Volen fer desaparèixer una muntanya de Pego
Des del col·letiu en defensa del territori Arrels de Pego vam presentar
el passat divendres a l’ajuntament les nostres al.legacions per
oposar-nos a l’ampliació de la pedrera de Penyalba, fet que suposaria
la pràctica desaparició de la muntanya. Les principals raons per les
que ens oposem al pla son les següents:
– L’empresa Arenas Forna S.L. ha presentat el pla d’ampliació com un
pla de millora del paisatge, i esborrant amb fotoshop la part vertical
que hi ha ara mateix diuen que el paisatge millorara per què ja no es
vora cap part blanca. Cal tindre en compte que això suposa eliminar
pràcticament tota la muntanya, i que els teòrics benficis en el
paisatge que pregonen no es veuirien reflectits en cap cas abans de 20
anys. Havent de suportar durant tot aquest temps les molèsties que se’n
deriven d’un projecte d’aquestes caràcterístiques.
(continua)
– L’ampliació de la pedrera contradiu Pla especial núm. 2 del PGOU de
Pego que expressava la voluntat de l’ajuntament del poble de protegir
aquelles muntanyes que encara no estan urbanitzades.
– Ja ho van assenyalar nombrosos experts i professors unifversitaris
després de les darreres inudacions que arrassaren La Marina, la
modificació indiscriminada del medi pot ser causant d’aquestes. La
desaparició sencera de la muntanya pot tindre greus repercussions pel
que fa al risc de que augmenten les inundacions en zones pròximes com
el barranc de Mustalla, que ja han patit repetides inundacions en els
últims anys. També pot tindre serioses repercussions en el canvi dels
vents i en la climatolgia del poble. Podent arribar a produir-se
efectes catastròfics en les taronges i altres cultius.
– Contaminació acústica per l’augment del transit rodat i de voladures.
Pols en suspensió que pot crear afeccions respiratòries al véins de la
zona. Augment del risc d’accidents pel transit continu de camions i
maquinària.
– La proximitat de la pedrera al naixement del Bullent, a l’aqüífer de
Mustalla (d’on beu el poble) i a les zones més protegides del Parc
Natural de la Marjal fan molt perillosa mediambientalment parlant la
desaparició de la muntanya.
– La muntanya en aquestos moments està tallada en vertical però
conserva la Flora al seu cim. És una zona de pas de les aus que passen
per la marjal ja siga en la migració o la nidificació. Aquestes són
algunes de les aus protegides. Garceta Blanca (Egretta alba), Martinet
(Yxobricus minutus), Esplugabous (Bubulcus ibis) Boure (Andrea Cinera)
i (Ardea púrpura), Blavet (Aledo athis) Paput (Upupa epos), Rascló
(Rallos aquaticus), Gall de canyar (Porphio porphio).
– La protecció del paisatge és crucial per a què el poble de Pego puga
afrontar la crisi econòmica apostant pel turisme i l’agricultura. Una
vall plena de muntanyes destrossades no és cap carta de presentació
seriosa per fer arribar Pego a cap lloc.
Per tot això pensem que hauría de ser obligació de l’empresa ocupar els
seus treballadors en regenerar de veritat la muntanya que fins ara han
estat explotant, tal i com marca la Llei d’Explotacions Mineres a Cel
Obert, una volta ja han superat des de fa temps la quota màxima. I no
acabar amb tota la muntanya.
Demanem als partits polítics de Pego i la societat en general per a què
es posicionen en contra d’aquesta actuació i per protegir el nostre
territori. Continuar persistint en un model de de destrucció del medi i
condicionar tots els sectors econòmics del poble al de la construcció
és un model ja fracassat. Demanem als partits de l’Ajuntament que
tinguen la iniciativa política necesaria per donar solucions a la greu
crisi econòmica que viu el poble sense crear més problemes dels que ja
tenim producte del desenvolupament insostenible i mal planificat que
hem patit els darrers anys. O és que volem sumar un altre fracàs més
als de les explotacions de la Marjal, Penyaroja i el Pego Golf
Situació actual de l’explotació de Penyalba:
Fotomuntage de l’empresa, de com quedarà després, cal tindre en compte que des d’aquesta perspectiva no s’apreciacom desapreix tota la muntanya, cosa que si que es veu al plànol de dalt.