Josep Nadal

Músic, activista social, regidor a Pego i candidat a les Primàries de Compromís a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant.

Iniciativa Internacionalista torna a ser legal

El Tribunal Constutucional va desfer a última hora d’ahir el pas donat pel Suprem en relació a la il·legalització de la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles que finalment estarà present a les eleccions del pròxim 7 de juny. Sembla que la solidaritat que en pocs dies va aconseguir aquesta llista, unida a la mala imatge que donaria el Regne d’Espanya a Europa poden ser els detonants d’aquest canvi sobtat. Me n’alegre profundament d’haver-me equivocat en les meues prediccions.

Hi han possibilitats que aquesta candidatura sobrepasse els 250.000 vots i tindre un veu diferent a Europa que almenys pose en evidència els esbirros del poder. Una xicoteta victòria per la que encara s’haurà de treballar.

Que comence la campanya doncs:

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Presumpció de culpa

Ja està, una altra bot més en el camí cap a l’abisme. El tribunal suprem a instàncies del govern del PSOE il·legalitza la candidatura Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles. La candidatura formada per gent provinent de l’esquerra combativa de tot l’estat no ha pogut passar el test de puresa que demana el Sant Ofici i no podrà concorrer les eleccions europees. Independentistes, sindicalistes, estudiants contra Bolonya, ex-mebres del PCE i rojos de diferent pelatge que s’han unit per dur una veu diferent i anticapitalista a Brusseles.

A una candidatura com aquesta ja se li pressuposa la criminalització i el silenci mediàtic, però el pas a la il·legalització és un simptoma clar  que la crisi està posant nerviosa a la classe dominant, i abans que donar respostes al malestar de la gent del carrer prefereixen tirar pel dret i endurir la situació política enfilant en caiguda lliure el camí cap al passat.

Són de la ETA! bramen pels racons l’ABC i la resta de mitjans del movimiento, són de la ETA! brama Rubalcalba i la resta de “socialistes obrers” que pacten amb el PP a Euskal Herria. I tota l’Espanya eterna brama la consigna mediàtica i no cal pensar més.
(continua…)

La candidatura il.legalitzada ha presentat un recurs al Constitucional
en el que a banda de desvincular-se d’ETA i de Batasuna fan una
condemna explicita de la violència amb finalitats polítiques. Però tot
sembla indicar que poca cosa cal esperar de la casta judicial.

Un
salt qualitaiu més en l’aplicació de la Llei de Partits. Il·legalitar
partits que no condemnen la violència té el terrible inconvenient que
de ser cert se’ls hauria de condemnar practicament a tots, sobretot als
que més poder han tocat. O heu vist el PP condemnant els Franquisme, la
Invasió d’irak o la violència de l’extrema dreta? És evident que en
aquesta com en tantes altres lleis només s’aplicaran a aquells que
molesten. Ara però, el sainet pot anar més enllà. gent que no ha fet
res il·legal, que condemna la violència i que no són bascos, poden ser
il.legalitzats amb la hipotesi de que Batasuna o ETA podrien demanar el
vot per ells. Com diu Santiago Alba Rico més valdria que Batasuna fera una roda de premsa demanant el vot per al PP o per al PSOE.

Quin
serà el següent pas, quants sacrificis més se li hauran d’ofrenar a la
caverna? aniran a pels col.lectius que donaven suport a Iniciativa
Internacionalista?, a pels partits que s’estan solidaritzant?
ilegalitzaran CGT, CCOO i Chunta Aragonesista per tindre militants en
la llista del dimoni?
Estan segures les CUP, ERC, PNB o qualsevol que tinga coneguts a l’Esquerra Abertzale? A què juguem?

Quin
sentit té la democràcia si hi ha sempre la possibilitat d’il·legalitzar
el contrari. Moltes voltes he pensat sobre si en un sistema democràtic
partits com el PP i el PSOE haurien de ser il·legalitzats perquè s’han
convertit en autèntiques trames mafioses amb multiples ramificacions. I
sempre he arribat a la conclusió que millor no il·legalitzar-los. Pense
que per damunt de tot està el dret de la gent de votar el partit que
vullga, llegir el diari que li passe per enmig de les cames i escoltar
la música que li done la gana. La resta és condrontació civil i camí
adobat cap al feixisme.

Sembla però que la majoria de progres
hispànics no donen cap importància a aquestes maniobres, pensen, oh
ànimetes del nostre senyor, que ells seran feliços i amb ZP podran
avortar i ser amics d’Obama. Però el descens cap a l’abisme no para i
si no hi ha resposta social, encara vorem a més d’un ex-Lehendakari
plorar per no haver-se oposat com calia a la llei de partits.

Redéu per una volta que tenia claríssim a qui votar…

 

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari