SemiòTICS
Apunts de semiòtica i comunicació no verbal (*)Josep Marc Laporta
Ja ho va avançar VilaWeb: els 17 segons de silenci de Martin Schulz abans de respondre una pregunta sobre Catalunya, van ser 17 instants d’íntima i explícita informació.
En primer lloc cal observar el gest atònit de Schulz, mentre el periodista de TV3, Francesc Serra, preguntava. Un lleuger i clar moviment del rostre d’esquerra a dreta va indicar sorpresa davant el contingut. Seguidament, tres ràpids punts d’infinita mirada superior i lateral revelà la primera i urgent recerca de recursos argumentals. Després van arribar els llargs i espessos 17 segons.
Aquí Martin Schulz es va acabar d’explicar. Capcot. Respiració molt continguda. Breu intent de refredar els llavis. Forta descompressió d’aire. Gemec insegur. Tímid i fugaç somriure. Moviment lateral del rostre acompanyat d’un altre gemec com si digués: «per què m’has fet aquesta pregunta?» o «un altre cop hauré de contestar sobre això?». Intent de paraula incoherent i fallit. Concentració i mirada fixa a la taula. I, finalment, tres llargs segons d’absolut, immòbil i concentrat silenci amb els palmells de les mans mirant-se, com intentant abraçar alguna paraula. I, en mig dels tres segons, una expressiva i profunda clucada d’ulls, com dient: «som-hi!, no em queda altre remei que agafar el bou per les banyes».
De ben segur que el president del Parlament Europeu no s’esperava la pregunta. Tampoc tenia ben bé prefixada la resposta. I molt menys sabia com ordenar correctament els arguments de manera equidistant sense comprometre’s massa. Quan algú vol guanyar temps toca el micròfon i el posa a lloc. Schulz ho va fer instintivament. També va contenir fortament la respiració dues vegades, expressant perplexitat i confusió. Va deixar anar dues o tres síl·labes en forma de gemec, balbuceigs perduts en la immensitat del silenci, paral·lels al seu estat anímic. I va començar la resposta pel mot que el mortificava: Catalonia. El va acabar de delatar. El que va dir després, ja no va tenir cap més interès.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bona narració. Sense haver vist aquest tall, aquests 17 segons eterns, ara me’ls imagine amb un somriure als llavis.
Prompte haurà d’iniciar més frases amb Catalonia.