Josep Nadal

Mira que fa temps que va la cosa i encara no deixe de sorprendre’m davant de certes actituds en aquesta societat nostra tan Orwelliana.
El cas és que ens van trucar de Ràdio 9 per a què els enviàrem el nostre nou cd Saó. Ens van dir que mirarien de posar-lo i que aquesta mateixa nit en parlarien durant uns instants al final de l’informatiu.
Així doncs, estàvem atents a la ràdio per a vore que deien. Han sonat els primers compassos de “Farem Saó” i el periodista s’ha posat a llegir algunes línies amb informació general nostra i del nou disc. Fins ací tot correcte, no han parlat de les lletres ni del significat del títol del disc, però era d’esperar.
Després el periodista en qüestió ha dit més o menys això: “La Gossa Sorda presentarà el seu disc a la comarca de l’Horta el proper 12 d’abril a Burjassot i estaran acompanyats per Obrint Pas, Feliu Ventura i 121 db” i prou, no han dit res més.
Per si no ho sabeu vos aclarisc que al concert de Burjassot d’aquest dissabte, el fet que nosaltres presentem disc és una cosa totalment secundària. El concert està emmarcat dins d’una jornada de lluita que porta per nom. “Ahir, avui, demà. Organitza’t i lluita contra el feixisme. 15 anys sense Guillem” i està organitza’t per Maulets amb el suport d’altres col·lectius.
Agraïsc el suport que alguns periodistes dels mitjans públics valencians estan donant a la música en valencià, tot i que comptem amb l’animadversió manifesta dels seus caps i comissaris polítics. És un suport tímid i encara insuficient però realment valuós si tenim en compte la seua situació professional.
Entenc (però no justifique) que hagueren censurat la primera part del lema del concert i que no diguen res dels organitzadors (dimonis pujats a la terra per pervertir la joventut, com tothom sap). Entenc que quan fa dos anys vam anar a Ràdio Nou a presentar el Garrotades posaren tot el disc excepte “Som de La Marina”; entenc això i moltes altres coses, els periodistes han de menjar i desgraciadament ací pràcticament no hi han mitjans que respecten la llibertat professional.
Però passar per alt que el concert del dissabte vinent és un homenatge a Guillem Agulló és un colp baix que no pense tolerar. De cacicades en tenim tots els dies, però amagar la memòria d’un jove valencià assassinat per les seus idees a banda de ser una actitud individual freda i cruel, denota també un perfil professional molt baix i una deriva patològica cap a l’autocensura realment preocupant.
Potser hi ha alguna altra explicació a tot aquest afer i sóc jo el que estic ficant la pota criticant professionals que pretenen ajudar-nos, potser no tenien temps de dir res més, o potser és que quan dius Guillem Agulló bota una alarma als estudis de Ràdio Nou i immediatament la polícia del pensament et porta a alguna sala freda de tortura, no ho sé.
El que sí que sé és que durant tot aquestos anys he aprés que pensant mal sempre em quede curt.
País de covards.