Josep Nadal

Músic, activista social, regidor a Pego i candidat a les Primàries de Compromís a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant.

Arxiu de la categoria: Moviment

Jordi Sebastià

Publicat el 21 de maig de 2014 per josepnadal
Quan vaig sentir que Jordi Sebastià es presentava a les primàries de Compromís de seguida vaig tindre clar que el votaria com a cap de llista. Haguera acceptat i defensat amb  força qualsevol altre candidat o candidata que els meus companys hagueren escollit, però comptar de candidat amb algú que ha estat des de sempre un referent per a mi, evidentment facilita agafar-se la campanya amb un altre ànim.
 
No conec a Jordi personalment encara que porte molts anys llegint-lo i escoltant-lo en actes i més actes d’eixos en els que intentem alçar el país. A principis dels 90 quan això d’internet encara sonava molt llunyà i la resta de mitjans eren tan inaccessibles com sempre, la revista El Temps era de les poques finestres obertes a la llegua i al país. Allí vaig conéixer la seua feina. Per a mi era un més dels grans periodistes que hi havien llavors en aquella publicació, però un fet tràgic va fer que recordara el seu nom especialment. La matinada de l’11 d’abril de 1993 un grup de nazis assassinaven a Montanejos el jove de Burjassot Guillem Agulló. Una part important del país es va bolcar denunciant el crim però la informació dels mitjans era bastant confusa, de fet des del diari Las Provincias es va començar una campanya de difamació impressionant contra Guillem, els seus amics i l’esquerra alternativa valenciana en general. 
 
Van ser aquells articles a El Temps de Jordi Sebastià els que ens van fer veure a molts que allò no era una baralla de “tribus”, que estàvem davant d’un assassinat polític amb connexions amagades de  l’extrema dreta amb una part de la premsa, el poder polític i el València CF. Periodisme d’investigació i risc. GAV, Maria Consuelo Reyna, Yomus, Levantina de Seguridad… noms i cognoms de tota la trama feixista valenciana que es movia amb tanta impunitat.  Aquell succés per a mi, com per a molts de la meua generació, va ser una marca de foc que m’acompanyaria sempre.
També recorde a Jordi ser un dels primers periodistes en criticar amb dades a la mà la castellanització de Canal 9 en aquell temps en mans del PSPV. Un dels seus arguments era irrebatible, la pel·lícula més vista a Canal 9 de tota la història era, i deu continuar sent, Karate Kid emesa en valencià els primers mesos de la cadena. Però ja sabeu com va anar tot i ja sabeu qui mana del PSPV.
Passats els anys continue vegent en Jordi un company i un lluitador infatigable. L’alcalde assetjat per Espanya 2000 i pels blavers.  No li va tremolar el pols per prohibir un acte a Burjassot on s’exaltava el racisme i la xenofòbia. Ha patit denúncies, amenaces, i un grup de facebook muntat per a difamar-lo dia i nit. Culpable com és d’estimar el nostre país, de portar amb orgull el nom d’Estellés i de defensar la unitat de la llengua front al populisme i la ignorància.
 
I per la part que em toca considere Jordi Sebastià com un dels culpables de què Burjassot siga la capital indiscutible de la música en valencià. I no s’ha fet degollant el pressupost de l’ajuntament a base de pagar catxés quilomètrics als grups, de vegades tot és més fàcil, simplement s’han fet accessibles les instal·lacions del poble a les associacions culturals que ho han demanat.  Ha rebut també moltes amenaces per això, però els concerts continuen.
 
Hi han moltes raons més per a votar Compromís en aquestes eleccions europees i inclús algunes per a no votar-lo. Simplement volia amb aquest article fer una reflexió personal sobre algú a qui considere un referent de compromís social, nacional i democràtic. Jo no pose la mà al foc per ningú i entenc perfectament que hi han altres opcions interessants a l’hora de votar, però pense que en aquest país hauríem de començar a tindre clar que la gent com Jordi Sebastià no hauria de perdre mai.

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Alternatives econòmiques a la Marina Alta: Un nou model, un nou poder

Publicat el 11 d'abril de 2013 per josepnadal
Ací teniu la ponència que vaig llegir el passat 15 de març a Sanet dins del Fòrum de Ciutadania i Política, junt a un representant  d’EUPV i un del PSPV. M’ha eixit una mica programa electoral, però ho vaig fer amb la idea de debatre sobre punts concrets amb la gent d’altres partits.

El fracàs total del model econòmic que hem tingut a les nostres terres basat en la bombolla immobiliària i en els grans esdeveniments és sobretot el fracàs del model neoliberal que resignava la nostra comarca a ser només una gran ciutat de vacances. Economia del monocultiu de la rajola depenent sempre dels designis del mercat immobiliari internacional. Amb aquest esquema que teníem el paper de la política municipal estava resignat a ser simples ajudants per a l’aplicació d’aquesta política econòmica en cada poble o en altres casos més minoritaris a pendre’n un paper contrari, un paper resistent en defensa del territori.

En la fase actual ens trobem un model econòmic totalment enfonsat però on continuem conservant majoritàriament la mateixa estructura política que feia possible aquell model. Les persones que majoritàriament sustenten el poder als municipis de la comarca no estan preparats per a oferir alternatives ja que la seua funció i la dels seus partits no era la d’oferir alternatives sinó la de conservar el sistema anterior. Cal doncs una renovació de persones i de partits. Una revolució social que entre altres coses pose a governar les institucions a una nova generació de veïns i veïnes, suficientment crítics i preparats que siguen capaços de ser agents actius del canvi. S’han acabat els temps en que la política era només gestió de diners públics, ara a més de gestionar transparentment i amb la major participació possible del poble, les institucions públiques han de ser inevitablement motors i planificadors del nou model.

Un nou model que haurà d’atendre als  factors de sosdtenibilitat, justícia social i sobirania. Entenenent aquest darrer concepte com a sobirania política, econòmica, energètica i alimentària. (Continua)

Propostes Comarcals:

Administració Pública

– Austeritat sous pòlítics i despeses de política d’aparador. Zero retalladles en servei públics.

Agricultura: Potenciació de l’agricultura i del sol agricola.

–  Diversificació de cultius per afavorir l’exportació, parcs agrícoles municipals o comarcals.
–    Agricultura ecològica i/o agricultura de proximitat per complementar el model exportador i afavorir la sobirània alimentària.
–    Conectar mitjançant associacions d’hostalers i associacions de llauradors la producció local amb els grans centres turístics comarcals. Revaloritzant també la imatge turística de la comarca.
–     Creació de mercats de proximitat, per a donar eixida als productes locals on els ajuntaments regularitzen la venda però també agilitzen tràmits burocràtics.
– Creació d’un banc de terres comarcal per aque la gent cedisca o llogue a baix preu les terres improductives a qui vullga cultivar-les. Banc de bones pràctiques agrícoles per aprofitar els coneixements dels més majors i ajudar a les noves generacions de llauradors.
– Horts Urbans. Dedicats a l’autoconsum, pot ser una bona eixida per les persones en situació d’urgència que estan omplint els bancs d’aliments.
– Canvi de les lleis urbanístiques o aprofitament dels buits legals existents en les normatives europees per tal de permetre els habitatges rurals sempre que estiguen en explotació agrícola. Podria ser també una opció per al turisme rural.

– Els ajuntaments haurien de posar la seua infrastructura a la disposició de les cooperatives, xicotets empreses i assemblees d’aturats per teixir el nou model. Organismes com els ADLs, o CREAMA podrien cumplir aquesta funció però els ajutaments a més haurien de derivar part de les persones i partides destinades a l’anterior model, com les mastodòntiques oficines tècniques d’urbanisme, al foment del sector agrícola.

Turisme
–  Creació d’una xarxa comarcal de turisme rural i ecològic que complemente el turisme clàssic de sol i platja.

Energia i residus
–  Creació de parcs energètics de caràcter sostenible que assegure la sobirania energètica. Energia solar, biomassa…
–  Creació d’un projecte comarcal de gestió de residus que compte amb una planta de compostatge, abaratisca costos i done faena a la gent aturada als pobles. Creació d’empreses municipals amb borses de treballs transparents.
– Utilització d’energies renovables en totes les dependències municipals.
– Pla comarcal per reduir la contaminació lumínica i estalviar recursos.

Construcció
– Plans municipals per a la rehabilitació d’habitatges buits tot eliminant les taxes d’obra menor.

Partcipació ciutadana

– Consells de participació municipals, pressupostos participatius, aprovació de reglaments municipals de participació ciutadana.
– Creació de borses de treball municipals o comarcals que compten amb la participació de les assemblees d’aturats.

Altres

– Creació xarxa de transport públic comarcal

Propostes supracomarcals:

No obstant qualsevol de les propostes anteriorment descrites o altres que es pugueren proposar dificilment tindran aplicació si no van acompanyades de canvis estructurals que contemplen com a mínim:

–  Creació d’una Banca Pública Valenciana, amb els criteris ètics de trasparència i interés popular. No podrem fer cap canvi de model si no controlem com a mínim una part de l’economia financera.

–  Creació d’una auditoria del deute de les administracions públiques que separe el deute legitim de l’il·legítim. El deute il·legitim no l’hem de pagar.

Creació d’una nova llei hipotecària que consagre com a mínim la dació en pagament.

–  Nova política fiscal que prohibisca sota penes de presó i expropiació la relació de qualsevol particular o empresa amb paradisos fiscals. Aquesta nova fiscalitat hauria rebaixar les aportacions de les rendes del treball, els autónoms i les xicotetes empreses.

–  Parc públic de vivendes en lloguer social i controlat per les administracions de totes les cases buides propietat dels bancs que han rebut diners de l’estat.

–  Creació d’una Agència Tributària Valenciana per controlar els diners dels nostres impostos i garanatir un finançament just de de la Generalitat i sobretot dels ajuntaments.

–  Derogació de la LUV i redacció d’una nova Llei d’Urbansime Valenciana que castigue l’especulació urbanística i afavorisca el desenvolupament econòmic del minufundi valencià.

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Parlament del 9 d’octubre a Pego

Publicat el 10 d'octubre de 2012 per josepnadal
Ací vos deixe el text del parlament que vaig llegir a l’acte del Bloc Compromís de Pego per al 9 d’octubre:

Estem ací reunits per commemorar l’entrada l’any 1238 de Jaume I a la ciutat de València. Els valencians i valencianes a diferència d’altres pobles del món tenim una data simbòlica que marca el nostre naixement com a poble. El 9 d’octubre i encara que molta gent no ho sàpiga també és una data molt important per al poble de Pego. Va ser el 9 d’octubre de 1707 que el poble de Pego era arrasat per les tropes castellanes de Felip V , quan defensava a mort els furs valencians i la revolució social que volien portar el maulets a la nostra terra.  Una curiosa coincidència que estaria bé que els pegolins i pegolines aprofitarem per  recordar la nostra història.

La història de la revolució inacabada dels agermanats i dels maulets, dels liberals valencians del XIX,  del valencianisme republicà que al nostre poble no va tindre repercussió però que es va veure reflectit en tots els hòmens i dones de Pego que van lluitar contra el feixisme per un poble més modern i més just. La història del despertar de la transició amb gent com Valerià Miralles i la seua faena per recuperar la identitat dels valencians. La història d’un poble unit en la guerra de l’aigua i la de tots els que durant aquestos anys han lluitat per la democràcia i la convivència entre els pegolins.

Els temps que vivim són conseqüència inevitable de la nostra història, d’una revolució social com la dels maulets que no ens varen deixar mai acabar. Ara els botiflers del segle XXI són la gran banca i els seus governs corruptes i submisos que ens estan arrasant sense armes, però eliminant sense escrúpols aquelles poquetes coses de les quals la nostra societat estava orgullosa, els serveis socials, el dret a una faena digna, la nostra llengua, la nostra cultura. Tot ho fan diuen pel bé del capitalisme i d’Espanya, dos conceptes que la història ens està demostrant que no donen per a més.

Quan els dos partits principals PP i PSOE s’alien per canviar la constitució i prioritzar el pagament als bancs, quan s’alien per discriminar de forma criminal el poble valencià en el repartiment dels pressupostos, només ens queda que afinar l’oïda i escoltar a través de la història els crit del general del maulets Batista Basset que alertava els llauradors valencians de no pagar ni una moneda més als poderosos. Quan Espanya no inverteix a la nostra comarca més que tres euros per habitant a l’any, a mi només em queda dir, “ Espanya ací tens els meus tres euros”.

Visca Pego i Visca el País Valencià.

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Compromís Obert

Publicat el 6 de desembre de 2011 per josepnadal
Ja era hora.  Per fi hem passat el cicle electoral, és el moment d’aprofitar la serenitat que ens donen tots aquestos anys sense eleccions que tenim al davant per reflexionar sobre certes actituts i maneres de fer. És del tot evident que la nostra gent està contenta, a pesar d’haver entrat pels pèls i ser els últims en la graella classificatòria, tant els de tota la vida com els nous votants sentim que hem fet alguna cosa important enviant un diputat nacionalista valencià a Madrid. Hi ha una borsa de votants cada volta major que entén que deixar el PSOE al govern només era una forma d’allargar l’agonia del sistema i que pot ser serà millor la situació actual a la de fa quatre anys en que el que el PSPV brindava amb cava tot celebrant la derrota que acabaven de tindre en terres valencianes. Ara ja no van tant de xulos i se’ls veu baixar la cara, entre d’altres coses perquè comencen a olorar-se que l’alternativa al PP no han de ser forçosament ells.

 

Però la intenció del present article no és celebrar el resultat ni tant sols criticar el PPSOE. M’agradaria parlar de Compromís i per analitzar on estem vos propose que ens remuntem un any enrrere. Els quatre diputats de Compromís a les Corts ixen per la premsa i diuen que han tancat un pacte per tal de presentar-se junts a les eleccions autonòmiques. En els mesos posteriors i després d’algunes resistències a dins dels diferents partits , es tanca la proposta de coalició i el llocs d’eixida, que curiosament serien per als diputats que havien proposat el pacte. La jugada eixia bé i el resultat és el que tots sabeu. La faena ben feta al parlament, l’enfrontament directe amb el PP i el fet de saber marcar distàncies amb els nàufrags del PSOE varen seduir molta gent entre ells aquest que us parla. Estem nets, som com tu, per la felcitat de tots els dies, lemes que arriben a la gent amb la complicitat de milers d’internautes que de foma militant lluitem a la xarxa contra el feixisme i contra el desànim. La pregunta és, hi ha prou amb dir que estem nets? Quines garanties tenim que la confiança que ens donen Mònica, Enric, Mireia i companyia no esdevindrà en un futur desencís i frustració com la que experimenten actualment tants votants del PSOE? Qui s’atreveix a hores d’ara a posar la mà al foc per un polític?
CONTINUA
 

Des de fa un any han canviat moltes coses, la credibilitat del sistema ha caigut i la incredulitat cap a polítics, banquers i intitucions vàries ha crescut inimaginàblement. Des del votant del PP  fins a l’anarquista que no es perd una concentració del 15-M, la frase de “tots són iguals” és repetida una i altra volta com un dogma de fe. Què fem doncs? Què els diguem als milers de ciutadans que donen suport moral a la nostra acció d’oposició però pensen que quan arribem a tocar poder de veritat serem com la resta? Algú pot ser diria que no hi ha solució que s’ha de tindre fe en els nostres com fan la resta de partits amb els seus i avant. Però clar, nosaltres no som el mal menor com el PSOE i per sort els nostres votants potencials són higiènicament critics amb els partits i amb la realitat que els envolta, a la mínima jugada fosca ens abandonaran com a un gos enmig de l’autopista. Des d’aquesta perspectiva a la Marina Alta tenim una anàlisi pendent dels resultats i la seua relació amb els pactes municipals que s’han fet.
 
 
És evident que no podem esperar que els nostres candidats i representants públics siguen perfectes però sí que podem aspirar a controlar-los. Allò que porten tots els partits al programa electoral, però que a ningú sembla que li interesse dersenvolupar, aquelles dues paraules tant boniques de “Participació Ciutadana”.  Mireu, a Pego després de les darreres eleccions muncipals la gent del Bloc vàrem fer una assemblea oberta per preguntar els nostres votants, si amb els resultats a a la mà  calia entrar al govern o no. La resposta de més del 90% de la gent que va omplir de gom a gom la sala d’actes va ser que el Bloc havia d’eixir del govern on estava des de feia vuit anys, però havia de donar suport a la investidura del candidat dels Independents i del PSOE perquè el PP no governara. Potser és una decisió encertada o potser és una ficada de pota antològica, en tot cas és una decissió de la qual tots ens hem fet correponsables i si algun dia s’ha de canviar, la decisió l’haurem de prendre entre tots i totes. 
Mònica Oltra ens parlava l’altre dia d’enfortir Compromís i de donar un lloc digne a tota la gent que hem col·laborat activament en les campanyes però que no tenim carnet de cap dels partits de la coalició. Em sembla del tot correcte, és un pas endavant que s’hauria d’haver fet després de l’estiu però que la convocatòria anticipada d’eleccions va deixar de costat. Ara bé crec que l’errarem si volem que Compromís passe de coalició de partits a ser un partit més. Ser esquerra moderna hauria de voler dir alguna cosa més que tindre bons dissenyadors gràfics i una força envejable per tots a la xarxa, cal anar més enllà, cal obrir de veritat Compromís, ser un exemple no només d’honestedad sinó sobretot de participació ciutadana. 
M’agradaria molt poder decidir en unes primàries obertes qui serà el candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat i a l’alcaldia del meu poble, m’agradaria que les grans decisions com les coalicions electorals i els pactes de govern es prengueren després d’un obligat debat que incloga amples capes de la ciutadania. Si som capaços d’arribar a milers perquè difonguen el missatge a la xarxa sense preguntar-los si tenen carnet del partit, també hem de ser capaços d’involucrar-los en la presa de decisions, no tenim excusa. És l’esperit de la nova era, els aparells de partit i les avantguardes potser van fer la seua funció en temps passats però és evident que ara polítics ho som tots i cal desfer-se de rèmores innecessàries. Baixem al carrer, convoquem assemblees obertes, comencem a implantar pressupostos participatius als municipis on tinguem certa força, obliguem els nostres càrrecs públics a donar compte periòdicament de la seua faena, demostrem que nosaltres no serem iguals que ells quan estiguem al govern perquè des de l’oposició ja hem sabut fiscalitzar les accions dels nostres representants. Amb això no estic demanant que els partits es facen l’harakiri, però si comparem l’afiliació dels partits de Compromís amb l’afiliació del PP  valencià queda clar que n’estem a anys llum. A nivell de vot però, estem molt més aprop, això ens demostra que ells a la seua manera són més pròxims al seu votant que nosaltres al nostre, i que necessitem ser-ne molts més per a ser una alternativa.
Hem aprés dia a dia que amb el contacte directe amb la gent podíem trencar barreres de silenci edificades sobre segles de naufragi col·letiu. Hem aconseguit pujar la cara i mirar-nos als ulls, queda el més difícil, construir i avançar. Ara mateix, quedar-nos estàtics administrant les poques parcel·letes de poder que tenim seria el camí més curt cap al desastre. No podem errar-la, no podem permetre’ns trenta anys més de trevessia pel desert.
Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Per Pego, amb el Bloc

Publicat el 17 de maig de 2011 per josepnadal

Vaig anar anar a la
primera reunió de la Unitat del Poble Valencià de Pego quan tenia 17 anys, poc
abans havia entrevistat a Ràdio Pego Elvira Cambrils la regidora nacionalista
d’urbanisme d’aleshores  i vaig entendre
en aquella entrevista la importància de la política municipal. A Elvira
l’havien insultada repetidament als plens i amb pintades a la porta de sa casa
perquè s’havia atrevit a impulsar un Pla General d’Ordenació Urbana fet per a
la majoria del poble i en contra dels desitjos dels grans constructors.

Després d’aquella
etapa vam vindre 8 anys ben difícils que tots recordareu en què Pego eixia dia
sí i dia també als mitjans de comunicació. Carlos Pascual va aconseguir amb les
seus formes i la seua política deixar el poble endeutat i enfrontat. En aquells
anys el Bloc va fer de punta de llança d’oposició al regim, van haver
manifestacions multitudinàries i un corrent ciutadà molt potent que demanava la
dimissió de l’alcalde, va ser l’època en que vaig ser regidor. Després del
resultat de les eleccions de 2003 el Bloc va buscar un pacte per foragitar  Carlos Pascual i els seus del poder municipal.

L’any 2004 es
presenta el projecte de Pego Golf impulsat pel partit de l’actual alcalde
Carmelo Ortolà, que contava en les seues files amb el posterior trànsfuga
Eduardo Siscar que va amenaçar en repetides ocasions de trencar el pacte i
anar-se’n amb Carlos Pascual si no s’aprovava el projecte de Pego Golf fet per
un amic seu. L’assemblea del Bloc després de molts mesos de debat intern va
decidir per només un vot de diferència donar suport al projecte de Pego Golf a
canvi d’unes modificacions mediambientals que després no es van respectar. Va
acabar imposant-se l’opció de mantindre el tripartit a tota costa. Després
d’aquella decisió molts vam marxa del Bloc, i vam marxar realment enfadats.
Enteníem que això no entrava dins del que nosaltres esperàvem d’un partit com
el Bloc. A les eleccions de 2007 el Bloc va pagar car el seu suport al
tripartit i va perdre 300 vots i un regidor.

(continua)….

Però el temps
posa a cadascú al seu lloc i de les errades se n’aprén. La gent del Bloc de
Pego ha fet els seus debats interns i ha arribat a la conclusió que si es torna
a presentar un altre projecte especulatiu, el vot del Bloc serà NO. És per això
que alguns com jo, Pau Puchol i Sergi Miralles hem tornat al Bloc, per això i
per què sabem que és casa nostra i de tots els que creuen que un altre Pego a
banda de ser possible és estrictament necessari.

Però la nostra
campanya no l’hem centrada en allò que no volem sinó en allò que proposem per
tirar endavant el poble sense que la gent torne a creure’s els contes de fades
de PAIs i de milions que cauen del cel. La bombolla immobiliària va explotar i
ara n’estem pagant les conseqüències. I per això més enllà de dir que
evidentment teníem raó hem de donar-li solucions a la gent davant el panorama
tant negre que tenim, i nosaltres, la gent del Bloc, en tenim de solucions.

Per començar, els
pegolins haurem de confiar en nosaltres mateixos i començar a pensar a llarg
termini, caldrà fer a Pego moltes coses que fa 15 anys que s’haurien d’haver
fet. Aprofitar  la marjal i el nostre
entorn natural com la carta de presentació del poble, eliminar les taxes d’obra
menor per estimular la rehabilitació de cases , crear un circuit de distribució
de proximitat de productes agrícoles per eliminar intermediaris, eliminar els
sous dels polítics de l’ajuntament, potenciar l’agricultura ecològica i les
energies renovables. Cal donar-li una nova imatge al poble,una imatge moderna i
al mateix temps arrelada al seu passat que confie en el fort  teixit associatiu i en l’interés que han
demostrat els pegolins repetidament per la política municipal. I això només ho
podrem fer obrint l’ajuntament, comptant amb la participació de tots i totes.
Per exemple al Bloc proposem pressupostos participatius i decidir entre tots
que volem fer de la festa del Carnestoltes. A més el Bloc serem la garantia que
no hi haurà retalls en els serveis públics.

Hi ha molta faena
a fer i no és el moment de mirar el bous des de la barrera, et demane que el
dia 22 votes Bloc-Compromís, i sinó vols votar Bloc vota un altra opció
progressista però indigna’t i vota. I sobretot et demane que participes de la
política municipal del teu poble, perquè només eixirem del pou en el què estem
si tots i totes posem el nostre granet de sorra més enllà de dipositar el vot
cada quatre anys.

La situació és
dura però nosaltres més, amb un somrriure per bandera i il·lusió pel futur.

 

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

La Platja de Madrid

Publicat el 8 de maig de 2011 per josepnadal

Va sonar el telèfon i vaig escoltar a l’altra banda la veu càlida i pausada de Dimas Montiel que sense massa preliminars em convidava a sumar-me a la candidatura autonòmica  de Compromís, vam parlar una mica més de la campanya i de la situació del país i em va donar uns dies per pensar-m’ho. En penjar em vaig quedar uns instants congelat,  amb el mòbil encara a l’alçada de l’orella com si el necessitara per parlar amb mi mateix. Li ho vaig comunicar a la meua companya Maria i li vaig dir que estava dubtós, em va contestar sense pensar-s’ho massa que no em veia dubtós que em veia molt il·lusionat, tenia raó, a qui vull enganyar, la decisió ja estava presa.

M’he passat molts anys criticant els polítics i certes maneres d’entendre la política, he conegut milers i milers de persones honestes i capacitades per tirar el país endavant que fan una feina impagable des de fora dels partits i fan que aquesta societat sobrevisca. Però passen els anys i  roda i volta tornem a pegar-nos cabotades contra la mateixa muralla que cada volta es fa més enorme.

I no ens estavellem només contra les febleses seculars del nostre poble, hi ha quelcom més fort i més ben orquestrat, tot un projecte de futur neoliberal i centralista que ha adoptat la classe dominant segons la qual no som més que la platja de Madrid i el balneari d’Europa. Dins d’aquest projecte no hi ha lloc per a  la diversificació econòmica, ni parlar-ne de la llengua, ni de territori, i molt menys de serveis públics, ni caixes d’estalvis, ni tan sols de  les infraestructures més bàsiques. Simplement som un lloc d’esbarjo per a la metròpoli, una gran façana de cartró envoltada de suburbis totalment desconnectats i amb un règim de llibertats que és la vergonya d’Europa.

(continua)

Contra aquesta realitat la solució és tan complicada com evident, cal
plantar davant de la societat un projecte alternatiu fet des d’una base
amplia i diversa que arreplegue els anhels de canvi del nostre poble i
sobretot ha de ser una alternativa política amb cara i ulls. Podem
deixar passar més el temps i continuar fent versets, cançonetes i
akelarres de cap de setmana, no s’està del tot mal dins de la reserva i
estem encantats d’haver-nos conegut entre nosaltres, a més sempre ens
queda  el posat romàntic de la derrota que ens senta tant bé. Però jo ja
m’he cansat, crec que cal donar el pas i això és el que he fet donant
suport a la Coalició Compromís. Clar que hi ha coses que no m’agraden
del Bloc i del Compromís, però si bé és cert que és responsabilitat dels
partits obrir-se més a la societat també és cert que si volem canviar
alguna cosa  els que estem fora haurem de dir la nostra. Des d’este punt
de vista crec que Compromís ha de ser un primer pas, la primera pedra
del canvi, l’alternativa que sume i que aspire al 50% i no al 5%, perquè
més enllà del PP només estem nosaltres, els que creguem en el país i en
un canvi de model productiu i ningú més, i quan abans comencem a
construir millor.

Per tot això i perquè tinc unes ganes infinites
de donar suport a algú com Mónica Oltra que ha retornat la dignitat a
les nostres Corts, perquè em sembla de categoria que Enric Morera es
cuide sempre de marcar distàncies amb el PSOE, perquè no conec a ningú
amb un currículum de participació en els moviments socials en la meua
comarca com el que atresora Dimas Montiel i perquè estic ací per ajudar
en el que calga a la meua gent.

Anava pensant en totes aquestes
coses mentre escoltava una cançó de Sergi Contrí pel youtube “recorde la
nostra mar, que era nostra com la platja…” m’he emocionat, m’he posat
un cigarret baix del nas i he marcat el telèfon de Dimas “a Pego en
tens un altre amb les pintures de guerra a punt, disposat a emprendre el
camí  prohibit, el que va més enllà dels límits de la reserva, el camí
fins a la victòria”.

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Per una Banca Pública Valenciana

Publicat el 27 de setembre de 2010 per josepnadal

Comunicat d’En Moviment

Al País Valencià, com a gran part
d’Europa, la gran festa de la rajola i els grans esdeveniments s’han
acabat de manera dramàtica, i als treballadors i treballadores ens ha
tocat pagar la factura. La reforma laboral contra la qual fem aquesta
vaga general és només un exemple: les retallades socials s’estenen a
tots els sectors. L’atur és molt alt, fins a un 45% en el cas dels
joves, i una generació sencera- la dels barracons i les privatizacions-
tenim per davant un futur negre com el carbó.

Els nostres
governs han decidit, però, gastar-se els diners rescatant els bancs que
ens han portat al desastre. I aquesta, usar els diners del rescat que
totes i tots els hem pagat especulant. La banca privada ha fracassat en
ser útil a algú que no siguen els seus accionistes i directius;
mentrestant, les caixes d’estalvi estan en mans de pirates com José Luis
Olivas o Rodrigo Rato, amb foscos interessos, finançant projectes
ruïnosos com Terra Mítica, fitxatges d’equips de futbol o pagant
fiances de corruptes com Jaume Matas.

(continua)…

La resposta hauria de passar per un
canvi de model productiu: respectuós amb el medi, compromés amb la
investigació i la recerca, i que pose les persones per damunt de la
lògica del benefici fàcil. Un model que es comprometa amb el
desenvolupament regional, dels pobles i de les comarques, que done
suport als sectors tradicionals però també i sobretot a la recerca i la
investigació. Un sistema edificat sobre uns serveis públics robustos- en
ensenyament, sanitat, pensions i dependència- i una política fiscal
progressiva i realment redistributiva. Cal superar l’estat de benestar
per l’esquerra i des de l’esquerra, amb un model arrelat al territori.

Per
fer possible tot això, la societat valenciana necessitem una eina
eficaç per portar aquestos propòsits al camp de la pràctica. Perquè els
diners arriben a les petites empreses i als treballadors calen
instruments de finançament adequats a les seues necessitats, i que
canalitze la inversió en sectors realment productius, perquè tinguem una
economia més eficient, més igualitària, més social.

Des d’En
Moviment proposem que les caixes d’estalvi, que van nàixer per servir
els ciutadans i modernitzar la societat i l’economia valenciana,
complisquen el seu propòsit original i s’erigisquen en les bases d’una
nova banca pública valenciana. És l’hora que el sector bancari públic
deixe d’intentar imitar el privat en especulació financera, projectes
ruïnosos i males pràctiques i esdevinga un veritable servei públic,
seguint els principis de la banca ètica i cooperativa, deixant als
ciutadans i les entitats socials un paper decisiu en el govern de
l’entitat.

Per tot això, hui i ara estenem la mà a entitats,
col•lectius i persones perquè teixim una aliança. Una aliança en
positiu, oberta i participativa, que comence a construir un sistema més
just des de baix. Per això hem de posar en marxa una iniciativa
legislativa i sobretot política per transformar les caixes d’estalvi en
la banca pública i valenciana que necessitem. Hui, ací i ara ens donem
la mà per començar a construir-la. T’apuntes?

EN MOVIMENT

si@enmoviment.org

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Presentació pública d’En Moviment

Publicat el 23 de març de 2010 per josepnadal

Este dissabte intentaré estar en la presentació pública d’En Moviment, pense que val la pena implicar-se en aquest projecte. Va vinga que les coses no milloraran només d’esperar, cal posar-se En Moviment.

Tot seguit teniu el comunicat.

El
proper dissabte 27 de març es presenta a la ciutat de
València EN MOVIMENT.

 

Som un moviment
ciutadà d’acció política que vol reunir a totes aquelles persones que, a
partir de la reflexió, la reivindicació i la participació proposen un
projecte de País Valencià avançat i modern, essencialment democràtic,
just i solidari i actuen en la societat per a aconseguir-lo. La gent que
formem EN MOVIMENT procedim de diferents espais polítics, civils i
socials, que hi arriba des d’una reflexió política i de forma
voluntària, sense que ningú els demane cap renúncia al seu ideari o
militància. EN MOVIMENT és incloent de totes les sensibilitats que
procuren els objectius de progrés i canvi sociopolític i, per tant,
també divers i plural i treballa en xarxa per a facilitar el suport mutu
i amplificar la incidència del treball social que cadascú dels seus
membres realitza en els seus àmbits habituals d’actuació i intervenció.

 


Vine i posa’t En
Moviment:la revolta ciutadana.

Dissabte 27 de març, 12h.
C/ Navellos (junt al Palau de les Corts
Valencianes)
Ciutat de València


Ajuda’ns i
reenvia aquest missatge! / Fes-te amic d’En
Moviment al Facebook i participa

 

www.enmoviment.org

si@enmoviment.org

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

En Moviment

Publicat el 17 de desembre de 2009 per josepnadal

Tot seguit teniu un article unitari de la Plataforma En Moviment que vaig signar junt a 37 valencianes i valencians més i que va eixir la setmana passada a la premsa valenciana. Més avall teniu els noms dels signants i enllaços a altres articles que parlen de En Moviment.

Per la revolta ciutadana al País Valencià, va de bo!!

En els darrers dies
ha començat a visualitzar-se i a parlar-se´n de la plataforma En
Moviment. S´ha obert el debat, i això és molt positiu, entorn a un
projecte que vol ser punt de trobada de tota la gent que vol un canvi
en l´actual situació del País Valencià. Una situació on la majoria dels
polítics no miren de resoldre els problemes que tenim com a valencians
i valencianes del present i sobretot del futur. Des d´aquest punt de
partida, la plataforma vol fer reviscolar la participació ciutadana per
fer propostes constructives de renovació més enllà dels partits
polítics actuals.

Hi
ha un sector de valencians i valencianes, que com diu la cançó, volen
trencar el silenci i fer-se respectar. Volen fer-se visibles i començar
a dibuixar el futur, a modificar conductes i fer pedagogia de forma
oberta, diversa i inclusiva, descobrint nous valors. A la fi construir
i reviscolar la nostra identitat, posant-se en moviment d´acord als
reptes de l´actual segle. Cal una revolta que aporte innovació en
l´acció política i més cares plurals i diverses, que incorpore gent
jove amb ganes de treballar i que encara no ha tingut l´oportunitat de
fer-se sentir. En Moviment vol comptar amb les persones, amb els
ciutadans i ciutadanes de totes les comarques. El País Valencià està
per descobrir, està per vertebrar. Cal trencar les barreres
territorials i construir un país modern i dinàmic amb identitat. En
Moviment vol comptar amb la diversitat i trencar amb les imposicions i
les falsedats actuals. Hem de pensar de forma radicalment democràtica.
Hem de comptar amb la gent, compartir experiències i vivències, perquè
política, ara més que mai, és la gent. Hem de trencar el silenci.
Cal,
sense dubtes, regenerar la política des d´una base ciutadana i
col·locar al centre de la societat valenciana paraules tan oblidades
com: participació, diàleg, il·lusió, integració, oportunitats,
igualtat, regeneració, honestedat, llengua, comarques, ciutadania,
democràcia… 

La gent d´En Moviment sap que el futur i el benestar
del País Valencià passa per repensar el nostre model econòmic,
conservar un medi ambient que és riquesa ara i demà, una escola
valenciana de qualitat, per un servei de salut potent, per un habitatge
i un treball digne, per la recuperació del nostre teixit industrial,
per la protecció a la nostra agricultura i ramaderia, per la
possibilitat d´obrir nous negocis, per l´impuls a la innovació, per la
sostenibilitat en tots els àmbits de la vida, per una oferta cultural
equilibrada i integradora, per unes infraestructures més modernes, pel
respecte a la diversitat ja siga esta per cultura, gènere, edat,
discapacitat, procedència, orientació sexual.. Practicar una política
intel·ligent que aporte un valor afegit a la millora del nostre País.
Així doncs, sabem el que volem, i tenim clar que cal obrir les portes i
finestres de bat a bat per a que un nou aire fresc ple de democràcia i
ciutadania regenere la vida pública valenciana des de baix.

Més
enllà dels límits dels partits, hi ha un espai cívic ple de
complicitats i coincidències que cal agregar i compactar. A
l´actualitat cal ser valents i començar a construir un moviment cívic
de base, que puga contagiar entusiasme i benestar per a tothom, que
puga reconduir la situació i recuperar la nostra dignitat i l´orgull de
viure en aquesta terra i sentir-se valencians i valencianes amb
trellat. En aquest camí hem d´anar junts i En Moviment pot i vol ajudar
a desenvolupar aquest nou marc social valencià. 

* Signen aquest article Vicent Partal, Diego Gómez, Manuel Alcaraz, Josep Nadal, Rosa Solbes,
Jose Ignacio Pastor, Enric Valero, Rafa Xambó, Antoni Porcar, Clara
Esteve, Miquel Ramos, Francesc Felipe, Gerard Fullana, Jordi Muñoz,
Àngel Martí, Raquel Taberner, Miquel Badia, Kiko Tur, Amanda Gascó,
Carles Ramos, Xavier Ginés, Xavier Martínez, Vicent Martínez, Adrià
Martí, Ximo Càdiz, Luisa Notario, Antoni Rúbio, Anna Gómez, Rosa
Mestre, Dídac Botella, Ximo Rodríguez, Mercè Martínez, Rubén Fernéndez,
Maria Josep Soriano, Ricard Peris, César Amiguet i Jeroni Rico.

 

Vilaweb: ” Diego Gómez : “No descartem que En Moviment es presente a les eleccions”

El País: “Se mueven” per Rosa Solbes

El País: “Nace una plataforma más allá de los partidos políticos”

L’informatiu: “Signes de vida” per Manuel S. Jardí

Anna Notícies: “Aire Nou a la Política Valenciana” per la Coordinadora per la Unitat Popular de València

Pica’m: “En Moviment” per Pica Panter

El País Valencià en Moviment per Vicent Galduf

Més divisió a l’alternativa política valenciana per El Mirador Valencià

 

 

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Arrels 09 (Programa complet)

Publicat el 11 d'agost de 2009 per josepnadal

Arrels 09, Vall de Laguiar

Dijous 13 d’agost

19:00 Apertura zona d’acampada (entre Campell i Fleix).

20:00 Traca de benvinguda (Campell, plaça del poble)

21:00 Teatre: Pensaments d’un parat i els “mandamientos” de la crisi (Campell, plaça del poble) per El tio Blas i el sr. Monzonís. Obra en clau humorística sobre el tema de major actualitat.

22:00 Concert de música tradicional (Campell, plaça del poble):

        – La Romàntica del Saladar

Divendres  14 agost

10:00  Excursió i visita guiada al Sanatori de Fontilles (eixida des de la Font del Gel). Allà tindrem ocasió de visitar les instal·lacions i coneixer la història de l’ultim centre de tractament de la lepra que queda a l’europa occidental. Ens acompanyaran els amics de l’Associació Cultural Vall de Laguar, organitzadors de l’exursió i el taller que realitzarem allà. Es recomana portar roba i calçat comode i aigua o recipients, ja que eixirem des d’una font d’aigua natural i fresqueta.

12:00 Taller de cant d’arrel (plaça de Fontilles)a càrrec de Joanna. Aprofitant la nostra visita a Fontilles, en un dels seus racons aprofitarem per realitzar un taller de cant d’arrel.

16’30 Presentació i projecció del documental “El Papa de Xavi” amb intervenció del director del film Samuel Domingo (Fleix, Centre Social). L’obra és una reflexió sobre la visita del Papa Benet XVI a València protagonitzada per Xavi Castillo i el seu paper d’imitador del pontífex.

18:00 Xerrada i taula rodona: Mitjans de comunicació al País Valencià (Fleix, Centre Social) Diferents mitjans de comunicació de independents ens presentaran els seus projectes i ens explicaran les seves experiències i perspectives.

19’30 Xerrada: Història i realitat de la Vall de Laguar (Fleix, Centre Social) per Daniel Riera, autor del llibre “La Vall de Laguar, tradición y cambio en un municipio de la montaña alicantina” que ens explicarà la història de la vall i del paisatge que tindrem ocasió de visitar dissabte al matí.

22:30 Concert de cançó d’autor (Benimaurell):

Pau Alabajos
Verdcel

Dissabte 15 agost

10:00 Excursió guiada al Cavall Verd amb Joan Esteve que ens portarà a veure exemples del que vam aprendre el divendres a la xerrada sobre la Vall de Laguar per aprendre alhora que gaudim de la natura.

17:00 Tallers: taller de muixerangues i d’instruments populars (piscina)

19:00 ACTE CENTRAL  >> Taula rodona: Protecció del territori i alternatives econòmiques a la crisi (Fleix, Centre Social)

Enguany per l’acte  central volem convidar persones i col·lectius que puguen oferir casos pràctics i concrets de protecció del medi amb fòrmules com la custòdia del territori, el treball amb planta autòctona, la revalorització d’estructures agràries tradicionals, la ordfenació del territori des d’un àmbit supra-municipal, etc. La idea és difondre el treball de les associacions i persones convidades i plantejar als assistents un coneixement sobre re un que-fer pràctic i arrelat.
 
Intervindrán:

·    Juan Ignacio Riera, llicenciat en ciències mediambientals, que ens farà una breu anàlisi de la situació dels territoris denominats “comarques centrals” del País Valencià, dins de l’òptica de l’ordenació del territori, les eïnes a l’abast que hi tenim i el que es fa a altres territoris.
·    Lluis Fornes, que ens parlarà de la tasca feta per la rehabilitació i revalorització de riu raus a les nostres terres, en la línia del col·lectiu Riuraus Vius, una associació cívica la finalitat de la qual és la recuperació i conservació dels riuraus i de l’arquitectura tradicional i de pedra seca.
·    Presenta Costa, treballadora del camp d’agricultura ecològica i cooperativista, que ens oferirà un plantejament fresc i quotidià del dia a dia del seu treball.
·    Un representant del Col·lectiu Slow Food. Slow Food es una associació cultural internacional nascuda en 1986 com resposta a la invasió de la “fast food” y al frenesí de la “fast life”. Avui hi son més de 80.000 persones en 104 països dels cinc contients. Els Convivia, 750 en total, son el punt de referència del moviment sobre el terreny, i organitzen iniciatives per als associats
·    Un representant de la Plataforma en defensa del territori i del litoral de Xàbia, col·lectiu caracteritzat, tal com el seu nom indica, per la seva actitud de  proteccionisme dels espais naturals i per un equilibri al servei de les persones en el ordenament urbà del terme de Xàbia.   

20:00 Partida de pilota (Benimaurell, carrer Trinquet) on s’enfrontaran els equips de Pego i la Vall de Laguar.

22:00 Concert de rock (Fleix, pati de l’escola):

121 db
La Gossa Sorda
Desgavell
Pasqu Selector

Preu del concert: 7€.

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Per què votaré Iniciativa Internacionalista

Publicat el 1 de juny de 2009 per josepnadal

No tinc inconvenient en reconèixer en mi una certa simpatia per les conteses electorals. No crec que siguen cap revolució, ni cap salvació, però almenys sempre està la possibilitat de deixar constància de la mala hòstia continguda, d’hores i hores d’informatius borbònics i pensament degudament consensuat al que ens té acostumats aquesta existència.

En aquetes eleccions però, ho veia tot bastant gris, els partits reformistes en els que abans havia confiat tapant-me el nas, em sembla que ja no donen per a més. L’estratègia a tots els nivells de partits com ERC, Bloc o IU ha arribat un atzucac difícil de superar. La gestió de petites parcel·les de poder, en ajuntaments o parlaments autonòmics no ha donat massa exemples que evidencien que una altra política és possible. Ans al contrari, sembla que allò més important és aferrar-se als càrrecs, encara que es transpassen totes les línies roges que li vas marcar al teu aliat post-electoral…
(continua)

 

Els diferents pactes amb el PSOE han convertit aquestos partits en un niu immens de personetes que viuen d’una forma o d’altra del càrrec i que modulen les seues opinions en funció d’aquesta realitat. Aquella alcaldessa comunista de Córdova que se’n passa al PSOE per un sou millor, aquell vice-president català que es va reunir amb ETA, ara acusa els estudiants anti-Bolonya d’aprenents de Kale Borroka o certs ajuntaments on el Bloc prefereix pactar amb el PP abans de travessar de nou el desert de l’oposició.

Respecte com a companys a tota la gent honrada que militen en aquestes formacions però crec que la gestió simpàtica del sistema, ha arribat a la seua fi i cal posar damunt de la taula alternatives que molesten, propostes transgressores i radicals.

És per això pel que votaré Iniciativa Internacionalita. Una candidatura on diferents sectors de l’esquerra més combativa de l’estat, s’han posat d’acord per a que s’escolte una veu diferent a Europa, que almenys diga que no volem pagar la crisi que ells han provocat. Que els diga a la cara que sempre vam tindre raó quan els vam dir que el seu sistema s’enfonsaria i que ara que ha rebentat la bombolla no necessitem de més solucions neo-liberals, ni més PAIs, ni més borbons, ni més Constitució Europea.

Alfonso Sastre, Doris Benegas, Josep Garganté o Àngeles Maestro són gent de coneguda trajectòria de lluita i de compromís pacífic pels pobles oprimits i la classe treballadora. I per què no dir-ho, em sedueix molt més el seu discurs que el de qualsevol polític professional.

Iniciativa Internacionalista no serà el partit que ens salve del monstre que els globalitzadors ens tenen preparat, però potser siga el principi d’alguna cosa. Almenys ja ha trencat la incomunicació crònica entre moviments d’esquerra estatal i independentista i ha traspassat amb intel·ligència les barreres legals i comunicatives que imposa l’estat burgés. Siga quin siga el resultat del 7J encara quedarà molt per fer, i molta gent amb la que parlar i posar d’acord per arribar a tindre alternatives de base solides. Però almenys si s’aconseguira un bon resultat algú plantaria les orelles.

Doncs això, colpejar l’enemic on més li fot. El diumenge aniré a votar Iniciativa Internacionalsita-La Solidaritat entre els Pobles.

PD: No seria d’estranyar que el dia de les eleccions desaparegueren les paperetes d’II dels col.legis electorals, si és així demaneu-les i denuncieu-ho al president de taula, estan obligats a tindre les papertes a la vista. També pot passar que els vots d’II es compten com nuls o en blanc. Teniu dret si voleu a estar al recompte del vostre col·legi electoral pèr a que això no passe.

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Presumpció de culpa

Publicat el 20 de maig de 2009 per josepnadal

Ja està, una altra bot més en el camí cap a l’abisme. El tribunal suprem a instàncies del govern del PSOE il·legalitza la candidatura Iniciativa Internacionalista – La Solidaritat entre els Pobles. La candidatura formada per gent provinent de l’esquerra combativa de tot l’estat no ha pogut passar el test de puresa que demana el Sant Ofici i no podrà concorrer les eleccions europees. Independentistes, sindicalistes, estudiants contra Bolonya, ex-mebres del PCE i rojos de diferent pelatge que s’han unit per dur una veu diferent i anticapitalista a Brusseles.

A una candidatura com aquesta ja se li pressuposa la criminalització i el silenci mediàtic, però el pas a la il·legalització és un simptoma clar  que la crisi està posant nerviosa a la classe dominant, i abans que donar respostes al malestar de la gent del carrer prefereixen tirar pel dret i endurir la situació política enfilant en caiguda lliure el camí cap al passat.

Són de la ETA! bramen pels racons l’ABC i la resta de mitjans del movimiento, són de la ETA! brama Rubalcalba i la resta de “socialistes obrers” que pacten amb el PP a Euskal Herria. I tota l’Espanya eterna brama la consigna mediàtica i no cal pensar més.
(continua…)

La candidatura il.legalitzada ha presentat un recurs al Constitucional
en el que a banda de desvincular-se d’ETA i de Batasuna fan una
condemna explicita de la violència amb finalitats polítiques. Però tot
sembla indicar que poca cosa cal esperar de la casta judicial.

Un
salt qualitaiu més en l’aplicació de la Llei de Partits. Il·legalitar
partits que no condemnen la violència té el terrible inconvenient que
de ser cert se’ls hauria de condemnar practicament a tots, sobretot als
que més poder han tocat. O heu vist el PP condemnant els Franquisme, la
Invasió d’irak o la violència de l’extrema dreta? És evident que en
aquesta com en tantes altres lleis només s’aplicaran a aquells que
molesten. Ara però, el sainet pot anar més enllà. gent que no ha fet
res il·legal, que condemna la violència i que no són bascos, poden ser
il.legalitzats amb la hipotesi de que Batasuna o ETA podrien demanar el
vot per ells. Com diu Santiago Alba Rico més valdria que Batasuna fera una roda de premsa demanant el vot per al PP o per al PSOE.

Quin
serà el següent pas, quants sacrificis més se li hauran d’ofrenar a la
caverna? aniran a pels col.lectius que donaven suport a Iniciativa
Internacionalista?, a pels partits que s’estan solidaritzant?
ilegalitzaran CGT, CCOO i Chunta Aragonesista per tindre militants en
la llista del dimoni?
Estan segures les CUP, ERC, PNB o qualsevol que tinga coneguts a l’Esquerra Abertzale? A què juguem?

Quin
sentit té la democràcia si hi ha sempre la possibilitat d’il·legalitzar
el contrari. Moltes voltes he pensat sobre si en un sistema democràtic
partits com el PP i el PSOE haurien de ser il·legalitzats perquè s’han
convertit en autèntiques trames mafioses amb multiples ramificacions. I
sempre he arribat a la conclusió que millor no il·legalitzar-los. Pense
que per damunt de tot està el dret de la gent de votar el partit que
vullga, llegir el diari que li passe per enmig de les cames i escoltar
la música que li done la gana. La resta és condrontació civil i camí
adobat cap al feixisme.

Sembla però que la majoria de progres
hispànics no donen cap importància a aquestes maniobres, pensen, oh
ànimetes del nostre senyor, que ells seran feliços i amb ZP podran
avortar i ser amics d’Obama. Però el descens cap a l’abisme no para i
si no hi ha resposta social, encara vorem a més d’un ex-Lehendakari
plorar per no haver-se oposat com calia a la llei de partits.

Redéu per una volta que tenia claríssim a qui votar…

 

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari

Volen fer desaparèixer una muntanya de Pego

Publicat el 12 de febrer de 2009 per josepnadal

Des del col·letiu en defensa del territori Arrels de Pego vam presentar
el passat divendres a l’ajuntament les nostres al.legacions  per
oposar-nos a l’ampliació de la pedrera de Penyalba, fet que suposaria
la pràctica desaparició de la muntanya. Les principals raons per les
que ens oposem al pla son les següents:

– L’empresa Arenas Forna S.L. ha presentat el pla d’ampliació com un
pla de millora del paisatge, i esborrant amb fotoshop la part vertical
que hi ha ara mateix diuen que el paisatge millorara per què ja no es
vora cap part blanca. Cal tindre en compte que això suposa eliminar
pràcticament tota la muntanya, i que els teòrics benficis en el
paisatge que pregonen no es veuirien reflectits en cap cas abans de  20
anys. Havent de suportar durant tot aquest temps les molèsties que se’n
deriven d’un projecte d’aquestes caràcterístiques.
(continua)

– L’ampliació de la pedrera contradiu Pla especial núm. 2 del PGOU de
Pego que expressava la voluntat de l’ajuntament del poble de protegir
aquelles muntanyes que encara no estan urbanitzades.

– Ja ho van assenyalar nombrosos experts i professors unifversitaris
després de les darreres inudacions que arrassaren La Marina, la
modificació indiscriminada del medi pot ser causant d’aquestes.  La
desaparició sencera de la muntanya pot tindre greus repercussions pel
que fa al risc de que augmenten les inundacions en zones pròximes com
el barranc de Mustalla, que ja han patit repetides inundacions en els
últims anys. També pot tindre serioses repercussions en el canvi dels
vents i en la climatolgia del poble. Podent arribar a produir-se
efectes catastròfics en les taronges i altres cultius.

– Contaminació acústica per l’augment del transit rodat i de voladures.
Pols en suspensió que pot crear afeccions respiratòries al véins de la
zona. Augment del risc d’accidents pel transit continu de camions i
maquinària.

– La proximitat de la pedrera al naixement del Bullent, a l’aqüífer de
Mustalla (d’on beu el poble) i a les zones més protegides del Parc
Natural de la Marjal fan molt perillosa mediambientalment parlant la
desaparició de la muntanya.

– La muntanya en aquestos moments està tallada en vertical però
conserva la Flora al seu cim. És una zona de pas de les aus que passen
per la marjal ja siga en la migració o la nidificació. Aquestes són
algunes de les aus protegides. Garceta Blanca (Egretta alba), Martinet
(Yxobricus minutus), Esplugabous (Bubulcus ibis) Boure (Andrea Cinera)
i (Ardea púrpura), Blavet (Aledo athis) Paput (Upupa epos), Rascló
(Rallos aquaticus), Gall de canyar (Porphio porphio).

– La protecció del paisatge és crucial per a què el poble de Pego puga
afrontar la crisi econòmica apostant pel turisme i l’agricultura. Una
vall plena de muntanyes destrossades no és cap carta de presentació
seriosa per fer arribar Pego a cap lloc.

Per tot això pensem que hauría de ser obligació de l’empresa ocupar els
seus treballadors en regenerar de veritat la muntanya que fins ara han
estat explotant, tal i com marca la Llei d’Explotacions Mineres a Cel
Obert, una volta ja han superat des de fa temps la quota màxima. I no
acabar amb tota la muntanya.

Demanem als partits polítics de Pego i la societat en general per a què
es posicionen en contra d’aquesta actuació i per protegir el nostre
territori. Continuar persistint en un model de de destrucció del medi i
condicionar tots els sectors econòmics del poble al de la construcció
és un model ja fracassat. Demanem als partits de l’Ajuntament que
tinguen la iniciativa política necesaria per donar solucions a la greu
crisi econòmica que viu el poble sense crear més problemes dels que ja
tenim producte del desenvolupament insostenible i mal planificat que
hem patit els darrers anys. O és que volem sumar un altre fracàs més
als de les explotacions de la Marjal, Penyaroja i el Pego Golf


Situació actual de l’explotació de Penyalba:


Fotomuntage de l’empresa, de com quedarà després, cal tindre en compte que des d’aquesta perspectiva no s’apreciacom desapreix tota la muntanya, cosa que si que es veu al plànol de dalt.

Publicat dins de Moviment | Deixa un comentari