SemiòTICS

Mentre Gabriel Rufián deixava anar les 20 preguntes al ‘señor candidato’ i al ‘señor IBEX’, aquests anaven fent el seu discurset gestual i facial. La primera va ser d’en Rajoy quan en Rufián li va anunciar l’autèntica influència del PP a Catalunya i País Vasc: una alcaldia. El candidat va arronsar el nas i prémer els llavis en corva comissular inversa,(1) com dient que ell ni ho sabia ni tampoc li importava aquella informació. Un gest típic, especialment quan no vol sentir una cosa o prefereix passar del tema. Per part d’en Rivera, el seu malestar era ben evident: mirada emprenyada al monitor de televisió del Congrés, per no fer-ho directament al parlamentari d’Esquerra, i llavis morruts, insinuant una llarga rebufada.(2) Tot un gest enfadat d’absoluta incomoditat, com dient: ‘no et suporto!’. En tot el discurs, pràcticament no el va mirar a la cara.

Quan va fer referència al ministre Fernández Díaz pel probable premi d’ambaixador al Vaticà després de conspirar des del seu despatx, el somriure còmplice del ministre precisament va delatar la veritat.(3) Les dues afirmacions es van convertir absolutament certes en la cara de Fernández Díaz. Unes preguntes després, Rufián etziba a Rajoy que els nens catalans parlen una llengua més que ell. La resposta gestual del candidat i dels seus coreligionaris de bancada denota un actitud soferta i resignada, i també sorpresa, en veure que allò anava de preguntes cada cop més incòmodes.(4) L’actitud de tots plegats es podria resumir en la ja famosa frase de Rajoy: ‘¡sé fuerte!’.

Gabriel Rufián els hi recorda que mentre el general Yagüe encara dóna nom a molts barris de ciutats espanyoles, a ells els hi emprenya més veure estelades als balcons. La resposta de Rajoy va ser mirar cap a una altra banda, tot cercant alguna mirada de recolzament d’algun company.(5) Al tornar a referir-se pel nom a Rajoy i a Rivera per seguir preguntant, la mirada del candidat popular explica que ja n’està fart de tantes preguntes i arrufa les celles anunciant a Rufián que ja n’hi ha prou, que no fan falta més interrogatoris.(6)

El diputat d’ERC va acabant el seu discurs increpatori, mentre la càmera ens ensenya el gest i l’actitud que des de fa estona Albert Rivera s’ha posicionat. Mirada baixa, celles arrufades.(7) Una il·lustració no verbal de molta incomoditat i d’incapacitat d’enfrontar l’interrogatori amb dignitat. Capcot i derrotat per la capacitat d’intimidació del contrincant polític i sense cap suficiència per aixecar la mirada i lluitar cara a cara.

La penúltima pregunta va ser per Pedro Sánchez (PSOE), que en sentir el seu nom li va respondre amb un cop de cap en direcció vertical de baix a dalt, indicant disposició. I seguidament va prémer els llavis, amb un lleu desplaçament cap a un cantó, mentre es preparava per fer un somriure d’acceptació.(8) Tres gestos en dos segons i tres missatges: admissió o assentiment; incomoditat i molèstia; i superació del tràngol tot sabent que per molt dur que en Rufián fos amb ell, segur que seria molt menys que amb Rajoy i Rivera.

I per acabar, un detall del parlamentari català. El repetit gest amb la mà oberta tocant-se el pit és un senyal de sinceritat discursiva.(9)

http://www.vilaweb.cat/noticies/discurs-rufian-congres-rajoy-vint-preguntes-incomodes/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!