EFÍMERS
Enmig de la fugacitat agressiva amb que Google vomita titulars de notícies mentre em dedico a cercar informació, capturo a l’aire el que atrapa la meva atenció i que parla d’un bon home japonès, astrònom, que diu haver captat amb les seves càmeres que vigilen tothora la nostra Lluna, l’instant en que probablement un meteòrit va impactar-hi. I és clar, amb aquest caramel davant meu, no m’hi he resistit.
El video que acompanya la notícia mostra, en efecte, un punt de llum -talment un flash- que, com una guspira que salta de la llar de foc, il.lumina per una mínima fracció de segon una petita zona del satèl.lit. Tan breu, que només llegir el titular ja requereix invertir-hi un temps més llarg, tot i ser curt.
Aquest fet, tan efímer, tan insignificant en la immensitat còsmica em fa pensar que, com el flash, les nostres vides també estan esquitxades de moments fulgurants, visibles en els entorns de les nostres relacions familiars i socials, i que difícilment oblidarem. Però també aquest fulgor es veu alternat per infinitat de moments que, sense elements destacables, van conformant el nostre dia a dia i que nodreixen el gruix de la nostra quotidianitat. Aquesta alternança és, crec, la que equilibra la nostra existència, perquè si aquesta fos només composta de moments d’incandescència, se’ns faria insuportable viure un dia rere l’altre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!