SemiòTICS

Ahir, a TV3, Xavier Domènech va quedar ben retratat quan els contertulians del .cat li van preguntar sobre el Ministeri de la Plurinacionalitat. La pregunta anava amb molta intenció, especialment per la poca concreció que se n’havia fet en llur presentació i per una certa incoherència de la proposta.

Val a dir que, en tota l’entrevista, el diputat a Madrid d’En Comú Podem es va mostrar com un argumentador sense límits. És a dir: moltes paraules i poques concrecions. Malgrat l’espessor d’idees, en general el gest es va presentar més definit i concret, la qual cosa va col·laborar, i molt, en la comparació que ens pertoca.

Però quan va arribar la pregunta clau que tothom esperava, Xavier Domènech va començar a navegar, no solsament amb les paraules sinó també amb el gest. Les celles es van aixecar instintivament, senyal d’expectació i dubte; les mans van començar a pescar paraules i recursos pels racons, indicador de confusió; i la mirada va planejar perduda pel damunt la taula, com cercant l’assistència d’alguna fada. Tot plegat ens va revelar una forta inseguretat en la proposta i una palpable inconsistència argumental.

El missatge no verbal, entre les celles, les mans i la mirada, expressà ben clarament que els arguments que sostenen el Ministeri de la Plurinacionalitat són, en realitat, una entelèquia o una invenció de darrera hora sense cap ni peus. O, fins i tot, amb més peus que cap. Tot sigui dit.

(minut 57)

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/pactes-i-corrupcio-entrevista-a-xavier-domenech/video/5580855/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!