Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D’UN OUTSIDER

Recull de textos i audiovisuals propis o aliens

27 de setembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

CARTA AL MEU PRESIDENT


Ànims, President! No defalliu! 

¿No veieu com corren, ara, esverats i temorencs, oferint l’oro i el moro? Quin espectacle! Perquè no ho feien abans? Ara ja no hi son a temps! Ja ens han enredat prou! Ja han fet sal

at! 

No defalliu president! No afluixeu! El clam del poble del dia onze va ser un de sol i de ben clar: Independència! Cap altre! Teniu darrera tot el millor d’un poble i, a més, els pares i els avis i els besavis d’aquest poble! I també —no ho oblidéssiu!— teniu la història al davant, una història que —n’estic segur!— us espera amb lletres de caixa alta! 

Recordeu les paraules del gran president Macià després de renunciar, aquell malaurat 17 d’abril de 1931, a una gran part dels seus somnis. “Avui ha estat el dia més trist de la meva vida!”. 

Certament, President, teniu força enemics al davant, però quin honor saber que, la majoria, son també els enemics de Catalunya! Molts d’ells, forans, “ufans i superbs”, com diu el nostre himne; d’altres, més a prop nostre, traïdors, purs i durs; d’altres… ai! timorats, potser massa arrapats al seus capitals, als seus consells d’administració, a les seves inversions, gent de patriotisme curt i vol professional gallinaci. No els mireu! No els escolteu! No els sentiu!

Darrera vostre hi teniu tot un gran poble, expectant, anhelant: nois i noies il·lusionats en tenir un futur digne en un país legítim, pròsper i… finalment lliure; homes i dones que, vinguts, ai! per força, d’altres terres, s’estimen ja apassionadament aquesta perquè, amb la seva suor i amb la seva integració, l’han sabut i merescut fer seva, i, finalment, uns altres, els anomenats “de socarrel” —entre els qui, modestament, m’incloc— que, per vies de sang i de fang, hem heretat el somni de ser lliures d’uns altres catalans que ara potser ja no hi son, però que han lluitat, sovint entre grans riscos i grans incomprensions, però amb una esperança i un coratge indoblegables, per aquesta terra promesa que ara tenim a tocar, i que molts d’ells, com Moisès, ja no trepitjaran.

President, us ha tocat l’honor de ser el nostre Josuè. No afluixeu, no defalliu! 

Gràcies!
.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!