Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D’UN OUTSIDER

Recull de textos i audiovisuals propis o aliens

9 d'agost de 2012
General
0 comentaris

Josep Ma. AINAUD

SE’NS HA MORT EN JOSEP MARIA AINAUD

La nostra generació es va quedant sense grans mestres, anem quedant orfes de tots aquells “pares” que, en els anys més dificils per la nostra pàtria, han arrancant, entre perills i amb coratge —molt coratge— i amb eficacia —molta eficàcia— troços importants de normalitat cultural, ciutadana i política. Sense ells, molts anem sentim, cada vegada més, el vertigen de si

tuar-nos —la majoria ben segur que amb moltes menys capacitats— al primer pla de la responsabilitat de continuar la tasca —tan inmensa com arriscada— que ells han fet. 

Avui se’ns ha mort un mestre de mestres, un “mestre per excel·lència” d’entre tota aquesta llista de patriotes indomables, transmisors del nostre llegat cultural més genuí que ens van desapareixent. Avui se’ns ha mort el gran Josep Maria Ainaud de Lasarte. Un home del qual puc dir que, segurament, si a molts dels qui hem gaudit de la inmensa riquesa d’haver-lo conegut un xic d’a prop ens haguessi demanat allò tan clàssic de “I tu, que vodries ser quan siguis gran, hauriem respost, potser avergonyits de la nostra extrema gosadia: Jo voldria ser… un Josep Maria Ainaud. 

El vaig conèixer, a ell i a la seva inseparable, estimadíssima Carme, a Granollers, ara fa… ai! molts anys! amb motiu de les Festes de Cultura Pompeu Fabra, on jo, nerviós, acabava de ser-hi convocat per rebre-hi el meu primer premi literàri —el Pinya de Rosa” de Narrativa, de les mans d’un altre català — i granollerí— il·lustre: el geograf Pau Vila. ja aleshores octogenari. 
En Josep Maria i la Carme, d’una banda, i jo, d’una altra, vam ser els primers en arribar al teatre on s’hvia de celebrar la festa. Varem ser víctimes —potser perque tots haviem ajustat els nostres horaris als del tren, d’una “puntualitat” excessiva, però que, a mi, em va servir per sentir-me atret, captivat —des del primer moment i ja per sempre més— per la personalitat alhora enriquidora i senzilla, enlluernadora i dolça de tracte, d’aquell home de qui, per vergonya meva, pracicament no en sabia encara res. 

Entre nosaltres — de mi, suposo que li va agradar la meva esponteneïtat, un cert dinamisme jovenil i una vocació creixent per fer coses pel nostre país i per la nostra llengua— es va crear, de seguida, això que ara en diem una veritable empatia. Tant que, quan va arribar del seu llarguíssim exili, el ja ancià ex conseller Ventura Gassol, en Josep Maria, constituït en mestre de cerimònies de la seva arribada i coneixedor de la meva condició de palamosí, em va confiar que fes de “cicerone” de les renovades primeres passes catalanes de l’il:lustre l’exconseller de cultura de la Generalitat republicana, al qual no volia enfrontar, ja des del primer moment del seu retorn, amb tot l’enrenou de la vida política i cultural barcelonina, fet que presumiblement l’hauria atabalat amb excés, sinó amb el petit i relaxant port d’arribada de Palamós, on el venerable poeta i politic, va passar una quinzena de dies certament preciosos, en els quals vaig tenir l’honor de passejar-lo amb el meu cotxe —una furgoneta de set places— per una gran part de la Costa Brava. Formavem aquella divertida i enriquidora caravana, a més de Ventura Gassol i la seva muller, els meu pares, jo, i, naturalment, Josep Maria Ainaud i a la seva adorada Carme. Inoblidable!

A partir d’aleshores amb en Josep Maria ens aniriem veient i compartint treballs i il:lusions, gairebé sempre orientades kles nostres brújuls, vers en el nord de la llibertat de Catalunya i de la normalització de la seva llengua, la seva cultura i les seves institucions. Però això és patrimoni de tants catalans i catalanes… que preferixo deixar aqui el meu comentari.
Fa tot just uns mesos vaig poder abraçar-lo per darrera vegada amb motiu de la merescuda Medalla d’Or de la Generalit que va concedir-li el president Artur Mas. 

Demà, presumiblement, no podré assistir a l’acte del seu comiat. És per aixó que, juntament amb uns vídeos il·lustradors de com era i com pensava, he volgut deixar —improvisadament, però de tot cor— sobre el taut d’aquest gran mestre de tots, la flor del meu agraïment com a patriota i del meu afecte com a amic.

Jm. S.

_____________________________________________________________
AINAUD; Breu Biografia
http://www.youtube.com/watch?v=F3G58M5AEQQ

Josep Maria Espinàs entrevista JOSEP MARIA AINAUD
http://www.tv3.cat/videos/3181970/Josep-M-Ainaud-de-Lasarte

Silvia Còpulo entrevista JOSEP MARIA AINAUD
http://www.tv3.cat/videos/1541189/Josep-M-Ainaud-de-Lasarte
– 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!