Una de les coses més miserables que ha creat això que en diem, bo i fent ús d’un generós eufemisme, la “societat de consum”, ha estat atrevir-se a jugar amb els sentiments més íntims de cadascú només per guanyar diners.
Un exemple ben concret, que malauradament s’està imposant amb força, gràcies, d’una banda, a l’alevosia i al xantatge sentimental amb que és presentat, i, d’una altra, al gregarisme de tanta gent de bona fe, és l’anomenat “Dia de la mare”.
¿És que, per ventura, per a tot bon fill, el “Dia de la mare” no és cada un dels tres cents seixanta-cinc dies que, normalment, té l’any?
“Dia de la mare”…? Si! Oh, i tant que si!:
“Dia de la mare-que-els-va-parir!”
_________________________________________________________________________
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!