Les rèpliques del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el debat d’investidura del passat 10 de gener, va donar per a molt. L’obsessió d’Arrimadas per Twitter, els diaris que llegeix o no llegeix Miquel Iceta, el to amenaçador i de mirada fixa de Xavier Garcia Albiol, les ‘somiatruitades’ de Lluís Rabell o el pentinat coincident amb Anna Gabriel van ser elements dialèctics que va utilitzar amb enginy, entre rialles i ovacions, per colpejar els partits opositors.
Però més enllà de les paraules, les quartilles mida DIN A5, que sostenia, també van donar molt de joc per entendre i endinsar-nos en la personalitat d’en Carles Puigdemont.
Des del primer moment, i fins gairebé els darrers instants de la intervenció, va sostenir unes quartilles amb les dues mans: una mostra de control i determinació amb les seves idees i directrius. Els apunts que havia pres mentre els diferents caps dels grups l’interpel·laven van ser un arma llancívola entre les mans, com dient: «ho tinc tot aquí escrit, però ara us ho adreçaré amb contundència i claredat». Així va ser.
En els primers minuts de la rèplica ja va deixar ben clara la persuasió simbòlica dels apunts: més de 10 vegades va posar en ordre les quartilles amb uns copets d’ajust sobre el púlpit. Agafades entre les dues mans i amb un gest inequívoc, sonor i demostratiu, les quartilles es van alinear per sí soles, mentre ell continuava amb els arguments discursius. Va ser un acte de reafirmació, de seguretat en les seves capacitats: la visualització d’una determinació audaç i resolutiva.
No en tinc cap dubte que el nou president de la Generalitat ens depararà molta informació semiòtica i gestual. Les mans solen acompanyar tant acompassadament les seves paraules que, en algun moment, segur ens oferirà interpretacions ben interessants i reveladores. Mentrestant ens quedarem amb l’exemple de les quartilles sostingudes entre les mans, que el postulen com un interlocutor ordenat, comunicatiu i contundent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!