Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D’UN OUTSIDER

En homenatge a Sagarra

LA “CATALÒNIA” VA SER UNA FESTA 

Una any més, la llibreria Catalònia”, va ser una festa per a tots els qui estimem els llibres i la literatura. Ahir, com cada any —i ja en fa uns quants!— aquesta entranyable, cèntrica i antíquíssima llibreria barcelonina, va celebrar la seva tradicional “Marató poètica”, per la qual una munió de poetes, poetesses, escriptors, escriptores, rapsodes, actors i actrius van desfilar-hi, succesivament, des de les deu del matí fins a vuit de la tarda. 

Enguany la “Marató” era dedicada a Josep Maria de Sagarra, un dels més complets, savis, sensuals, populars —i més envejats— escriptors que han tingut les lletres catalanes. 

La musicalitat perfecta dels versos de Sagarra va ressonar, doncs, ininterrompudament i des de les veus i els registres més variats, durant les deu hores que va durar aquesta gran festa que, atzarosament, vaig tenir el goig de cloure. Per exemple, just abans de mi —i després que molts i moltes altres ho haguessin fet en el decurs del dia— un poeta i una rapsoda, de la categoria d’Enric Badosa i de Núria Candela, respectivament, varen fer les seves intervencions, el primer, per fer-nos conèixer una magnífica traducció que ell havia fet al castellà d’un poema de Sagarra; la segona, per recitar-nos, tant be com ella sap fer-ho, la bellíssima “Cançó de pluja”, una de les composicions, sens dubte, més conegudes de l’escriptor.

A mi, per la capriciosa voluntat d’en Jordi Valls i Pozo —que, a més d’excel·lent poeta, és, juntament amb Miquel Colomer, ànima i mestre de cerimònies d’aquesta cita— va tocar-me intervenir tres vegades: Ho vaig fer, successivament, amb la “Balada de Luard, el mariner”, després, amb uns fragments de l’”Elegia a Rafel” i, finalment, amb un altre fragment, notoriament sensual, pertanyent a “El comte Arnau”, un dels grans poemes de Sagarra, que, al meu entendre, la Generalitat hauria de “decretar” —bo i seleccionant-ne uns quants fragments, perquè és llarguíssim— d’obligatori aprenentatge a les escoles. 

Si així ho feia, no tingueu cap dubte que els nostres adolescents, a més de passar-s’ho molt bé, aprendrien alhora: història, geografia, art, religió, sexe, botànica, zoologia, ornitologia… i, sobretot —el que seguramentels els és, a molts, més necessari— vocabulari i llengua, patrimonis que Josep Maria de Sagarra dominava segurament com poques persones del seu temps. 

I res més. amics. Gràcies per la festa, i llarga vida a “Catalònia” i a la seva marató!