SemiòTICS
Apunts de semiòtica i comunicació no verbal (*)Josep Marc Laporta
En Lluís Rabell és un home inquiet, proactiu i fins i tot nerviós. Però un detall ben significatiu del personatge és el repàs facial que habitualment fa amb el dit, tocant-se el nas, l’orella, la boca o la templa mentre parla. És un tic que el caracteritza.
El passat 20 de gener, en la rèplica al president de la Generalitat en comparèixer davant el Parlament per a donar compte de l’estructura i la composició del Govern, el senyor Rabell ens va deixar tot un reguitzell de moviments instintius. Un d’ells, tocar-se l’orella.
No havien passat ni 50 segons de la seva al·locució, quan instintivament va passar-se el dit índex per darrere l’orella esquerra, mentre començava a repassar el seu menú de deficiències socials. Un detall molt significatiu. Lluís Rabell ens va mostrar amb diàfana claredat la seva inseguretat i una certa incomoditat amb allò que verbalitzava. Fins i tot podríem pensar que no s’acabava de creure el paper que li tocava fer. I si anéssim més enllà, apuntaria a que el mateix ja intuïa que tot el que estava reclamant no aniria en lloc. És més, pot ser no es sentia amb suficient força i convenciment, atesa la contundent rèplica del president a l’anterior compareixença del dia 10. És a dir, de guanyar l’envit, no se les tenia totes.
Però per acabar-ho d’adobar, justament deu segons després, la televisió del Parlament ens va mostrar la mirada escodrinyadora i analitzadora del president Puigdemont. Amb el dit índex a la templa i el mitger als llavis, li estava dient molt clarament que l’estava examinant i repassant de dalt a baix. Diguéssim.. que el tenia ben apamat, vaja. Pot ser per això s’entén l’inquiet dit a l’orella d’en Rabell.
A vegades, com menys paraules, millor. No en tinc cap dubte.
(Minut 0’50)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!