Els bombers valencians són els autèntics herois d’aquesta jornada i no els jugadors catalans de “la roja”. Per als primers no sonen claxons ni s’enlairen cohets de festa. Ni el sou dels uns és comparable al dels altres. Ni el perill. Per als bombers del País Valencià, doncs, tota la meva admiració. I aquest petit poema.
BOMBER
No es plany per l’hora ni el lloc
si és per lluitar contra el foc,
i, en canvi, du el cor encès.
Anònim, valent, desprès…
mig arcàngel, mig guerrer.
Que admirables i envejables
les idees de bomber!
(Del meu llibre “Manual d’oficis”
Dibuix de Pau Bassolí)