no intente disculpar ningú per les seus accions individuals. Ja tindrem temps de distingir els professionals, dels enxufats, els valents dels pusil·lànimes, dels llepons i dels comissaris polítics. I aquells que no valguen per a fer uns mitjans de qualitat i en valencià que paren amb un bac al carrer i si no els poden tirar que els posen a picar pedra. Això és el que hauríem de demanar per al futur a un hipotètic govern que vullga canviar le coses, però ara el que hem de fer urgentment és dir ben fort que no volem que RTVV es tanque, que som un poble amb una llengua pròpia que necessita de la seua televisió pública. Altrament estarem fent el joc a la dreta i a la pseudoesquerra espanyolistes que volen que desaparega RTVV per fe-nos desaparèixer com a poble.

Aquesta entrada ha esta publicada en Cabòries. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

31 respostes a I estos de Canal 9 ara què volen?

  1. Joanic diu:
    Totalment d’acord, senyor Nadal. I afegiria dues coses: per un costat, el lamentable linxament de què som objecte els valencians com a societat, i no només algunes de les nostres élites i algunes de les pràctiques de poder, en els mitjans espanyols. Veritablement, si en l’àmbit polític i econòmic som una colònia, en el mediàtic no ens quedem pas enrere: esquerra i dreta espanyoles ens utilitzen com a exemple de les malifetes respectives; per un altre costat, em resulta cada volta més difícil de païr el menyspreu que destil·len els comentaris dels nostres germans catalans. Entenc que ells també ho viuen en clau pròpia, com una mostra del que els pot passar si defalleixen, però em revolta que, des de la ignorància, facen, ells també, una esmena a la totalitat de la societat valenciana. Als valencians ens cal crítica i autocrìtica, però una on nosaltres siguem el subjecte i que, a més, ens puga permetre eixir del forat en el que, malauradament, ens trobem.
  2. Joan Perez diu:
    He de reconèixer que la societat valenciana va demanar abans la TV3 que protegir la seua pròpia televisió. És cert.

    Però qui anava a pensar que des de dins entre més de 1600 persones, ningú anava a erigir-se portaveu contra aqueixa dictadura? I més amb els micròfons al seu davant? amb tot el poder del mitjà en les seues mans, en les seues veus…. Entre eixos 1600 ni una sola persona va poder alçar la veu en un micròfon? en un mitjà? en la ràdio? en un xicotet racó en un reportatge? NINGÚ LI’L CREU.

    Es que sabent que hi havia sexe no consentit a companyes, alçaren la veu. PER LES SEUES COMPANYES!. Ni pels morts del metro…

    Cadascun tenim les nostres culpes, però benvolguts treballadors de Canal9, ara, no culpeu de rés a la societat valenciana. PER AHÍ NO. LA CULPA ES PER ACCIÓ DEL PP, I PER SUBMISSIÓ DELS TREBALLADORS. Ho sent. 

    No estic d’acord amb aquest article. Els valencians no tenien el poder de fer-ho. Els treballadors de Canal9 . SI.

    Jo no vullc que desaparega RTVV, però no més falta també que sigam culpables la societat civil. NO. EN ABSOLUT. Ja en tenim prou amb el PP per a que ens claven les crítiques de la inacció dels treballadors del Canal 9.

    Lamente no estar d’acord amb l’article.
     

  3. Rosanna diu:

    Feia anys que no sintonitzava el canal 9. Em deprimia no poder escoltar amb normalitat la meua llengua ni tan sols en un mitjà valencià. Em feien mal les contínues manipulacions dels informatius i la porqueria que es programava, m’irritava no poder trobar una programació infantil en català adequada per als meus fills. Pel bé de la meua salut, no sintonitzava canal 9. Que no eixíem a cridar i per això tenim culpa del que ha passat? No. Això sí que no. No done la culpa tampoc als treballadors que ARA SÍ que estan demostrant la seua vàlua. Des de fora és fàcil fer-se el valent, però quan el teu lloc de treball depén d’una colla d’extorsionadors… M’abstinc de jutjar-vos, jo no sé que hauria fet en la vostra situació. Però tampoc m’agrada l’altre judici on dius que hem estat passius i som culpables. Crec que els valencians que ens estimem la nostra llengua  sí que hem  denunciat la situació durant molt de temps. En som molts els que estem farts, però el problema és que no som majoria absoluta. Tan de bo s’omplin demà els carrers per una televisió VALENCIANA I DE QUALITAT. La necessitem.

  4. Valent diu:
    Tens molta raó. M’he sentit identificat amb les teues paraules, he fet com tu dius de no sintonitzar canal9 a ma casa. Però també ho feia per la meua salut física, cada vegada que veia tota la comparsa pepera i al Julio Tormo, i a la resta de la troupe, se m’obria l’úlcera gastroduodenal… Ho sent.
    Mea culpa
  5. jomateix diu:
    …ara resulta que m’he de sentir culpable per no sentir com a pròpia la púrria de Canal Bou, tat? De tenir més ganes de veure TV3 o Antena3 (mira si te la tire llarga) que la merda de TV que es feia amb el meus (i els vostres) impostos, tat?
    Doncs no, un servidor va posar la seua vida en una maleta i va marxar de la València de cartró pedra i gomina per guanyar-se les garrofes en altres terres, mentre aquesta colla de fills de pu*** es dedicaven a viure de la sopa boba o a bufar en caldo gelat.
    Doncs no, no em sento culpable de res.   
  6. Reis Juan diu:
    No saps com s’agraeixen reflexions com la teua en aquests moments. Per diversos motius. En primer lloc perquè està bé que ens ho fem mirar de la manera més polièdrica possible, perquè la realitat d’aquest malmés país nostre és ben polièdrica i complexa fotudament (o no tan fotuda, no se…). Sobretot però, perquè és cert que no es pot descarregar la responsabilitat d’un problema tan greu com el de RTVV sobre els treballadors. Amb açò no m’espolse les puces del damunt.
    A la plantilla hi ha hagut (i hi ha) gent dòcil, estòmacs agraïts, enxufisme… tot el que vulgueu. Ara bé, la majoria de la plantilla és gent ben normal que no li deu el seu lloc de treball a ningú, que només volía fer el seu treball amb normalitat, i crec que això no es motiu de condemna.
    Però sobre tot el teu post em reconforta perquè durant molts anys, vora dèsset, quan un nombrós grup de treballadors i treballadores organitzàvem recollida de signatures, o érem condemnats a l’ostracisme per plantar cara, o patiem el mòbbing més dur que pugueu imaginar ens preguntàvem “què fa aquesta societat?, perquè no ens mira?”.
    Jo m’ho he preguntat moltes voltes. Eixos treballadors i treballadores estem al carrer des del desembre i gener passats. Ens ha costat molt fer-nos visibles. L’espurna que ha fet girar aquesta societat com un calcetí ha estat l’anunci de tancament de RTVV. Serà bò que tots fem un pensament a propòsit de les responsabilitats de cadascú, ens farà creixer com a país. Tant de bò tinguem temps per a fer-ho. I tant de bò hi haja un mitjà públic, una RTVV que faça de notari d’eixe debat.
    Bé estarà el que hem passat i estem passant si aquest País creix d’una i desperta.
    Salut!
  7. Josep diu:

    Nomes dir que tot el relacionat i influenciat pel Pp acaba en la miseria

  8. Vicent Cabo diu:
    Podriem estar pegant-li voltes al nano, tantes com vulgueu, però això és just el que volen aquesta gent que després de manipular, robar i finalment portar a la fallida RTVV la volen tancar en benefici de l’espanyolisme més caspós i pobletà de tot l’estat: el del PP valencià. No caiguem al parany. El que ens cal és simplificar:
    Volem una RTVV pública, en valencià i de qualitat? Si la resposta és que sí que la volem, apa doncs!, tots a lluitar i aquesta vesprada al carrer a cridar per allò que és nostre.
    Una vegada salvem RTVV ja farem recompte i triarem la forma i les persones que creiem més adequadas al servei del nostre poble i del país.
    No entrem ara en polèmiques estèrils sobre el que han fet els treballadors de Canal 9, o el que hem fet o deixar de fer els ciutadans d’aquest país nostre.
    Sols dos suggeriments:
    Treballadores i treballadors de RTVV: Des d’ara mateix amb la nova direcció imposada pel PP els treballadors de RTVV teniu una oportunitat d’or per demostrar la vostra valentia i la vostra capacitat de revolta front al senyorets que us volen fer al carrer. Ara els ciutadans que vam abandonar Canal 9 us seguim i valorarem la vostra integritat. Els que no esteu a l’alçada sols obtindreu el nostre menyspreu més absolut.
    Ciutadans del País Valencià: Doneu suport al vostre país i assenyaleu allà on calga els responsables primers i principals de tot el que ens està passant: tota la gentola del PP i tots els que els voten, TOTS, que després de 20 anys no valen excuses i com diu aquell, els comptes no em surten.

  9. Pau diu:
    Estic d’acord en molts punts dels que parles Josep, encara que no sé si es poden demanar responsabilitats a la població quan, al meu entendre si que hi ha hagut algunes queixes formals a la cadena, manifestacions i demés procediments. Tinc entés que si que hi ha hagut algunes manifestacions, encara que potser sigueren molt peregrines.
    Crec recordar que quan el 15M va haver alguna mobilització a les portes de Canal 9, incloent la entrada sense permís “en tropel” d’alguns manifestants. Manifestants que ho feien (allò de manifestar-se) per demanar transparència, feaciència i tot això i allò a la cadena pública valenciana.
    També recorde, des de ben jovenet, com a les festes de la Magdalena de Castellò sempre que apareixia una unitat mòbil de Canal 9 els castellonecs els escridassaven amb consignes clares com “canal 9 fills de putes” fins que conseguien fer-los fugir.
    No hem d’oblidar l’humor àcid de Xavi Castillo i com focalitzava la seua ràbia cap a l’ent televisiu.
    També la música, entre els quals et podem incloure, ha disparat verbalment contra el funcionament en forma d’utensili a plaer del Partit Popular.
    Tinc algún conegut que ha perdut el seu lloc de treball a Canal 9 per estar sindicat, conec l’existència de tracte de favor (enxufisme), hi haurà un alt percentatge de treballadors que hauran dit “si buana” perquè tenen una familia al càrrec id’altres simplement per conservar el “curro”. Compadeixc als qui han segut professionals i s’han rebotat, és per a admirar-los. Però hauràs d’entendre la meua poca confiança cap a aquesta cadena.
    Potser hauria de fer un “reset”. Clar que els valencias necessitem mitjans de comunicació públics i de qualitat, però que aquesta cadena duga vint i tants anys ballant (estic generalitzant) al ritme impost pel govern de torn em fa desconfiar de que un moviment popular arrime el muscle i els de la tele acaben com abans de l’anunci del tancament.
    A l’obra de teatre “0 responsables” s’aborda el tema de la professionalitat dels membres de Canal 9 un tant interessant.
    També m’agradaria comentar que, en el meu cas no he desintonitzat Canal 9 ni Punt 2 i mirava els documentals de la National Geographic els dimecres a Punt2 o els espais de Medi Ambient o Trau la llengua. Que mític és vore els telenoticies de Canal 9 en hivern quan Barracas i aquells pobles que podrien ser de Terol es queden aïllats per les neus, els habitants ma casa necessitavem vore-ho per la tele encara que ja ho sabérem.
    A dia d’avui no tinc les coses clares. Potser si que hauriem d’haver segut un poc més actius amb les nostres protestes i ho haurem de ser en un futur per a les nostres exigències com a poble de cara als nostres mitjans. Espere que els valencians tinguem mitjans de comunicació públics de qualitat i valencians, haurem de saber com fer-ho. Maquina avant!
  10. Amparo diu:
    Me reconozco entre los valencianos que simplemente dejamos de ver Canal 9 y fue un gran error no haber reacionado. Agradezco la reflexión enormemte. 
  11. Pegolina diu:
    Motes gràcies Josep per les teves reflexions. Fa molts anys que la televisió no forma part del mobiliari de ma casa, i encara molts més que Canal 9 havia quedat en el baül dels records, perdent tota legitimitat com mitjà de comunicació decent … més ben al contrari em sentia avergonyida d’aquella imatge de “pan i circo” que projectava i em preocupava l’ensinistrament que la manipulació mediàtica suposava tant per a l’audiència valenciana com per als treballadors de RTVV en un procés progressiu d’alienació o “falsa conciència” a benefici i en representació dels interessos dels qui estaven ben instal.lats en el poder. Però sembla que no ha arribat la sang al riu. I me n’alegre. Només amb l’eclosió del conflicte es posen de manifest els poders tàcits i la confrontació d’interessos, donant-nos una magnífica oportunitat per posar les cartes sobre la taula. Crítica en sobra per dalt i per baix, i no em sembla gaire eixerit reafirmar i claudicar el que és més que evident: la péssima qualitat periodística que caracteritzava Canal 9. Ara bé, no crec que siga gens ni miqueta constructiu traure pitera i creure’ns amb el poder de jutjar qui ha fet bé o malament, qui ha tingut un compromís polític i qui no com si la revolució passara per anys de veterania i carnet de sòcia. Pense que és una oportunitat que no podem menysprear … i crec que en lloc de fer apologia del vençut, perquè no ens ho remirem més estratègicament i pensem en alternatives? Per un cop, la televisió a casa nostra és crítica. Aquests dies ens hem vist que comptem amb professionals del periodisme capacitats i disposats. Ara bé, igual hem de canviar el punt de mira i en lloc de llançar a l’aire de “RTVV no es tanca” hem de començar a aterrar idees. Què tan utòpic seria una cooperativa que permetera una televisió autogestionada i independent de la censura?
  12. Garrot diu:

    Be,despres de vore la manifestacio davui nomes em queda per dir una cosa,estic molt content de que canal nou sen vaja a fer la ma pero tambe em sembla mal,tot i les bones intencions,que tothom haja anat alli per donarse autobombo.Veure gent dobrint pas,de compromis,ect,em sembla molt trist ja que han lluitat molt contra un mitja que els ha ninguneat i ara van i com a bons cristians posen laltra galta.Els fatxes han vist aixo com un intent de que els agafem aquesta basura de tv pagada per tots i jo ho he vist com pur autobombo de la gent esmentada,si la tv desapareix al menys a lo millor a la gent li pega per agafar un llibre o per intentar buscar mitjans dinformacio diferents i compararlos i saber llegir entrelinies. Res mes,adeu canal nueve

  13. Pau diu:

    … Que ara siguen els ciutadants qui han afavorit el que ha passat. Demana a cantants, actors, escriptors i polítics censurats. Demana als lingüístes què han fet. Demana a les víctimes del metro si han denunciat, i a Escola valenciana i a tants d’altres. Demana a cadascuna de les institucions que han fet una acte públic on no s’ha trobat Canal 9. I entendràs que a cada lloc hi havia gent cridant i denunciant el fet.
    No acceptaré que, damunt, ara vingueu a dir-me que m’he quedat de mans creuades.

  14. Jordi Talarn i Morales diu:
    Una grant part de culpa es de vatros, per votar el PP, en una estada al balneari de Cofrentes, a  una dona que parlava amb castella l’hi vaig dir que els valecians no s’elestimen el Pais Valencia, ja que no el parla-ven, per poc hem pega però tambe en castellà.
  15. mibaso diu:
    Quan navege per estos foros no puc mes que estar d´acord en que els que no son nacionalistes el que fan es confabular-se per a acabar en el valencians (si es tractara de nacionalistes espanyols sería al contrari), que desapareixquen, aniquilarlos. Jo els he descobert en moltes ocasions reunits amagadets en cara de roins i fregant-se les mans. Vinga home, que es pot ser valenciá de moltes maneres!!.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*