Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D’UN OUTSIDER

Recull de textos i audiovisuals propis o aliens

23 de juny de 2012
General
0 comentaris

LA GRAN FOGUERA QUE ENS CAL ENGUANY

Amics i amigues: Aquest any, més que mai, la gran foguera que ens toca encendre i avivar als catalanoparlants és la de la nostra llengua, aquesta llengua que, per damunt de totes les maneres de pensar i conformada amb els més rics i diversos accents, ens agermana com un sol poble, des de Salzes fins a Guardamar i des de Fraga fins a l’Alguer. 
No deixem que, aquesta foguera, ens l’apagui ni l’odi d’uns enemics forans —cada dia més acarnissats contra el que és nostre— ni l’autoodi de quatre judes, caragirats i botiflers —quina vergonya!— que els omplen les galledes d’aigua perquè puguin fer-ho, ni la indolència d’uns quants polítics, maldestres o panxacontents, que els fan la farina blana. Perquè si, entre tots ells, ens aconsegueixen apagar la flama, avui encara viva, de la nostra llengua, hauran aconseguit apagar també, per sempre, el nostre poble. 

Tinguem , doncs, ben presents i repetim-los, però, sobretot, convertim-los en tasca indefugible i quotidiana, aquests preciosos versos que, un dia com avui, —ja fa, ai! molts anys— va deixar-nos escrits Joan Maragall:

Ja les podeu fer ben altes
les fogueres aquest any
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant…
i en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà…
i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!