Josep Nadal

Músic, activista social, regidor a Pego i candidat a les Primàries de Compromís a les Corts Valencianes per la circumscripció d'Alacant.

Arxiu de la categoria: Garrot

Corruptes

 

L’èxit de vegades depén d’alguna cosa més que de fer les coses ben fetes, vam aprendre en algun lloc que havíem de ser honestos, honrats, equànims, justos. Treballar dur per aconseguir allò que volíem sempre partint del respecte pels altres. Però les hores i les vides passen sense remei a tota velocitat sense que moltes vegades acabem d’entendre la relació entre el comportament correcte i les recompenses que ens dóna aquesta societat. 

Furtar, extorsionar, abusar, mentir, haurien de ser comportaments totalment censurables ara i fa dos mil anys. El problema, el gran problema ve quan aquestos comportaments no només no són censurats sinó que a més són el gran exemple a seguir per una societat líder en fracàs escolar i en consum de cocaïna. El personal està tan sumament anestesiat per Messis, Cristianos, Alonsos, Roucos, Telecincos, anabolitzants i models de cul apretat que s’ha acabat creient que per ser algú en aquesta vida has de ser un triomfador, un Berlusconi qualsevol capaç d’omplir de bitllets de 100 euros l’entrecruix de les teenagers que ell decidisca, amb un gest tant simple com dir m’agrada al facebook.

I clar se senten tant guanyadors, tant en la cresta de l’onada que repetiran una i altra volta la mateixa orgia de despropòsits, presentaran el mateix president corrupte, els mateixos consellers corruptes, els mateixos alcaldes i regidors corruptes i aconseguiran el vot de tots aquells ciutadans que tenen com a meta en aquesta vida poder arribar a ser tant corruptes com els seus candidats.

Però ull, la corrupció generalitzada té un problema; estem arribant al dia en que no hi haurà prou pastís per a tant d’aspirant a corrupte com tenim. I eixe dia la caiguda cap a l’abisme será un camí sense retorn, no només per als corruptes sinó per a la  societat en conjunt.

 

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

Zapatero, el burro i la safanòria

La notícia encara que esperada no deixa de ser impactant, el president de la cella i del talante diu que ho deixa, que tira la tovallola. Tots els diaris obrien el diuemenge amb la mateixa notícia, ara toca posar un altra cara, un altre cartell per al partit de la rosa. Molts d?aquells onze milions de votants que fa només tres anys van dipositar la papereta sense parar-se a pensar més enllà de triar entre Pepsi i Coca-cola, assisteixen des de fa més d?un any a una successió imparable d?esdeveniments en què el seu xic, la seua esperança per a parar als successors de Franco , passa com per art de màgia a ser el xic de Botín i de la patronal. Aquell president que bramava que no consentiria retallades socials s’ha posat a quatre potes i submissament s’ha engolit tot el que els seus amos li han manat.

Molts se setiran enganyats, traïts, desencantats i sense il·lusió per la política. Hem assistit quatre legislatures després al mateix esquema de la safanòria i el garrot que amb tants bons resultats va aplicar el gran Felipe Gonzàlez abans de caure en desgràcia. Ara manarà el PP i d?ací uns anys tornarem a veure un altre candidat del partit de la rosa que tancarà el puny i cantarà la Internacional al costat dels sindicats majoritaris. A l?hora de la veritat  governarà segons els dictats dels bancs, i quan la gent es canse, caurà en desgràcia, tornarà a manar la dreta i a començar de nou.

Gira inexorable la roda de les nostres desgràcies, fins que un dia, no fóra cas, el burro es farte de pegar-li voltes al nano i embestisca amb força contra el garrot, contra la safanòria i contra totes les sues amnèsies i impotències que l?empenten a la infelicitat perpètua.

 

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

La TV que ens mereixem

Feia molt de temps que tenia en ment
escriure un article sobre Canal Nou, per què si bé és
cert que és un tema sobre el que ja s’han vessat litres i
litres de tinta, també és cert que la malaltia continua
i que la sensació de fàstic que tinc en posar
l’esmentada cadena augmenta dia a dia.

 

D’alguna manera els cabrons
aconsegueixen que vegem el nostre país reflectit en els minuts
que dura l’informatiu, clar que alguns sabem que això no és
el país real, que als valencians i valencianes ens passen
moltes més coses de les que ells volen que tinguem en compte.
Però clar, la tele té una màgia i una autoritat
moral innegable i definitiva per als analfabets i per als curts de
mollera i esperit i més si només hi ha un canal sense
cap competència. Posa’t a discutir amb qualsevol oligofrènic
sobre les causes de la crisi econòmica i automàticament,
la culpa per a Zapatero, els ecologistes o els catalans.

 

De tota manera no és això
el que més em preocupa, que la massa és deixe alienar
és bastant normal i evidentment els alienadors fan la seua
faena ara, igual que la feien quant a Franco o al segle XIX. Sempre
hi hauran volantiners i prostitutes al sevei del poder, però
i l’oposició? On és l’avantguarda revolucionària
que hauria de guiar les masses cap al Palau d’Hivern per penjar al
Tzar i guillotinar la Reina de França? On són totes
aquelles generacions de progres que van lluir tipet corrent
davant dels grisos o que corrien als anys 80 i 90 per dins de les
institucions universitàries com peixos (o taurons) en l’aigua?

 

De les últimes coses que vaig
saber d’ells, és que van fer un compromís per a
presentar-se a les eleccions i va ser un desastre. Després
vaig saber que van acabar a hòsties per què tenien dos
candidats tan bons per al Consell d’Administració de RTVV que
van lluitar cos a cos a vore qui guanyava, no recorde qui va guanyar.
Però sí recorde que vaig pensar que amb l’ensalada
d’hòsties que s’estan pegant entre ells, quan arribe l’hora de
mesurar forces amb els cabots del PP llavors veurem un gran
espectacle, els ciments de Canal 9 trauran fum i el nostre
representant al consell d’administració de tan inefable cadena
eixirà de cada reunió esposat pels segurates ple
d’hematomes per la defensa numantina que s’haurà fet de la
llibertat d’expressió, de la valencianitat i del bon gust
televisiu. Res d’això va passar, el sou a la butxaca i prou de
radicalismes i violències.

 

Algú va dir llavors que és
que no és pot confiar en els polítics, que només
el poble salva el poble i vaig seure a esperar que passara alguna
cosa. I no va passar res, i van vindre unes altres eleccions i la
gent pensava que votant s’arreglarien les coses i van votar al
candidat de la Sexta que era més simpàtic que el de
Canal 9 i van tornar a enganxar el cervell al futbol que és la
gran revolució actual.

 

I arriba un altre dia i pose Canal 9 i
el fetge em pega punxades i pense que no tenim sang, que som unes
ties Maries vingudes a menys. Sempre he pensat que el gran problema
dels fusterians i post-fusterians no era ser massa catalanistes o
massa poquet. El nostre problema és que en algun punt de la
història ens vam pensar que erem millor que la resta i que no
calia xafar el carrer, que els crits i la confrontació són
per a gent ordinària i no per a nosaltres.

 

Cada dia el Notícies 9 fa tres o
quatre connexions en directe i estan al teu barri, al teu supermercat
o al pas de vianants per on passes cada matí. Per rebentar-los
la notícia només cal veure el sumari, i si són
aprop de ta casa acostar-te amb un bon grapat de fem d’haca, o amb un
cd dels Pavesos a tota castanya dalt del cotxe. Pots escopir-los a la
cara, saludar la mare de Lluís Motes o posar-te a cantar la
Internacional; allò important és tocar els nassos. I
tenint en compte que ni manifestacions, ni pegatines, ni diputats a
les corts aprofiten absolutament per a res, no estaria mal canviar de
tàctica.

 

Confrontació civil, si senyor,
per molt mal que sone a les nostres acomodades orelletes elitistes.

 

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

Ràdio Nou i Guillem Agulló

Mira que fa temps que va la cosa i encara no deixe de sorprendre’m davant de certes actituds en aquesta societat nostra tan Orwelliana.
El cas és que ens van trucar de Ràdio 9 per a què els enviàrem el nostre nou cd Saó. Ens van dir que mirarien de posar-lo i que aquesta mateixa nit en parlarien durant uns instants al final de l’informatiu.
Així doncs, estàvem atents a la ràdio per a vore que deien. Han sonat els primers compassos de “Farem Saó” i el periodista s’ha posat a llegir algunes línies amb informació general nostra i del nou disc. Fins ací tot correcte, no han parlat de les lletres ni del significat del títol del disc, però era d’esperar.
Després el periodista en qüestió ha dit més o menys això: “La Gossa Sorda presentarà el seu disc a la comarca de l’Horta el proper 12 d’abril a Burjassot i estaran acompanyats per Obrint Pas, Feliu Ventura i 121 db” i prou, no han dit res més.
Per si no ho sabeu vos aclarisc que al concert de Burjassot d’aquest dissabte, el fet que nosaltres presentem disc és una cosa totalment secundària. El concert està emmarcat dins d’una jornada de lluita que porta per nom. “Ahir, avui, demà. Organitza’t i lluita contra el feixisme. 15 anys sense Guillem” i està organitza’t per Maulets amb el suport d’altres col·lectius.
Agraïsc el suport que alguns periodistes dels mitjans públics valencians estan donant a la música en valencià, tot i que comptem amb l’animadversió manifesta dels seus caps i comissaris polítics. És un suport tímid i encara insuficient però realment valuós si tenim en compte la seua situació professional.
Entenc (però no justifique) que hagueren censurat la primera part del lema del concert i que no diguen res dels organitzadors (dimonis pujats a la terra per pervertir la joventut, com tothom sap). Entenc que quan fa dos anys vam anar a Ràdio Nou a presentar el Garrotades posaren tot el disc excepte “Som de La Marina”; entenc això i moltes altres coses, els periodistes han de menjar i desgraciadament ací pràcticament no hi han mitjans que respecten la llibertat professional.
Però passar per alt que el concert del dissabte vinent és un homenatge a Guillem Agulló és un colp baix que no pense tolerar. De cacicades en tenim tots els dies, però amagar la memòria d’un jove valencià assassinat per les seus idees a banda de ser una actitud individual freda i cruel, denota també un perfil professional molt baix i una deriva patològica cap a l’autocensura realment preocupant.
Potser hi ha alguna altra explicació a tot aquest afer i sóc jo el que estic ficant la pota criticant professionals que pretenen ajudar-nos, potser no tenien temps de dir res més, o potser és que quan dius Guillem Agulló bota una alarma als estudis de Ràdio Nou i immediatament la polícia del pensament et porta a alguna sala freda de tortura, no ho sé.
El que sí que sé és que durant tot aquestos anys he aprés que pensant mal sempre em quede curt.
País de covards.

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

LA MARINA ARRASADA; JO VOS ACUSE

Escric aquest article quan ja fa vora un mes de les inundacions que van deixar la meua comarca en la més absoluta desolació. Em vaig autocensurar els dies següents del desastre perquè tenia ben clar que escriure sobre aquest tema en calent m?hauria dut a fer certes afirmacions poc subtils i que podrien haver acabat en processos judicials, dels quals ja en tinc una certa experiència i ja sé cap on agranen els jutges.

Si finalment m?he decidit a parlar sobre això és per què m?és totalment impossible escriure sobre cap cosa més si abans no dic el que pense sobre el nostre desastre particular.

Una de les coses que més em va sobtar de tot el tema, va ser que a les poques hores de l?hora H i quan els veïns començaven a retirar el fang de les cases i dels carrers, alguns sabuts ja havien estés el rumor entre la població de què la culpa de tot plegat era de les canyes que taponaven els barrancs i per extensió dels ecologistes que impedien que es tallaren les canyes en qüestió.

A alguna gent els era ben igual que la riuada hagués arrastrat cotxes i cases, que el nombre de Km2 d?asfalt que ha suportat la Marina en els últims anys haja crescut de manera exponencial o que s?hagen taponat els llits de rius i barrancs de manera totalment irracional. La culpa dels ecologistes.

Els experts diuen que l?existència de canyes en els nostres rius i barrancs frena la velocitat del cabdal de l?aigua, i que en els punts on les canyes poden fer una presa és per què s?ha variat el recorregut del riu, en tot cas no seria més que una anecdota si tota la resta fóra com cal.

El cas és que van complint-se de manera macabra totes i cadascuna de les prediccions que ?els ecologistes? fem en cadascuna de les al·legacions que presentem a cada nou PAI que se?l passa pel cap projectar. La salinització dels aqüífers és un fet a la nostra comarca i cada volta abasta més territori, l?augment de la pobació i la poca planificació han deixat els serveis públics totalment obsolets i ara veiem com la impermeabilització amb asfalt de grans zones de la comarca provoca l?augment de pressió de rius i barrancs que en condicions com les del 12 d?octubre no aguanten més i rebenten.

Front a això als empresaris de la província d?Alacant no se?ls ocorre més que declarar persona non grata a la ministra Narbona per insinuar que la responsabilitat de la catàstrofe és de l?urbanisme salvatge que tenim al País Valencià. Tot això em recorda bastant a l?11 M quan els responsables de les 190 morts donaven la culpa a uns altres i encara tenien la cara dura d?eixir als carrers a demanar mà dura.

El pitjor de tot és que la cosa no s?acaba ací, faran un pont nou a Beniarbeig i donaran ajudes a la gent que més ha patit per tindre?ls callats, però ningú amb responsabilitat de govern ha parlat de parar els PAIs que hi ha projectats amb milers de cases, ni tampoc s?ha parlat de fer cap planificació per a que la cosa no torne a passar. M?agradaria enganyar-me però veig que si en un parell d?anys tornen a caure una quantitat de litres similars als que hem tingut en aquesta ocasió, els danys no seran similars, seran molt pitjors.

Polítics del PP i la majoria del PSOE, polítics d?altres partits que heu mirat cap un altre cantó quan vos estàvem demanant suport, promotores, immobiliàries, jutges i periodistes venuts, jo vos acuse a tots i a cadascun de vosaltres de la desgràcia que ha patit la meua gent. No cal dir noms, tots sabem qui sou i vosaltres també sabeu de la vostra culpa, si jo estaguera en el vostre cas no podria dormir per les nits, però clar es veu que vosaltres sou diferents i els diners ho poden tot.

I nosaltres que fem? Tanta por tenim que a hores d?ara ningú ha parlat de fer cap mobilització per demanar responsabilitats? Ací no passa res?

Només em queda solidaritzar-me amb la gent que més ha patit i en especial amb la companya Encarna que ha perdut una persona estimada. Ànims xiqueta, ens veiem en primera línia, com sempre.

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

FOC

     Després d?uns mesos havent deixat en l?oblid aquest espai, intentant mantindre el meu cap ocupat en altres prioritats, he de retornar a empunyar el garrot davant l?actualitat informativa. El cas és què des de fa dues setmanes que cada cop que pose la tele, em veig les mateixes imatges, companys amb estelades i pancartes antimonàrquiques i  el careto del successor de Franco i de la seua respectiva cremant-se com com si fóra el dia de Sant Josep.

     No recorde altres temporades en que l?independentisme haja tingut tanta publicitat ni en que s?haguera parlat mai tant del paper de la monarquia, de la unitat d?Espanya  o del dret a la llibertat d?expressió. De banderes espanyoles se n?han cremat sempre, potser ara menys que en altres èpoques,  però és evident que ara a la dreta espanyola li interessa mantindre el debat identitari per què no té res a oferir socialment davant les properes eleccions, i al PSOE ja li va bé mantindre aquest debat per passar-li una mica de caspa monàrquica al PP i  per què tampoc té res a oferir socialment, brometes a banda.

    Així doncs ens trobem en una situació bastant complexa, en la qual hem aconseguit trencar el mur de silenci del sistema, posar el debat damunt de la taula i traure a la llum les contradicciions d?uns i altres, però no hem d?oblidar que estem en el seu full de ruta i no en el nostre.

    Confie en que l?esquerra independentista sabrà trobar el camí adequat per mantindre la pressió social i mediàtica, consolidar el seu propi full de ruta i avançar cap a la independència i el socialisme.

    Si una cosa ha demostrat l?acció de Girona és que amb l?acció directa no violenta es poden aconseguir en part alguns objectius polítics (propaganda, debat etc..) que en altres temps s?havien proposat per altres mitjans com el parlamentarisme o l?acció armada. El fet de que moltes persones progessistes consideren les accions políticament incorrectes com a violentes, no ha de ser el nostre problema. El seu dogmatisme no els deixa veure més enllà del que vomiten els opinòlegs del PPSOE; però tot arribarà.  Accions com aquesta ajuden a reforçar les contradiccions de la massa letàrgica i esquerrosa que pul.lula per aquesta banda del Mediterrani, esperem que alguna dia desperten, i que ho facen abans que es desperte la massa feixista, que ja se?ls veu airejant el àrticulo octavo. .

     Només em queda solidaritzar-me amb tots els encausats i animar la gent per a què el foc no s?apague.

Canya contra Espanya !

Jo també sóc anti-monàrquic

i creme les fotos que em dóna la gana !

Fora el Borbó !

 + info    noalrei.elsud.org/

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

PEGO: ELECCIONS I PUTXEROS

     9 del matí del  del dilluns 28 de maig de 2007, una dona d?uns 80 anys  entra per la porta de l?Ajuntament de Pego, té el semblant seriós i els ulls rodats de llàgrimes, s?encara al primer funcionari que troba i li suplica que per favor no li lleven la paga, el funcionari estranyat li pregunta d?on s?ha tret això de que li lleven la paga, i la dona contesta tota convençuda que tot el món sap que si Maite no guanyava les eleccions retirarien la paga a les persones majors.

     Aquesta és només una més  de les moltes historietes que després de les darreres eleccions podem contar als nostres amics i coneguts mentre ríem per no plorar. A Pego les coses funcionen així, i des que tinc ús de raó política n?he vist moltes com aquesta. Enguany s?ha parlat molt també del pernil i dels 50 ? que donaven per votar-li al PP o de les ja clàssiques amenaces dins del col·legi electoral per a què els més despistats agafen la papereta correcta. Com a sussuït estrella  de la jornada electoral seria injust oblidar-se del gran president de taula del Col·legi Electoral del Teatre al que li van pillar sobres amb paperetes del PP baix del cul, i que presumiblement introduïa o pretenia introduir dins l?urna sagrada.

    Tot això que conte no són simples anècdotes, són consignes de partit que són seguides des del primer a l?últim dels seus militants i que comença ja mesos abans.

     El primer pas és manipular censos, hem pogut vore com enguany s?ha destapat a Pego la manipulació censal que és va produir en l?època de Carlos Pascual a l?alcaldia i que va fer augmentar en 1000 persones la població del poble. Al poble veí de L?Atzúvia també se sap de tota la vida que els morts li voten al PP perquè toca. És una llàstima que a  Pego no hagen pogut manipular també els censos d?aquestes eleccions, però tranquils, una altra volta serà.

    El següent pas,  és el ja clàssic ?deixe?m el DNI Ti Remedios i jo li arreglaré el sobre pa votar?, és un truquet molt recurrent però que a Pego a més es fa  anant a la Residència a pels DNIs dels interns. Enguany no els han deixat fer-ho, tot i que ho van intentar, per què ells no controlen la Residència; però no se?m fa difícil pensar que és el que va passar en les dues anteriors eleccions. Si això falla sempre queda el recurs d?oferir-se a portar gent moribunda i sense consciència fins a peu d?urna.

    Tot i això el PP no ha tret majoria absoluta, ha votat pràcticament la mateixa  gent i  els resultats han estat pràcticament els mateixos, si descomptem un transvasament significatiu de vots del Bloc a Ciutadans de Pego. Però com que l?últim que es perd és l?esperança i l?esperança és del color del dolar, sempre els queda un as a la màniga: La setmana després d?eleccions emissaris amb xecs de molts ceros a la mà s?han passat per casa d?alguns regidors electes per arreglar les coses de manera ?civilitzada? i que mane qui ha de manar, tot un altre clàssic pegolí. Sembla que aquesta juagada tampoc els ha eixit bé.

    Independentment de jugades brutes és evident que malgrat que Carlos Pascual és a la presó i que ha aconseguit mantindre el seu suport intacte, també ha aconseguit que la majoria del poble anara a votar en contra seua. 

     Els partits del tripartit ja poden donar gràcies al Santíssim Ecce-Homo o a qui els vinga en gana per què malgrat no haver fet grans mèrits, han aconseguit mobilitzar a la majoria del poble al seu favor, i no era fàcil mantindre un índex de participació tan alta.

     La nit del del 27 de maig a això de les 10 de la nit més de 700 persones acudien de manera espontània a la plaça de poble amb semblant seriós però alleujat. La gent comentava que era preocupant que Carlos Pascual traguera tants vots després de tot el que ha passat,. No van haver manifestacions d?entusiame com fa quatre anys però allí estàvem tots. Facen el que facen els polítics és evident que tota aquella gent i sense adonar-se?n havien signat ja el pacte. Un Pacte que és social i majoritari dins de Pego

     Ara estaria bé que el tripàrtit comptara amb tota eixa gent per a alguna cosa més que per a votar cada quatre anys. Ja en parlarem.

 

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

CARLOS PASCUAL A LA PRESÓ, A QUI BENEFICIA?

    (Comunicat Col·lectiu en Defensa del Territori-Pego)

   Fa unes setmanes l?ex-Alcalde de Pego Carlos Pascual va entrar a la presó de Picassent en compliment de la sentència dictada fa 3 anys per delicte medi-ambiental contra la marjal de Pego-Oliva i retenció de funcionari públic. Aquest fet ha significat per a Pego una notícia de primera magnitud amb connotacions polítiques importantíssimes, i lluny de fer valoracions morals sobre la idoneïtat de que Carlos Pascual estiga a la presó, voldríem fer les següents reflexions:

     És evident que les presons no acompleixen la finalitat per al que suposadament han estat creades, solen ser centres per a pobres o per a gent que molesta al sistema, algú podria pensar que en el cas de Carlos Pascual aquesta premissa no es cumpleix, però nosaltres opinem que sí, que Barret molesta i molesta molt.

     Carlos Pascual ha entrat en presó sols uns dies després que se signara el pacte pel qual la seua dona Maite Ferrandiz passava a ser la candidata del PP a Pego.  En la llista del PP hi han ex-independents com Maite i gent del sector dur del PP com Fernando Gil i Eduardo Siscar. Algú podria pensar que és casualitat que Carlos Pascual entrara en presó uns dies després que es tancara la llista i en plena pre-campanya, però nosaltres com deia el gran pensador alemany, opinem que les casualitats en política no existeixen.

     Fa una setmana ens despertàvem amb la notícia de què la Generalitat, planeja urbanitzar els llindars de la marjal de Pego, en terme de Dénia sense el permís de l?Ajuntament. Això unit a les informacions que tenim al Col.lectiu en Defensa del Territori que alguns especualdors com Jose Manuel Zapata estan comprant terrenys molt aprop de la marjal, ens ha ajudat a anar lligant caps.

     José Manuel Zapata, Eduardo Siscar i Fernando Gil són els homes forts del PP de Pego, tenen un especial interés per aconseguir els 3000 vots de Carlos Pascual, per poder arrassar el terme urbanitzant en aquelles zones on ja han comprat o estan en procés de comprar terres. Per a que això passe s?han d?acomplir  dues condicions, agafar els vots de Carlos Pascual, a ells per separat és evident que no els votaria ningú, i que Carlos Pascual no pinte fava, entre altres coses per què tothom a Pego sap que Pascual és incapaç de pactar amb ningú que no siga ell mateix.

     Potser algú es crega encara la milonga burgesa de la separació de poders, però pensem que parlant entre persones adultes estes coses sobren i per això creguem que és al Partit Popular a qui més interessa que Carlos Pascual estiga a la presó. Per això han posat de número 1 a una persona com Maite Ferràndiz amb un perfil polític molt baix que no va fer una sola declaració en els huit anys que va ser Tinent d?Alcalde, que va desapareixer dels plenaris en ser inhabilitat el seu marit i que serà una titella perfecta en mans del trident màgic que de veres mana al PP.

     Carlos Pascual ho té molt mal per tornar a la vida política entre d?altres coses per què a banda dels anys d?inhabilitació que pesen sobre ell, té encara diferents judicis pendents per casos de corrupció i agressions físiques a persones del poble, és per això que s?ha agafat al clau encés dels seus antics enemics del PP, per a conservar quotes de poder, i poder salvar el que puga.

     La jugada del PP ha estat perfecta i no només es tracta de donar-li la Diputació a Ripoll, hi han molts milions d?euros en joc i Carlos Pascual no és més que un ninot en mans dels especualdors.  Si quan va fer aquelles actuacions delictives va ser per fer-li un gran favor al Passiego, cacic històric del poble, que és el que més va guanyar en les accions de Carlos Pascual a la marjal, ara a més li farà un altre gran favor als nous cacics.

     Ara només falta que el poble de Pego caiga una volta més en el parany que li han parat. Darrere de les declaracions sensibleres del PP, plorant per Carlos Pascual i els fills que deixarà sense pare, hi ha intencions ocultes molt brutes. Esperem que la gent de Pego vaja a votar amb el cap i no amb les visceres, ja que és entrant en discussions estèrils com ens han enganyat tota la vida i després el benefici és sempre per als mateixos.

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

TALLAR TV3

    La primera volta que vaig veure TV3 no tindria més de 8 o 9 anys, i  l?impacte va ser bastant fort. Recorde perfectament que estaven fent Dallas  i em va sobtar veure al JR parlant igual que parlava jo, però una miqueta diferent.  Sense adonar-me?n vaig descobrir alguna cosa més que un nou canal de televisió.

    Vaig començar a preguntar-me moltes coses després d?allò, de fet una cosa tenia clara, havia crescut en una societat valenciano-parlant on les coses importants es feien en castellà, però aquella gent no necessitaven canviar de llengua per a fer coses importants. Els catalans eren catalans primer de tot mentre els valencians no sabíem ni el que érem.

    Han passat vint anys de tot allò i estic convençut que com aquell xiquet de 9 anys, centenars de milers de valencians van descobrir moltes coses sobre el que significa ser valencià gràcies a TV3.  Que la nostra llengua és parla més amunt de Castelló i  que no necessitem estar pendents sempre del que ens diguen des de Madrid per fer camí.

    També vam descobrir que el Puta Barça Puta Catalunya que se sentia pel Mestalla era alguna cosa més que un crit futbolístic i que  els fills de la burgesia valenciana, no podien ni oldre a aquella gent que feien les coses amb normalitat i en la seua llengua.

    Vam anar creixent i ens identificàvem més amb TV3 que amb aquell esperpent de personatges pijos i amb mala pata que pul·lulen per Canal 9, i clar ells no poden suportar-ho.

    TV3 no deixa de ser un mitjà al servei de la classe política de torn,  però el fet que es puga veure al País Valencià amb normalitat és un colp molt dur per als nostres governants. Ells mateixos estan convençuts que sempre eixiran perdent en qualsevol comparació que facen amb TV3. Són conscients que a Canal 9 manen els persontages més mediocres del país, que el seu sistema d?enxufats, comissaris polítics i prostitutes de morros grossos és la vergonya de tot l?estat. Saben que malgrat que la ignorància i la incultura són mals  endèmics dels valencians, el seu engany no serà etern, i si queda un llum obert on la gent puga veure una mica més enllà, algun dia cauran als inferns i seran fustigats per tropes de dimonis rojos, catalanistes i homosexuals.

    Volen matar els seus dimonis tallant TV3, però s?equivoquen. Els dimonis hem pujat a la terra i som de carn i ossos, els tenim envoltats i vigilats, forniquem amb les sues dones i ensenyem les seues filles  que amb la llengua es poden fer coses meravelloses, coses que ni al col·legi de monges ni a Canal 9 els ensenyaran.

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

VOLEN CONSTRUIR A LA VALL

Des de ma casa puc veure el fum de l?incendi que està arrasant part de la Vall de Gallinera. Un estiu més les flames fan acte de presència en aquest raconet del món per recordar-nos que no ens lliurem de tot açò que en diuen globalització i neo-liberalisme.

Fa només un mes va ser a l?Atzúbia i ara apunten més amunt, tota una zona on els amos del país projecten construir milers i milers de cases amb piscina. Ja ningú gossa negar que aquestes coses passen per interessos urbanístics, els especuladors han actuat així en altres zones de La Marina com el Montgó i Penyaroja, i que jo sapia no he vist mai cap constructor assegut davant d?un jutge , ni he vist cap polític que realment plantejara mesures per aturar la barbàrie. Només veig que els polítics justifiquen les mega-urbanitzacions i que els jutges fallen sempre a favor dels especuladors, mentre, la gent que dóna la cara en defensa del territori rep amenaces de la màfia del ciment.

Els valencians som un poble amb sang d?orxata o dit d?una altra forma som una merda de poble. Si tinguérem un mínim de dignitat construiríem grans cadafals a les nostres places, tot ells equipats amb guillotines d?última generació, davant de les quals formarien fileres d?especuladors, polítics i jutges corruptes, obligats a reposar el seu coll mortal sota Madamme Guillotine.

Però som un poble covard, i jo el primer, on els collons i els ovaris només existeixen de boqueta i ens venem per un plat de llentilles al primer Construcciones Zapata que ens passa un bitllet per davant dels morros. L?única esperança que em queda és que aquest país nostre s?ompliga de milions d?immigrants africans d?eixos que arriben fins a Europa amb pastera. Segur que mestissarien aquest poble podrit amb alguns cromosomes de dignitat, que falta ens fa.

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

LA MÚSICA DE RÀDIO PEGO

Fa molt temps que tenia en ment escriure aquest article però la gossera que tant em caracteritza i el temor a ferir la sensibilitat d?alguns bons amics em va dur a ajornar fins avui la redacció del mateix.

El cas és que ja fa més de tres anys que es va signar el pacte del tripartit a Pego i una de les conseqüències positives d?aquest va ser la recuperació de la ràdio municipal per al poble. Fins aleshores Ràdio Pego era poca cosa més que el vomitori de Carlos Pascual on qualsevol veu que no fora la seua era eliminada. Li va tocar al Bloc la responsabilitat de dirigir la ràdio i això, almenys per a mi, era tota una esperança de que moltes coses podien canviar i que podia ser un mitjà immillorable per fer poble. Es va obrir la graella de programació a tots aquells col?laboradors que desitjaren deixar part del seu temps de forma altruista, es va fer un esforç pressupostari important per renovar les instal?lacions que el barretisme havia deixat totalment obsoletes per manca d?inversions i es va dignificar la situació dels treballadors de l?emissora. Amb l?entrada de Cesar Monzonís com a director del mitjà, Ràdio Pego va pendre un camí molt més seriós i amb voluntat democràtica.

No obstant, aviat van començar les trifulgues amb el PP, i el Bloc expulsava i readmetia programes crítics amb la política urbanística del tripatit segons li convinguera en cada moment, ara t?expulse per què el PP està que trau focs pels queixals, ara et torne a deixar entrar i em penge la medalla de demòcrata.

Pero a banda d?aquestes circumstàncies del tot previsibles en un poble tan convuls com Pego, hi ha una altre factor que em deixa totalment trasbalsat i amb el que, innocent de mi, no comptava: la música que posen per la ràdio.

Em sembla del tot increïble que unes persones que van forjar la seua personalitat, entre d?altres coses, amb la Nova Cançó i els Rollings Stones li donen tan poca importància a la música com a factor de canvi cultural i social. Feu la prova, poseu Ràdio Pego entre les 8 i les 13 hores, la franja de màxima audiència i escoltareu només Reggeton i altres sucedanis que fan pensar que estàs escoltant Cadena Dial. Ni rastre de música en valencià, ni rastre de la música de qualitat que es fa per la comarca. Clar que els dirigents de la ràdio diuen que la música en valencià o la música alternativa ja compten amb el seu espai en els programes que fan els col?laboradors, però els col?laboradors només podem fer programes per les vesprades o els caps de setmana, en unes hores on l?audiència baixa moltíssim i només escolten la ràdio els seguidors de cada programa en concret.

En les assemblees de la ràdio sempre ha eixit a relluir el mateix debat, els col?laboradors demanem que es pose un percentatge de música en valencià a les hores de màxima audiència i el director dóna les més variades excuses: que si no hi ha prou fons musical, que si el perfil de la gent que escolta la ràdio no és per a la música en valencià, que si ja estem treballant en això i tot arribarà etc…

D?excusa en excusa i ja portem 3 anys, clar que Ràdio Pego ha donat suport puntual a la música en valencià com va ser el cas de l?homenatge a Ovidi del setembre passat, però sembla que hi ha una estranya predilecció per ser minoritaris i en quedar bé amb els sectors més conscienciats ja n?hi ha prou. I jo em pregunte, que passaria si de quan en quan posareu alguna cançó de Feliu Ventura o de Miquel Gil en les hores que els obrers, els electricistes, els mecànics … estan escoltant la ràdio.

Que passaria si en comptes de deixar la música en valencià per a quan els professors i els estudiants ja estan a casa, fórem una mica més agosarats i apostarem per fer de la música en valencià un fet popular i no deixar-nos en l?elitisme i el gueto de sempre, per què collons l?audiència de Ràdio Pego 100% valencianoparlant no dóna el perfil d?escoltar música en valencià? de què teniu por?

Tot això per no parlar pel tufo masclista i conservador que desprenen les cançonetes que es posen quan els currantes escolten la ràdio, El sin ti no soy nada i demés xorrades que deixen els nostres joves a mig camí entre l?anorèxia i el ?oejo de política no vull saber res?. A qui cregueu que beneficia tot això?

El pitjor de tot és que el fàstic que sent cada volta que pose la meua estimada emissora un dia qualsevol pel matí és exactament el mateix que senten tots i cadascun dels militants i simpatitzants del Bloc de Pego, que passa? Els que tenen el poder sobre una emissora estan descontents amb el seu funcionament, però no fan absolutament res per canviar-ho?. Alguns li donaran la culpa al poble i diran que el poble valencià som meninfots, però jo el que veig és que més que el poble els meninfots som els nacionalistes.

Fa uns mesos Enric Morera m?assegurava, que després de les eleccions del 2007 ells serien la garantia de que a Canal 9 i demés mitjans la música en valencià viuria una situació de normalitat, no em vaig atrevir a dir-li exactament el que pensava, però els artistes estem ja curats d?espants i ens guardem molt de confiar en els polítics. Sé de primera mà que Enric és un fervorós seguidor de la nostra música, però com es demostra a Pego això no és suficient, cal alguna cosa més que gustos personals.

També fa unes setmanes gent del Bloc de Pego em comentaven la possibilitat de que La Gossa Sorda actuarem en el miting de final de campanya de les eleccions municipals del 2007, i jo em pregunte: ens hem tornat tots bojos? Si el que volen es guanyar les eleccions per què no porten una disco-mòbil i posen reggeton? no havíem quedat que això és el que vol la gent?

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

Seguretat i territori

Els mitjans de comunicació del sistema s’han posat d’acord aquestos dies en fer por a la gent. Es veu que com als integristes islàmics no els pega per fer més atemptats per Europa i la por cap a ETA ja no ven, ara toca tindre-li por als Rambos assalta-mansions.

A ningú li importa quines són les causes que ens han fet arribar fins ací, simplement cal aprofitar l’onada mediàtica . El govern diu que posarà no sé quants milers més de picolos per tot l’estat, (així de pas augmentar els efectius de l’exèrcit ocupant a Catalunya sense que ningú alce la veu), les empreses de seguretat trauen no se quantes alarmes d’última generació a preus desorbitats i el feixista d’Acebes diu que la culpa és dels immigrants.

Fent una ullada als casos de segrestos exprés i de robatoris amb intimidació que hem vist aquestos dies hi han dos factors que són evidents. Els robatoris es produeixen a les cases dels rics i en urbanitzacions allunyades dels cascos urbans.

En totes les al·legacions presentades per grups conservacionistes contra les mega-urbanitzacions, sempre s’ha avisat que la desordenació territorial produïda per les noves urbanitzacions allunyades del casc urbà afavoria l’acció dels delinqüents. No és més que una qüestió de sentit comú, si durant segles la gent ha construït les seues cases en els pobles era per alguna cosa. Però ens trobem en una societat on qui més qui menys vol ser ric i tindre piscina, ja no mola viure en les cases que van viure els nostres pares i molt menys en pisos a la gran ciutat. Els pisos hom se’ls compra per especular i amb els beneficis es faran amb un xalet al Vedat de Torrent, a Montepego o las Cumbres del Sol de Benitatxell.

Alguns es pensaven que la felicitat anava a ser eterna, però ja veieu que la caiguda del comunisme no només ens proporciona esclaves sexuals a preus de ganga, sinó que els vells quadres dels exèrcits de l’est saben guanyar-se les garrofes.

Mentre, els picolos fan la ronda nocturna per Pego escorcollant tots els joves que troben pel carrer. Això si que fa por, això, els bancs i els polítics que ens manen.

Ah i visca Curro Jiménez, el Vaquilla i Pep de la Tona.

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

SIGNATURES PEL DRET A DECIDIR

…Pense que ha arribat el moment d’enfrontar-nos a la seua prepotència, per això propose que es faça una arreplega de signatures per demanar que els valencians i valencianes puguem votar el nou estatut d’ací. Si fa falta anem a per les signatures als mateixos pobles que vagen els PPros, "Volen que votem l’Estatut de Catalunya i el valencià no?" és un argument irrebatible, Camps no ha tingut manera de contestar-li als periodistes que li han preguntat sobre aquesta qüestió. Si utilitzem la mateixa arma que ells (recolida de signatures) les nostres accions tindran un ressò mediàtic més gran i els posarem directament en evidència. A més no estic parlant d’un tema menor, la negació del dret dels valencians a decidir el nostre futur és on està l’arrel del problema, i en fer-li vore a la gent que els que no ens deixen decidir no són els catalans sinó els espanyols….

Els del PPSOE ens l’han tornada a fer, no és cap sorpresa ens la porten fent de fa anys, però l’evolució dels esdeveniments i la memòria històrica que ens queda ha fet arrelar a dins nostre un sentiment de ràbia renovat. Missatges a mòbils, mails massius per convidar la gent a adreçar-se a Pla, , converses espontànies amb coneguts amb els que feia temps no parlaves de política valenciana… són exemples de l’ambient que he pogut copsar aquestos dies.

Si bé l’estatut valencià desperta un interés nul per la societat valenciana, som els que des d’un principi estàvem en contra del text presentat els que amb més interés hem seguit aquesta telenovela de baix pressupost que ens oferia el PPSOE. Tant la plataforma Compromís per l’Estatut, com la campanya del 5%, han ajuntat esforços i han donat una certa visibilitat social a les reclamacions dels valencians i valencianes que no estan representades en aquest es-taüt.

Però, malgrat aquestos esforços, la societat valenciana no reacciona, ni tan sols la part de la societat que s’indigna. Fa molt temps que l’esquerra valenciana teoritza sobre el realisme polític i de parlar-li a la gent de les coses que li interessen en lloc de matxacar sempre amb els mateixos temes:llengua, símbols i ensenyament. L’esquerra teoritza sobre això però evidentment no ho porta a la pràctica. La campanya contra el 5% engegada per gent propera al Bloc comptava amb molt bones idees, es confiava en les noves tecnologies i feien arribar les seues reivindicacions a llocs com la publicitat dels busos i els taxis de la ciutat de València, però en la meua modesta opinió i encara que tingueren més raó que tots els sants del calendari junts, la societat valenciana no veu el 5% com un problema de tots sinó com un problema del Bloc i a tot estirar d’EUPV . Mentre en altres llocs de l’estat hi ha hòsties per qüestions de sobirania i de milers de milions d’euros, els polítics de l’esquerra valenciana s’han quedat sols reivindicant dos punts que a ulls de la societat només els interessen a ells, el 5% per tindre cadireta a les Corts i això del valencià per contentar-nos a nosaltres que som els únics que ens interessa. Pense que hauria estat més positiu posar publicitat als busos i taxis denunciant les cues als hospitals públics o els barracons escolars, ¿cal doncs, quedar-se a casa i deixar de banda qualsevol reivindicació de tipus nacional o democràtic només per què a la gent no li interesse?

Evidentment d’això res, el que caldria fer es defensar les nostres postures amb coratge i trellat i aprofitant qualsevol escletxa que deixa l’enemic fer-li arribar la nostra llum a la societat valenciana. Al PP són mestres en connectar amb els baixos instints de la gent, una mostra d’això és l’arreplegada de signatures contra l’Estatut de Catalunya que duen a cap per diversos pobles i ciutats de la geografia valenciana, amb l’argument fal·laç de que tots els espanyols haurien de participar en el referèndum. L’argument és de riure però ells estan donant imatge d’unitat, de preocupació pels ciutadans i s’estan fent campanya poble a poble.

Pense que ha arribat el moment d’enfrontar-nos a la seua prepotència, per això propose que es faça una arreplega de signatures per demanar que els valencians i valencianes puguem votar l’estaut d’ací. Si fa falta anem a per les signatures als mateixos pobles que vagen els PPros, "Volen que votem l’Estatut de Catalunya i el valencià no?" és un argument irrebatible, Camps no ha tingut manera de contestar-li als periodistes que li han preguntat sobre aquesta qüestió. Si utilitzem la mateixa arma que ells (recollida de signatures) les nostres accions tindran un ressò mediàtic més gran i els posarem directament en evidència. A més no estic parlant d’un tema menor, la negació del dret dels valencians a decidir el nostre futur és on està l’arrel del problema, i en fer-li vore a la gent que els que no ens deixen decidir nos són els catalans sinó els espanyols.

Les organitzacions que formen el Compromís per l’Estaut tenen suficient potencial humà com per ficar paradetes en la majoria de pobles i barris del país i traure més signatures que el PP, es donaria imatge de força i encara que el PP traguera més signatures al PSOE se’l deixaria arraconat. Ah, i d’això de demanar un referèndum no vinculant oblideu-se, als valencians/es no els agrada que els vinguen amb xorrades.

El PP ha mostrat les seues cartes jugant-s’ho tot a la carta de l’espanyolisme més cerril, i ha deixat uns quants flancs descoberts. El PSOE no va a fer res per què està fora de joc, però i la resta? Serien capaços de mobilitzar les seues bases per pendre les places dels nostres pobles i plantar-li cara al PP? Li queda a l’esquerra institucionalista valenciana alguna capacitat de pendre el carrer, o només estan per a fer comunicats de premsa? Li deixem el carrer a la dreta i au?

Ànims.

Més informació sobre campanyes al voltant de l’estatut:

http://www.valencianisme.com/

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari

PREVISIÓ ASTROLÒGICA PER A L’ANY 2006 Per Salvador Bolufer

Com cada any per aquestes dates el trobador oficiós de la Vila de Pego En Salvador Bolufer (The Bholu’s Pater) ens obsequia amb una demostració de les seues dots premonitòries rimant les desgràcies de la nostra societat amb el millor humor possible, per desgràcia em sembla que enguany tampoc s’equivocarà.

PREVISIÓ ASTROLÒGICA PER A L’ANY 2006

Per Salvador Bolufer

Trobador Desvergonyit

I

A espentes i redolons,

i aplicant les precaucions

que comporta un compromís,

versaré les previsions

que auguren les prediccions

per a l’any del dos mil sis.

Però abans pregue permís

per a fer un breu incís

en forma de comentari,

revelant el punt més gris

del pronòstic imprecís

que es preveu al calendari.

Un corrent totalitari

d’interés immobiliari

i butxaques satisfetes,

ha previst per necessari

un control disciplinari

dels influxos dels planetes…

I han comminat els profetes

a predir coses concretes

en favor dels poderosos,

subornant quatre "poetes"

que rimen coses guapetes

dels projectes més golosos

Mecanismes enganyosos

de principis sospitosos

que subhasten dignitats,

s’han nodrit de vel·leïtosos,

llepaculs i "empalagosos"

compradors de voluntats ….

… i han criat gossos rabiosos

bescanviant-se, vanitosos,

uns collars mig rovellats.

II

Tan penoses realitats

no presagien novetats

ni prenuncis divertits …

tot serà com anys passats …

penúries, banalitats ….

i episodis repetits.

Els planetes pervertits

auguren moments guarnits

de riquesa i de plaers;

i alguns astres atrevits

gallardegen presumits

la prestància dels diners …

I els efluvis dels romers

que regalen flams sencers

de fragància i de frescor …

nodreixen els gesmilers

que acaronen els bolquers

de la Infanta Leonor. (1)

Malgrat tot, hi haurà un sector

oposat a "l’esplendor"

de l’abús de l’urbanisme,

contra el qual caurà el rigor

d’un brancam inquisidor

afecte a l’imperialisme.

I eixos brolls d’antagonisme

que "copen" el mecanisme (2)

dels sectors tradicionals,

clamaran al patriotisme

anunciant el cataclisme

de les glòries nacionals.

Segons les cartes astrals,

sobre els temes puntuals

no hi ha noves previsions;

seguiran sent habituals

misèries als hospitals

i escoles amb "barracons" …

Desperfectes i "apagons"

floriran a tombollons

cada volta més freqüents,

i els mediocres i els "bramons"

marcaran les posicions

d’un grapat d’ajuntaments.

Mentre un fum d’intransigents

provoquen enfrontaments

d’una forma violenta,

diputats dels parlaments

cobriran els expedients

garbellant aigua pudenta…

i donant consentiments

als obscurs plantejaments

de la insídia més dolenta.

III

La lluna no està contenta

amb la infàmia que sustenta

als planetes subornats,

i visiblement calenta

s’ha esgarrat la vestimenta

desmentint els predicats.

Però els astres depravats …

pilotes i malparlats

de caràcter presumit,

rebufaran desbocats

gallejant les vanitats

botinflats de traure pit.

I amb "delírium enfebrit"

cantaran el colorit

de l’encant de la bellesa,

pregonant a crit partit

l’autobombo desvanit

dels deliris de grandesa.

Usaré l’avinentesa

per a citar amb prestesa

un apòleg singular,

emanat de la tendresa

del sabor de la saviesa

de la casta popular …

Bruny la dita en afirmar

amb cadències de plorar

i amb paraules de sentir:

"Burro que no has d’escoltar,

mai no el prives de parlar …

mai no el prives de mentir". (3)

I ara m’he de despedir

sense temps a prevenir

tempestes ni tempestats,

ni tampoc no puc predir

el futur esdevenir

dels pollastres constipats.

Mil canonges indignats (4)

sortiran rebolicats

inculpant el predictor,

que els pronòstics esmentats

no concorden ajustats

a la "Roda del Prior" … (5)

Però el bon entenedor

ha d’entendre que el vigor

d’esta faula sibil·lina,

no és el càntic precursor

d’un vident predicador

que aconsella i dictamina ….

és el clam d’un trobador

que s’arrapa la picor

pels racons de La Marina.

(1)..- En la nostra llengua caldria dir "Elionor" … però conforme està el pati … no volem problemes amb la justícia terrenal.

(2) .- "Copen" és la sexta persona del present indicatiu del verb "copar" ( "cope", "copes", "copa", "copem", "copeu" ….. i "copen"). Està clar, no?.

(3.).- Açò és una parida …. però … a que queda guapet?.

(4) .- Tal vegada "Canonges" no siga la paraula més adequada … però … a que queda poètic?.

(5) .- El Sr. Joan de Plamolins els explicarà què és això de "La Roda del Prior". Jo no ho tinc massa clar.

NOTA :- Les previsions relacionades amb agricultura, pesca, trens, "catastrassos", camps de golf, aparcaments, cultura, llengua, papers de Salamanca, mals de panxa, calentures i assumptes diversos han quedat al càrrec del meu entranyable Vicent Balaguer.

EPÍLEG .- L’any 2006, cap planeta podrà fumar mentre treballe.

Publicat dins de Garrot | Deixa un comentari