LA MESURA
El gran cineasta japonès Akira Kurosawa ens va deixar entre la seva filmografia una deliciosa pel.lícula que ens presentava un personatge -caçador- ple d’humanisme i de respecte per l’entorn. I la història també parlava de l’amistat. L’home es deia Dersú Uzala i es veu que realment va existir.
Cercant una mica d’informació, m’he assabentat de què Kurosawa, basant-se en l’autobiografia d’un explorador rus, va realitzar aquesta película per encàrrec. El bon fer del realitzador va aconseguir una cinta memorable que, en veure-la per primera vegada, em va despertar emocions per les lliçons de vida que Dersú, des de la seva natural rusticitat d´home boscatà i desprovist de la més mínima pretensió alliçonadora, anava transmetent a l’explorador que havia conegut, que se n’admirava, mentre l’acompanyava per la immensitat de la taigà. I mentre aquest n’aprenia, s’anava teixint una bonica i respectuosa amistat entre Dersú i Arsèniev -que així es deia l’explorador. El caçador era un home molt senzill, coneixedor de tots els secrets del bosc i dels animals, posseïdor d’un gran sentit de l’equilibri que li permetia fer ús només d’allò necessari i evitar la mort d’animals i plantes quan no calia. Com amb les paraules: només les que calien; res de frases sobreres i ornamentals. L’important era el concepte i la mesura justa, aspectes que Kurosawa plasma exquisidament a la pantalla (*).
Aquest comentari bé a tomb perquè, salvant les distàncies, Dersú em recorda un bon amic meu que s’hi assembla. Com ell, és un home de paraules escadusseres (però que, com poca gent, llegeix -sense presumir- un llibre o dos cada setmana!); que coneix les petjades i el rastres de la fauna de les Gavarres, dels ocells dels nostres camps; que sap el calendari dels planters i em convida a contemplar els arrossars quan són coberts d’aigua i quan el gra ja rosseja per a ser collit. És un treballador nat, home nascut a pagès, d’una sapiència natural heretada dels seus avantpassats. Aquest meu Dersú, que sempre el tens al costat quan el necessites, és d’una honestedat visible però callada, que es preocupa pels problemes dels amics i que ajuda en tot a canvi de res. I, encara, com que és un home centrat i observador, ho recorda tot i em fa de mirall. Un home just i equilibrat que em fa pensar en aquelles paraules que va dir no sé quin filòsof de l’antigor: “L’home és la mesura de totes les coses”.
(*) Al canal de tv Verdi Clàssics, l’han programat diverses vegades. Estic segur que la tornaran a passar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!