Esports Trading

Ja fa dies vaig aconseguir el repte de duplicar 50?, exactament el 30 d?agost en el partit de copa de la UEFA entre el Jablonec i l?Àustria de Viena. Fins aquell moment vaig tenir una rendibilitat mitja d?aproximadament el 5%, només perdent diners en dos partits. Ara cada vegada treballo amb rendibilitats més baixes, tot i que la selecció de mercats és la mateixa cada vegada tinc una actitud més conservadora.

Tot i així cada vegada em sembla més aborrit esgarrapar cèntims o algun euro (ja porto 42 partits), i si no vull arriscar més en l?estratègia per tal de guanyar més només puc augmentar la quatitat invertida.

Hi ha tres motius pels quals no faig una aportació extra de calers. El primer és d?ordre psicològic, ja que augmentar bruscament l?stake faria que no jugués amb la mateixa tranquil·litat, i seria fàcil tenir la temptació de sortir massa ràpid de posicions momentàniament perdedores o d?aguantar massa en posicions guanyadores (o a la inversa).

El segon motiu és d?ordre tècnic: quant més altes són les quantitats invertides, tenint en compte que la intenció és sortir de la posició en un moment o altre, més importància pren la liquidesa del mercat. Si volem que ens igualin quantitats petites tenim la seguretat que ho aconseguirem a preu de mercat o un pèl més baix. Si tinguessim un pressupost il·limitat, hauríem de limitar la quantitat a invertir no només en funció del risc que atribuim al mercat sinó també al diner disponible. Aquí també sembla el més sensat acostumar-se a bregar amb aquest factor a través d?un augment gradual de les inversions.

El tercer motiu és l?evidència palmària de què no he resolt alguns problemes d?indisciplina alimentats per la cobdícia. En els mercats futbolístics he respectat fil-per-randa els moviments planejats abans del partit en funció dels diferents escenaris que hagués previst. I he suat, valorat i disfrutat cada cèntim. No obstant el dia de la final de l?Eurobàsquet vaig apostar 10? a favor de la selecció que volia que perdés però que semblava que havia de guanyar. Faltava molt poc pel final del partit i Espanya, per un moment, em va semblar que encarrilava la victòria, que es cotitzava a 1.04? (4 cèntims per euro apostat). A part del disgust de perdre 10? hi ha quatre consideracions que ho van fer especialment dolorós: 1) Sortir-me de la norma autoimposada de només entrar en mercats futbolístics amb característiques molt precises; 2) entrar en un mercat que pel temps que quedava no hi havia possibilitat de sortir-ne (una aposta pura i dura); 3) a més, apostar a molt mal preu, perquè objectivament el partit encara era prou igualat com per haver hagut de renunciar a contractar una quota tan baixa; 4) que percentualment suposava perdre un 14% dels beneficis laboriosament acumulats durant setmanes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!