Després de 42 anys en la política, el líder d’Unió Democràtica va fer un pas enrere. Davant el consell nacional del partit va anunciar la seva renúncia al càrrec de president del comitè de govern d’Unió. Però la imatge final que ens va deixar va sobrepassar de llarg les seves darreres paraules.
D’absoluta derrota és l’autèntic relat semiòtic d’en Josep Antoni Duran i Lleida. Una mirada baixa i profundament caiguda, llegint insistentment el discurs de comiat i sense pràcticament establir cap comunicació visual amb els seus companys: va ser la imatge d’un polític totalment abatut i derrotat. Quasi bé no va mirar l’auditori, ni es va adreçar i expressar amb el seu habitual i enèrgic gest, ni tampoc amb la força de la mirada. Va subjectar-se fortament als papers i a un púlpit ja aliè, on un got era el reiterat recurs per aigualir el mal tràngol del moment. Molts petits sorbets d’aigua per una boca tan eixuta com l’expressió del rostre. I la veu entretallada per l’emoció d’un comiat forçat.
El gest de derrota va ser persistent fins el darrer moment, fins i tot quan va baixar del púlpit. Les espatlles absolutament caigudes i encorbades, tot enfilant el camí d’un adéu que mai va desitjar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!