Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D’UN OUTSIDER

Recull de textos i audiovisuals propis o aliens

29 de gener de 2014
General
1 comentari

El poema: GRÀCIES PER TOT, SENYOR SEEGER!


Pocs mesos de la mort de la seva inseparable muller, entranyable companya i eficaç col·laboradora Toshi Seeger, se’ns acaba de morir —qui sap si d’enyorança— el gran Pete Seeger, la música, les lletres i l’actitut poèticament rebel del qual hauran marcat, segurament, vàries generacions, entre elles —sens dubte i molt especialment— la nostra. 

Fa uns anys, a l’escalf d’una de les seves mes conegudes i belles cançons, que va venir a cantar a Catalunya, vaig escriure —no sabria dir-vos ben bé perquè— aquestes paraules. 

                                  QUÈ S’HA FET D’AQUELLES FLORS?

                                                                       Where Have all the flowers gone… 
                                                                                                    Pete Seeger

La poesia no neix de l’ocell, ni de l’arbre, ni de la posta des sol, ni de la mirada —riallera o adolorida —d’un nen, ni de la besada de l’amant.

La poesia neix de la nostra actitud individual i col·lectiva envers l’ocell, envers l’arbre, envers la posta de sol, envers la mirada del nen o envers la besada de l’amant. 

Nosaltres varem ser i ens vam sentir, en un moment concret, poetes. Fou quan —molt més joves, a cavall dels anys setanta del segle passat —davant del dolor i la injustícia del món, vam entreveure que, entre tots, podríem construir-ne un altre, ple de bellesa en tots els àmbits. 

D’aleshores ençà. però, hem canviat molt, i ja no sabem trobar enlloc —ni construir-hi— aquells bells sentiments que ens omplien antany. 

Perquè la poesia més autèntica no és pas només la que s’escriu o es canta, sinó, sobretot, la que es viu i es comparteix cada minut. I cada dia se’ns més difícil, viure i compartir.

Caldrà que canviem de nou. Podrem?

Perquè no? L’ocell, l’arbre, la posta de sol, la mirada del nen, la besada de l’amant… encara són al mateix lloc.

______________________________________________________
( Josepmiquel Servià. “La barca encesa” Ed. “Llibres del Segle”, Novembre del 2002. Amb un pròleg de Pere Gimferrer ).

http://www.youtube.com/watch?v=0aw-HiMW-3M

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!