En primer lloc, aconseguiria un cisma entre les forces “favorables al dret a decidir”: Per un costat, ERC, la CUP i els mov. socials (ANC, Òmnium) no acceptarien la proposta de l’estat espanyol de cap manera. Saben perfectament que serà molt difícil mantenir l’efervescència nacional actual durant dos anys més. Quina manifestació s’empescaran per l’11 de setembre de 2014? I de 2015? És difícil de mantenir tant de temps la ciutadania militant i mobilitzada. I si en aquests dos anys de marge que guanyaria Madrid la crisi s’apaivagava? I si Madrid fes algun gest generós envers l’autonomia catalana? Potser alguns o molts que ara votarien que sí es desinflarien. La metàfora del souflé seria ben vigent.
Les forces més clarament sobiranistes no acceptarien, doncs, la proposta d’en Rajoy. A l’altre costat, PSC, Unió, PP (!!!) i qui sap si ICV defensarien la data del 2016 perquè havia estat negociada amb l’estat espanyol. Per la seva banda, a Convergència l’agafarien amb el pas canviat, enmig de tots dos grups de forces feta un embolic (com quasi sempre): d’una banda, si accepta la data del 2016, ERC trencaria immediatament el govern i el resultat d’unes eleccions anticipades seria altament dubtós per a ells. Però, si no l’accepta, automàticament el procés ha perdut la legitimitat internacional que s’obtenia del supòsit que Madrid mai no permetria de celebrar el referèndum. Els mateixos països que donarien suport a una consulta catalana el 2014 si Madrid ens nega el permís, ens girarien l’esquena si l’estat espanyol ofereix una consulta negociada pel 2016 i nosaltres la refusem.
Què faria, doncs, Convergència? Faria un pas enrera, recuperaria els seus orígens: trencaria amb ERC i aprofitaria l’embranzida sobiranista per intentar negociar un pacte fiscal descafeïnat amb Madrid i el blindatge del català a l’escola. En definitiva, tot s’acabaria amb un millor finançament que l’Estat espanyol, seguint la seva tradició més arrelada, aniria laminant amb el pas dels anys.
Com veieu, n’hi ha prou amb una mínima intel.ligència política per part de l’estat espanyol per deixar ferit de mort el procés independentista. Fiem-ho tot doncs a la seva estupidesa, arrogància i prepotència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
1) Haurien d’acceptar igual política per a Euskadi o Gibraltar.
2) L’autodeterminació demanaria aplicar solucions consultades amb mil-i-un conflictes territorials.
3) Un pacte fiscal, minimament semblant al d’Euskadi suposaria una retallada significativa de l’atur a Catalunya. Pot el PP permetre una Catalunya amb un atur del 12% i un a Espanya del 25%?
4) La proposta d’un referèndum el 2016 va associada a un període d’entesa i cordialitat entre administracions. Vol dir desactivar les actuals polítiques contra l’autonomia Catalana, i la resta d’autonomies (vertadera esquerda politico-financera de la nació espanyola i de Madrid!!!).
5) La recuperació econòmica serà lenta, però vindrà dels mercats exteriors, no pas del penínsular. Les empreses exportadores catalanes necessiten menys impostos per a ser competitives i per tant menys aparell burocràtic (especialment a Madrid, 600 km lluny de Barcelona).
1) Els creditors internacionals permeten, faciliten, una Catalunya independent que promogui un creixement econòmic de Catalunya.
2) De resultes d’aquest creixement, l’economia espanyola també se’n beneficia, i fins i tot es reforma.
3) Fan pagar als catalans una part, més que proporcional del deute espanyol, a canvi de la independència.
És un rumor que circula per Europa, de fet algú preguntava si Catalunya demanaria l’accés a l’OTAN. Quan el tema militar s’esmenta és que la cosa ja està molt madura.
Fixa’t que fins ara, ningú a Europa ha dit que no reconeixerà Catalunya (només Espanya), en canvi sí que hi ha països que es neguen a reconèixer Kosovo.
No tinc clar, però, que els catalans acceptin aquesta oferta (vull dir la de pagar els errors dels altres a canvi de la independència), però n’estic convençut que és a l’agenda.
D’altra banda, per als espanyols que no formen part de la secta extractiva, aquesta solució podria ser bona. Sóc dels que penso que la independència de Catalunya no trencarà vincles amb Espanya. Més aviat els enfortirà. Si Espanya vol ser present al món, millor tenir un soci amic i fort, que un subdit dèbil i emprenyat.