Sí. L’estratègia d’il.legalitzar la consulta, de no moure fitxa, d’enrocar-se en una constitució il.legítima (il.legítima perquè pretén aixoplugar a tots els ciutadans de l’estat espanyol però és una presó per la majoria dels ciutadans de Catalunya)… Aquesta estratègia és la correcta pels seus interessos. Certament, no és la correcta des d’un punt de vista democràtic, ètic o de legitimitat política…. Però a qui l’importa la democràcia, l’ètica o la legitimitat? Ja sabem que no importen a Raxoy, però… importen a Cameron? No em feu riure. Mr. Cameron va acceptar un referèndum a Escòcia, (estalviant la tercera via, que era precisament la que podia véncer, no ho oblidem) perquè pensava guanyar-lo per golejada (30% de suport a la independència en aquell moment) i desactivar, d’aquesta manera, la sol.licitud de secessió escocesa per una generació. No cal dir que en la darrera setmana, Mr. Cameron s’ha maleït els ossos cada minut de cada dia i de cada nit per haver-lo permés. I no cal dir tampoc que si a Escòcia hagueren sortit un milió de persones al carrer demanant la independència, Mr. Cameron mai NO hauria permés el referèndum. S’hauria enrocat darrera de la legalitat, de la corona, de la UE o del Sant Pare, però no l’hauria permès. Mai. Mr. Cameron i don Mariano són, per damunt de qualsevol altra cosa, els guardians de dos sacrosants imperis que s’han forjat al llarg de molts segles i que no poden permetre que quatre xitxarel.los somniatruites destrueixin. Mr. Cameron i don Mariano són, essencialment, la mateixa cosa amb circumstàncies una mica diferents.
Així doncs, la democràcia no importa i el que s’han de salvaguardar són els interessos polítics, socials, econòmics i patriòtics dels respectius imperis. I, des del punt de vista d’aquests interessos, la feina d’en Raxoy és impecable. Efectivament, don Mariano disposa un mur de 2 m. de gruix de legalitat armada (de fabricació pròpia) davant del referèndum amb la confiança que els que en són partidaris es cansin, es desmobilitzin o es barallin a l’hora de triar les armes i l’estratègia per atacar aquell mur. Don Mariano sap que l’única manera que tenen d’atacar-lo amb èxit és fer-ho tots junts i també sap que la unitat és, com diria el clàssic, una figura de porcellana fina que s’esberla amb el pensament. Al sr. Raxoy només li cal esperar, doncs, a que uns o uns altres la fotin a terra i li facin la feina (i, quan tens al mateix equip a CiU, ICV i les CUP, la trencadissa està gairebé garantida). Entretant, per matar el temps, el sr. Raxoy i els seus amics carvernaris bombardegen els aspirants al referèndum amb armes d’intoxicació massiva que s’han d’encarregar de sembrar el terror entre la població civil. Don Mariano va aprendre al Quebec i avui ha confirmat a Escòcia que les armes d’intoxicació massiva són altament efectives com a forma de terrorisme d’estat.
Així doncs, el sr. Raxoy i els seus amics cavernaris estan ben tranquils sabedors que estan duent a terme l’estratègia correcta. I, a més a més, el més important de tot és que saben que si passés allò que és increïble i impossible, o sigui, si passés que el bàndol d’ingenus demòcrates amateurs no s’esberlés, que la por induïda no fes arrugar el braç a la ciutadania, que el temps no els provoqués un cansament i una desmobilització…. Si, com a conseqüència de tot plegat, el bàndol de càndids i imberbes representants de la democràcia pura superessin units i amb il.lusió tots els obstacles i trobessin una manera consensuada de votar i, encara més, guanyés la independència en aquella votació… Si tot això acabés passant, aleshores, el sr. Raxoy l’únic que hauria de fer és el que ha fet mr. Cameron la darrera setmana, això és: prometre la retirada de la llei Wert i unes engrunes addicionals de finançament. I tots contents. Aquest seria, sense dubte, el win-win al que feia referència el sr. Mas, si no recordo malament, el dia 28 de desembre passat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!